Trix H0 BR 01 DB. 22020


Mil cretins (Quim Monzó)

L'Agnès m'ha regalat la últim llibre de Quim Monzó, Mil Cretins i ràpidament me l'he llegit. A sempre m'ha agradat com escriu en Monzó, però haig de reconèixer que no tots els llibres m'agraden de la mateixa manera. Alguns els trobo genials i d'altres més insulsos. Crec que als contes d'en Monzó el lector hi ha de posar la seva visió de la situació per completar la complicitat que s'estableix. Aquest llibre no em desagrada però tampoc m'entusiasma. És una lectura que invita a fer-ne una relectura ràpida per copsar-ne tot el sentit.
El primer que s'ha de destacar és que el llibre està dividit en dues parts. La primera part és trista. Fa un repás a les relacions humanes quotidianes entre la gent gran i la seva família. Són contes més seriosos del que és normal en Quim Monzó amb un component de dolor bastant accentuat. Tot i així sempre hi ha un element que resulta ser un xic surrealista i que és una finestra al món que coneixem d'en Monzó, un punt de referència de personatges que sovint mostren la seva inquietud i incomoditat.
D'altra banda, a la segona part ens retrobem amb els contes curts, curtíssims, del Monzó que ja coneixem. Contes que aconsegueixen dibuixar un somriure a la cara del lector però que no són intencionadament humorísics, sinó que expressen la realitat des del punt de vista d'en Monzó.
Altres comentaris amb diferents visions sobre el llibre a La Vanguardia, Llibròfags i els blocs Emancipate yourselves from mental slavery..., Diego Gimenez, Joan Josep Isern i Alícia.

Mil cretins
Quim Monzó
Primera edició: octubre de 2007
Editorial: Quaderns Crema
Col·lecció Mínima minor, 98
Pàgines: 175
Preu: 11€
ISBN: 978-84-7727-176-5

Existeix el català en informàtica?

No entraré en discussions sobre la salut del català però el que si que faré és un repàs pràctic d'aplicacions i recursos web que hi ha disponibles en català. Ja us puc anticipar que la resposta a la pregunta del post és que si, i tant. La recopilació d'aquí no és intensiva però m'agradaria donar una llista dels que considero més importants, pràctics o imprescindibles. Veureu que Google fa un esforç més important que la resta de jugadors de la web a adaptar els productes al català. A més, tot el que cito aquí és gratuït.

Recursos web:

Programes d'escriptori:
  • Ofimàtica de la mà de l'OpenOffice
  • l'excel·lent navegador web Firefox de la fundació Mozilla i l'Opera
  • Client de correu electrònic i RSS Thunderbird de la fundació Mozilla
  • El calendari Sunbird de la fundació Mozilla
  • El client de missatgeria instantania Adium (Mac)
  • Client p2p emule
  • L'arxivador 7zip
  • Acrobat Reader (versió de laboratori de una nova tecnologia d'Adobe de localització que es prova amb el català)
  • Microsoft té paquets de traducció al català per l'Office 2003 i 2007. Compte amb la traducció de fòrmules!
  • GpicSync és una eina per insertar informació geogràfica provinents d'un GPS dins les metadades de fotografies. Aquest l'he traduït jo.
  • Com podeu veure hi ha poca cosa en català al món Mac i l'unic que hi ha és del món OpenSource com l'adium o els programes de Mozilla, tot i així ni l'excel·lent Camino està en català.
Sistemes operatius
  • Qualsevol distribució de Linux té el català com a idioma. Això és degut a que els escriptoris del KDE i Gnome estan total o parcialment traduïts al català. Les distros més populars últimament són Ubuntu, Mandriva i OpenSUSE, alguna fins-hi tot té l'instal·lador en català.
  • Microsoft té paquests de traducció de la interfície de Windows per a les versions XP i Vista. Ambdós són traduccions parcials, però fan el fet.
Teniu més informació a Softcatalà, però hi ha molts més programes i webs en català dels que us imagineu. Baròmetre de l'ús del català a internet.

Little annoyances

En un país com el nostre on tradicionalment s'ha parlat un anglès de nivell relativament baix i on l'acento de Valladolid era una marca de la casa (molt útil per identificar ciutadans del reino quan estem de viatge), hi havia paraules que es pronunciaven sistemàticament malament. Bé, més que malament es pronunciaven a l'espanyola, o catalana, segons el cas. Això no és un problema només peninsular, però la majoria de països diferencien molt clarament quan les paraules s'han de pronunciar en l'idioma original o si s'han adaptat.

La majoria d'aquests mots rebels són neologismes tecnològics. Per això estàvem acostumats, jo com a mínim, a referir-me al iPod, iTunes, email, Excel, Skype o SAP de manera que pronunciés ipod, ituns, email, éxcel, skaip o sap per poder fer-me entendre. El que no sé es perquè de cop s'ha posat de moda, almenys al meu entorn, pronunciar aquests termes en l'idioma original de manera que sonen aipod, aituns, imeil, excél·l, skaipi o eseipi (aquest té delicte dir-ho pedantment en anglès quan SAP és una empresa germànica).
De fet, sovint, segons amb qui parlo pronuncio les coses d'una manera o d'una altra però molts cops quedo com un garrulo o un pedant. Tinc problemes de comunicació.

Persèpolis (Marjane Satrapi)

Com alguns sabeu, l'any 2005 vaig visitar l'Iran per anar a donar un curs d'esquí de muntanya i nivologia a petició de la Federació Iraniana de Muntanya. Els pocs dies que hi vaig ser em va agradar la gent que hi vaig trobar i em va semblar un país molt interessant. La identitat del país em va quedar clara després que una dona em digués amb un xic d'indignació "nosaltres som perses, no àrabs!" cansada que els estrangers, com jo, els confonguin sovint. Vam tenir poques oportunitats de fer turisme però una de les visites la vam fer a Persèpolis acompanyats d'uns alumnes del curs que éren de Shiraz. Es notava la història a cada pedra del complex arqueològic i em va encantar. A més nevava com feia temps que no ho feia i devem ser dels pocs turistes que ténen imatges de Persèpolis nevada.

Per això quan fa temps vaig veure en una estanteria d'una llibreria un còmic anomenat Persèpolis em va intrigar i el vaig fullejar. No el vaig comprar perquè estava en castellà però ara l'Agnès m'ha regalat la primera edició en català. Marjane Satrapi ens descriu de forma visual des de la seva infància fins a la separació del seu matrimoni a l'Iran posterior a la revolució islàmica. Hi trobem les dificultats i dilemes típics d'una noia que descobreix el món però que es veu envoltada d'una societat que li posa les coses encara més difícils amb la revolució islàmica, la guerra Iran-Iraq i la repressió del règim dels Ayatollahs. Marjane veu com la seva família benestant de tendències progressistes i amb gran tradició política pateix per poder sobreviure. Marjane, d'educació francesa, marxa a Àustria durant quatre anys on coneix el món occidental, però la soledat i incomprensió que pateix la fa tornar a l'Iran. El llibre s'acaba quan finalment emigra a França després d'un altre període convuls a l'Iran islàmic.

Persèpolis és una novel·la gràfica autobiogràfica que és un compendi d'emocions però també una visió crítica de l'orient pròxim i occident. La comunicació que s'estableix amb el lector i la visió de la societat iraniana que aquest té després de la lectura del còmic n'ha fet un dels còmics de referència a nivell mundial. Persèpolis acumula molts premis entre ells els de millor Autor revelació (2001) i Millor guió (2002) d'Angoulême.
Per cert, el primer llibre que he tingut va començar a desmuntar-se al cap de dos dies i al tercer ja havia perdut un terç de les pàgines tot i els meus esforços per evitar obrir-lo massa, que mai faig. El nou llibre encara està sencer, però l'enquadernació és delicada.

La Guía del Cómic té una extensa ressenya sobre Persèpolis per saber-ne més.

Persèpolis
Marjane Satrapi
Publicació Original: 2000 - 2003
1ª ed. catalana: abril de 2006 (trad. Albert Jané)
Norma Editorial
Colecció Cómic europeo
Pàgines: 360 B/N
Preu: 22,8€
ISBN: 978-84-9814-619-4

Haruki Murakami (村上春樹): Kafka a la Platja - Tòquio Blues

D'un temps ençà diverses persones m'havien parlat molt be de dos llibres d'un autor japonès. Reconec que em va costar posar-me a llegir-los, però quan me'n van regalar un ja no vaig tenir cap excusa. Les histories que hi surten m'han agradat molt i, sobretot, la manera d'escriure (cal recordar que llegit dues traduccions) del seu autor. Els llibres són Kafka a la platja i Tòquio Blues (Norwegian Wood) de Haruki Murakami.


Haruki Murakami (村上春樹) va néixer el 12 de gener de 1949 a Kyoto, Japó. Fa una literatura considerada pop que reflexa i critica la societat japonesa i la seva mentalitat de treball i espiritualitat. Les dues novel·les que he llegit mostren el punt comú d'un protagonista molt solitari que no acaba d'encaixar a la societat. Ambdós cerquen alguna cosa i l'amor i la sexualitat s'hi mostren de manera natural. Són joves que ténen problemes per afrontar l'edat adulta que els ofereix la societat japonesa i que opten per una manera no ortodoxa de viure i crèixer. Murakami té un punt d'humor fi que no desentona en cap moment. De fet, els textos es mostren naturals però bastant elegants i cuidats.
Havent estat al Japó aquest estiu m'ha ajudat a entendre algunes coses i a situar alguns escenaris que fan que les històries que explica Murakami es facin més palpables i no tant llunyanes, més entenedores. Les reaccions dels personatges són més fàcils d'assimilar.

"Kafka a la platja" és una novel·la que té un punt de surrealisme. Hi ha diverses històries que s'alternen i es van entrellaçant per arribar a un desenllaç únic. En Kafka Tamura és un noi que s'escapa de casa i es vol amagar del seu destí, però el destí l'acaba trobant. La trajectòria de Kafka no és tan estranya com un dels personatges que l'envolten, en Nakata. L'entranyable, divertit i simpàtic Nakata que a tots ens agradaria conèixer, és un vellet sorprenent que fa que desitgem trobar-nos el a cada pàgina i que posa el toc d'humor i surrealisme a la història.
La novel·la em va enganxar molt fàcilment. Al principi potser em va agradar més una història i tenia ganes de tornar a trobar un capítol de la mateixa història, però més endavant em vaig adonar que totes les històries eren interessants d'alguna manera. L'estructura de la novel·la fa que sigui ràpida i agradable de llegir.

Kafka a la Platja (orig: 海辺のカフ "Umibe no kafuka")
publicació original: 2002
1ª ed. catalana: 2006 (trad. Albert Nolla)
Ed. Empúries (Grup 62)
Col·lecció Narrativa, 284
Pàgines: 478
Preu: 24€
ISBN: 978-84-9787-209-6
"Tòquio Blues" (Norwegian Wood) és una novel·la realista que reflecteix el Japó de finals dels 60. S'hi explica l'experiència d'un adolescent als anys finals de l'institut i principis de l'universitat. Una societat rígida amb evidents problemes en les relacions humanes és el marc en que es mou Toru, el protagonista. L'entorn de Toru es va endurint tràgicament i fa que els estudis quedin a un segon pla en front d'una realitat humana que és difícil d'acceptar i que a vegades porta reaccions en cadena en que es trenca tot. Sembla que la manera que els personatges tenen d'escapar de la seva realitat és el suïcidi.
Norwegian Wood és una novel·la més trista que no pas Kafka a la platja, però hi segueixen apareixent els tocs d'humor justos que ens ajuden a empassar l'angoixa que sent en Toru i les seves amigues. Per mi, és un llibre de capçalera que es llegeix ràpidament.
Tokyo Blues (Norwegian wood) (orig: ノルウェイの森 "Noruwei no mori")
publicació original: 1987
1ª ed. catalana: 2005 (trad. Albert Nolla)
Ed. Empúries (Grup 62)
Pàgines: 428
Preu: 9,95€
ISBN: 978-84-96863-00-2
Més informació de Haruki Murakami a la Wikipèdia en català i en anglès.

Mac OS X Leopard

El 26 d'Octubre es va fer el llançament a nivell mundial de l'últim sistema operatiu d'Apple, el Mac OS. Aquesta última versió és la 10.5 (la cinquena de la serie X) i que rep el nom de Leopard.
Hi havia moltes expectatives posades sobretot des que se'n va posposar el llançament a la primavera a causa de l'iPhone i des que Microsoft va fer el llançament de Vista. De fet, el nou sistema operatiu de la casa de Redmond havia posat pressió a Apple tot i l'allau de crítiques que ha sofert. Té problemes de compatibilitat, se li ha criticat les transparències de la interfície d'usuari i no para de molestar l'usuari amb alertes de seguretat entre altres. Però la principal crítica que se li fa, i en aquesta tothom hi està d'acord, és que Vista necessita molta més potència de càlcul i una memòria ràpida i molts dels ordinadors actualment al mercat tenen problemes per fer-lo anar amb agilitat. Per furgar més a la ferida de Microsoft, fins-hi tot PCWorld ha escollit un MacBook Pro com el millor portàtil per Vista.
A la casa de Cupertino no es van posar nerviosos perquè sabien que tenen un public fidel (i bastant fanàtic) i van preferir enllestir el sistema abans de publicar-lo amb mancances o que no tingués res que no oferís Vista (que ja li havia copiat algunes coses). Leopard havia de ser més ràpid, més segur, més pràctic i mantenir la filosofia Apple de fer les coses boniques.
Jo tinc un Mac Mini (G4 amb 1,42Ghz i 1 GB RAM acabat d'instal·lar) i l'Agnès té un iMac (Intel Core 2 Duo a 2,16Ghz i 2 GB de RAM) on hi hem instal·lat Leopard. A l'iMac li vam fer una actualització del sistema i tot va anar com una seda. Vam posar un disc dur extern per Time Machine i ja estava tot a ple rendiment. El sistema en general sembla més ràpid encara que alguna aplicació s'ha tingut algun problema d'estabilitat. Al Mac Mini li he fet una instal·lació neta i he de dir que tampoc m'ha posat gaires problemes. El Mini encara té prou potència per fer anar el Leopard amb agilitat.
La impressió general és que va lleugerament més ràpid que Tiger, sobretot el nou Safari 3 que arriba a sorprendre el rendiment que mostra i el millorat Spotlight. La funcionalitat de la Time Machine és un gran avantatge ja que permet fer còpies de seguretat automatitzades i recuperar arxius antics sense esforç. Una altra funcionalitat interessant és la possibilitat de compartir la pantalla de l'ordinador des de l'iChat. També cal mencionar la millora del Finder apropant-se al iTunes, fins hi tot al Mini em funciona el Cover Flow! I comentar que les piles d'arxius al dock, tan criticades, a mi m'agraden.
En definitiva, si tens un Mac relativament recent i no hi ha cap aplicació que sigui incompatible amb Mac OS 10.5 jo recomanaria l'actualització. Mireu a la xarxa si la vostra configuració tindria cap problema perquè la majoria de instal·lacions fallides provenen d'aplicacions de tercers.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món