Concert de The Chemical Brothers

El passat divendres 30 de novembre l'Agnès i jo vam anar al concert que The Chemical Brothers va oferir al nou Espacio Movistar. Feia temps que volíem tornar a sentir un directe del duo per excel·lència de l'electrònica i havíem anat mirant els concerts que feien per tot Europa, però el desplaçament, allotjament i concert sempre eren bastant cars. Al Summercase tampoc no els vam poder veure. Per sort, un dels concerts de presentació del nou Espacio Movistar eren ells.

El concert va ser genial, com tots els que fan The Chemical Brothers. Cal recordar que presentaven els temes nous de We are the Night, però sempre apareixen els grans clàssics com Hey Boy, Hey Girl o nous clàssics com Believe. Els concerts del duet britànic sempre m'han semblat sessions perfectes de música electrònica. Durant les quasi dues hores de concert endevinar el següent tema era com un joc i la transició entre un i l'altre es feia d'una manera tan natural que semblava que sempre haguessin sonat en aquell ordre. A l'Agnès li va quedar el cuquet de no haver sentit Come With Us, però es que si haguessin de posar totes les cançons que la gent espera d'ells es passarien un dia sencer. Com sempre les animacions, algunes ja clàssiques, van posar el toc de color a la nit. En definitiva, un concert molt i molt bo al que valia la pena anar-hi.

Vídeos de YouTube (cap és nostre)

El recinte no té gaire història. És un carpa amb una petita infraestructura interna amb ordinadors, llocs per carregar els mòbils, llocs per xerrar i barres de bar. No ens va convèncer gaire, entre altres coses perquè els lavabos estaven en casetes prefabricades tipus obra a l'exterior (i ara ja comença a fer fred a la nit), els ordinadors no anaven gaire ràpid, el meu tenia el windows demanant per reiniciar cada dos minuts i el del costat s'havia penjat, però el pitjor era el servei de bar. S'havia de comprar els tickets en dues petites caixes on hi havia dues persones amb caixes amb cinta registradora i et donaven uns tiquets que semblaven de festa major amb colors. Aquest procés ja era lent (nosaltres vam fer quasi 25 minuts de cua), però després a l'hora de demanar les begudes a la barra seguia el drama. Per uns 18 o 20 metres de barra hi havia tres cambrers, resultat: 20 minuts més de cua per tenir dues cerveses.

Cap comentari

Publica un comentari

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món