L'Agnès m'ha regalat la últim llibre de Quim Monzó, Mil Cretins i ràpidament me l'he llegit. A sempre m'ha agradat com escriu en Monzó, però haig de reconèixer que no tots els llibres m'agraden de la mateixa manera. Alguns els trobo genials i d'altres més insulsos. Crec que als contes d'en Monzó el lector hi ha de posar la seva visió de la situació per completar la complicitat que s'estableix. Aquest llibre no em desagrada però tampoc m'entusiasma. És una lectura que invita a fer-ne una relectura ràpida per copsar-ne tot el sentit.
El primer que s'ha de destacar és que el llibre està dividit en dues parts. La primera part és trista. Fa un repás a les relacions humanes quotidianes entre la gent gran i la seva família. Són contes més seriosos del que és normal en Quim Monzó amb un component de dolor bastant accentuat. Tot i així sempre hi ha un element que resulta ser un xic surrealista i que és una finestra al món que coneixem d'en Monzó, un punt de referència de personatges que sovint mostren la seva inquietud i incomoditat.
D'altra banda, a la segona part ens retrobem amb els contes curts, curtíssims, del Monzó que ja coneixem. Contes que aconsegueixen dibuixar un somriure a la cara del lector però que no són intencionadament humorísics, sinó que expressen la realitat des del punt de vista d'en Monzó.
Altres comentaris amb diferents visions sobre el llibre a La Vanguardia, Llibròfags i els blocs Emancipate yourselves from mental slavery..., Diego Gimenez, Joan Josep Isern i Alícia.
Mil cretins
Quim Monzó
Primera edició: octubre de 2007
Editorial: Quaderns Crema
Col·lecció Mínima minor, 98
Pàgines: 175
Preu: 11€
ISBN: 978-84-7727-176-5
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari.