La gespa a l'esquena i el núvols davant meu

Avui he sortit a córrer una mica per entrenar l'Ironman. Encara no estic acostumat i córrer em suposa un esforç addicional que amb la bici o l'esquí de muntanya no el faig. A mes, aquests dies estic una mica encostipat i em costa respirar bé i com estic a Ger, a la Cerdanya, encara ho pateixo una mica més. Quan avui he arribat a casa, he sortit un moment al jardí.


El cel es gris i l'ambient fred. M'estiro damunt la gespa. Feia mesos que no ho feia. La gespa torna a verdejar després d'algunes neus i pluges que han caigut últimament. Està tova i curta, encara no creix. És un ésser en letargia que comença a despertar.

Deixo que el meu cos pesi lliurement sobre el terra. Els músculs, tensos després de córrer, es relaxen i entren en contacte amb els brins de gespa. Quasi no fa vent i els núvols es passegen damunt meu a poc a poc en el caos de turbulències que precedeixen la pluja. Quatre gotes es precipiten sobre la meva cara i em mantenen en contacte amb el cel. A cada respiració prenc consciència de les coses que m'envolten. Un gos borda a la llunyania, els veïns tanquen els porticons de les finestres, un cotxe passa per la carretera i uns ocells mantenen una conversa d'aquelles intranscendents. Potser parlen del temps. Deixo que la vida s'aturi al meu voltant i intento gaudir de l'instant.

Ara només hi sóc jo al jardí. Tot el que m'envolta s'esvaeix i ja no sento res. El jardí és tan petit com el meu cos i per part meva, ara és infinit. Els rosers, l'espigol o el cirerer ja no hi són. Ja no hi ha cap tanca que em separi de la resta del món. El món ara és un immens camp de gespa.
Al cap d'una estona torno a la consciència. M'aixeco lentament assaborint aquesta sensació fins l'últim instant. La majoria de la gent que hi ha a la Cerdanya aquests dies ni s'imagina del que parlo.

Projecte Ironman

Ja fa algunes setmanes, un mes aproximadament, que em vaig apuntar al Projecte Ironman de Probike-Intemperie. La cosa va ser llargament meditada.

Tot va començar amb un correu aparentment inofensiu d'en Santi Polo sobre consells per adquirir una bici de carretera. D'aquests en rebo de tant en tant i a tots els faig el mateix cas. La cosa no hagués passat d'un simple consell si no hagués aparegut el Jordi Palouzié. Com sempre amb l'entusiasme que es pren aquestes coses, també va començar a interessar-se per una bici de carretera. Finalment en un dels correus, o una trucada ara no ho sabria dir, em vaig assabentar que el Santi s'havia apuntat a fer un Ironman el 2009! "Joder, s'ha d'estar molt fort" vaig pensar. L'avantatge es que el plantejava Probike com una cosa a fer entre tots. Poc després un correu del Palu anunciava que el segon sonat també s'hi havia inscrit i em deia que m'ho pensés. Normalment aquestes coses em passen pel cap un parell de dies i després se'n van, però això d'un Ironman se'm va posar al cap i hi pensava a totes hores. Vaig intentar fer un balanç sincer dels avantatges i inconvenients que trobaria en estar entrenant més d'un any per un objectiu com aquest. Em vaig informar de com era el que faria si m'apuntava: l'Ironman de Lanzarote. Sembla ser que és un dels més durs del món, mira que bé. Finalment vaig optar per apuntar-m'hi més per ganes que per cervell.

Les setmanes prèvies a escriure aquestes línies he estat fent les proves de nivell de cada especialitat amb la resta de sonats ("finishers" d'aquí en endavant perquè l'objectiu és acabar). Les conclusions són es esperables pels que em coneixeu.
En natació em falta molt per fer el recorregut sense esgotar-me. Els dies després de la prova tenia agulletes a les espatlles. Estic en un nivell mitjà-baix d'entre tots els 70 participants, crec. El Santi està una mica més fort que jo i el Palu està més fort que els dos.
En ciclisme estic fort, més del que m'esperava. Tot i així a partir d'ara començo a treballar la cadència més en serio per permetre'm fer el recorregut de forma més descansada. Vull seguir mantenint la potència de sempre o augmentar-la. El Santi està bastant fort i segueix molt bé, s'ha d'acostumar a la nova bici de carretera, el Palu també porta bici nova i està fort però té menys potència que nosaltres.
Corrent tampoc es que sigui un geni i també estic a la zona mitja. Durant la prova de nivell va ser el Santi el que em va portar el ritme, sobretot a la segona meitat. El Palu ni el vam veure, està fortíssim.
També hi va aparèixer un altre ex-Casp, l'Álvaro. No se com neda, però en bici no va malament i corre bastant bé. També s'incorpora a alguns entrenaments amb nosaltres.

Tinc molta feina per endavant i ja hem fet alguna sortida en bici per entrenar tots junts on fins-hi tot hi van aparèixer el Pep i en Daniel amb la bici nova. Per la meva part estic sortint a córrer alguns dies a la setmana, com mai havia fet. Haig de millorar moltíssim el ritme, però les cames es comencen a acostumar. Lo de nedar encara no se on ho faré.

Ja us aniré informant des del bloc de com va l'entrenament.

Anar a treballar en tren

Des de que vaig canviar de feina havia anat a treballar en cotxe. Vaig provar diversos recorreguts des de casa meva i des de casa l'Agnès amb fortuna diversa. El dia que trigava menys van ser 45 minuts i el que més 1 hora i 15 minuts aproximadament.

No m'acabava de convèncer això de travessar Barcelona en cotxe. El problema és que costa bastants diners i més amb el meu cotxe que no el vaig comprar pensant en anar a treballar a cada dia. A més hi ha el factor de sentir-se un inútil/pringat quan et quedes atrapat en un embús i la sensació d'estar perdent el temps.

Per això el dilluns de la Setmana Santa vaig provar d'anar en tren amb l'objectiu de passi a ser el meu principal mitjà de transport per anar a treballar. Recordem que els meus últims contactes amb serveis ferroviaris van ser a Japó, Txèquia, Eslovàquia i Suïssa. A cap dels serveis estrangers va arribar el tren en retard i tot va anar prou bé. Però per les nostres contrades un tren puntual i que funcioni com ha d'anar és, ara per ara, ciència ficció, el motiu: Rodalies Renfe

El primer dia vaig fer la prova des de casa l'Agnès, per tant agafava el metro a l'estació de Sants. Pensava agafar el tren de la línia C2 que sortia a les 8:10. El primer que vaig trobar es que la senyalització de la estació de Sants no és tot lo clara que podria ser. Tot i les reformes, no se sap quines són les vies que corresponen a una línia determinada. Vaig haver de repassar les pantalles d'horaris i no a totes sortia la informació. Finalment vaig descobrir que havia d'agafar el tren a Vilanova que sortia de la via 9.
Bé, el tren de les 8:10 arriba a l'andana a les 8:27 davant la desinformació general. No s'avisa que hi ha retards i els panells electrònics portaven 20 minuts indicant la sortida del tren en 1 minut, però el tren no hi era. El tren és dels antics, d'un sol pis, brut (vaig enyorar els trens japonesos) i va bastant buit. El viatge va ser lent, suposo que per la quantitat d'obres ferroviàries que hi ha al voltant de Barcelona. Dubtava de si havia agafat el tren correcte perquè el que havia d'agafar parava a Bellvitge abans del Prat, però els rètols interns del tren deien que no hi parava. El dubte es va esvair quan el tren es va aturar a Bellvitge malgrat les indicacions. Renfe no sap ni programar els seus propis trens. Abans d'arribar, el tren fa una parada de 5 minuts a uns 50 metres de l'andana de l'estació del Prat. L'estació del Prat em sorprèn perquè és molt nova i àmplia, això si, està enmig d'un camp d'obres.

La tornada cap a casa va anar millor. El tren surt quasi puntual (uns 5 minuts de retard) i arriba sense problemes a Barcelona. A Sants es va aturar més de 5 minuts abans de continuar cap al Clot. A l'endemà la cosa va anar bastant diferent. Sortia des de casa i agafaria el tren al Clot. Vaig arribar tard a l'estació, però just un minut abans de que arribés el tren de Vilanova. Al final va sortir amb una mica més de 5 minuts de retard, però al final vaig arribar al Prat de forma més ràpida. Des de casa fins la feina vaig trigar 40 minuts de porta a porta. Impressionant, ni quan anava al RACC.
Això demostra que el tren té molt potencial i que el dia que vagi bé serà realment molt útil. Al Japó molts cops el metro i les línies de tren es confonien, aquí encara és impossible confondre'ls.

Primers dies a Pronovias

Ja he passat dos dies a Pronovias i la veritat és que l'aterratge ha estat bastant diferent que al RACC. Primer de tot el director financer, el Fernando (nom original del Ferran i com li diuen a Pronovias), em va dedicar unes dues hores a explicar-me part de l'empresa i del que volia que fes. Em va presentar a tothom i em vaig posar a treballar. Amb els companys i companyes que he tractat són molt simpàtics. Des del primer dia vaig dinar acompanyat al menjador de l'empresa que per cert està molt bé. I després he tingut un parell de reunions amb el Miquel Àngel per a que m'expliqui més coses, gràcies a això tinc el nom de quasi tothom de l'edifici i sé què fa i on trobar-lo.
M'encarrego de l'empresa principal que s'anomena San Patrick i que produeix els vestits.

Algunes curiositats desordenades: El café de màquina és accentablement bo, probablement el millor que he tastat d'aquestes característiques. Hi ha moltes noies, però això venint del RACC no em sorprén. El menjador està a l'edifici de la fàbrica i per pagar el dinar, que és abundant i variat, ho fas amb la tarja d'accés de Pronovias. El primer dia amb la noia de recepció, quan li vaig dir el nom em va dir "ah, tu comences avui oi? Doncs mira jo em dic Rosa" i em va donar la mà, aquest fet ja em va donar molt bon rotllo. Ahir al menjador va dinar el propietari de l'empresa com un treballador més fet que em va sorprendre. Davant de la porta del despatx on està tot Control de Gestió (3 persones) tinc la noia que s'encarrega d'Alemanya i voltants i em passo el dia sentint parlar en alemany. I, finalment, el meu ordinador es diu JRAMONEDA no se perquè deu ser, oi Joan?

Nou rècord del món de Rubik 3x3

Sempre m'ha agradat el cub de Rubik. De petit en tenia un però mai vaig arribar a saber com es resolia. Aquest nadal els meus pares me'n van reglar un altre perquè el que jo tenia de petit es va perdre i últimament he cercat mètodes de solucionar-lo.

A Internet vaig trobar un mètode per a principiants de la mà de la Jasmine Lee, i ara amb una mica de pràctica he aconseguit resoldre'l en 1 minut i 51,77 segons (111,77s) i tinc una millor mitjana en serie de 12 resolucions de 143,68s (cub de 3x3). Els temps tan precisos els trec d'un cronòmetre online per speedcubing que és bastant pràctic. El speedcubing és intentar resoldre el cub en el menor temps possible. Doncs bé, em vaig quedar al·lucinat quan fa uns dies vaig veure que s'havia batut el rècord del món en competició: 9"18. Al·lucinant!


Últim dia al RACC

Avui finalment ha estat el meu últim dia al RACC. La nota curiosa del dia ha estat que després d'ensenyar-li un arxiu a la Mar ahir, aquest mateix arxiu avui estava corromput, per lo que he hagut de reconstruir el que he pogut.
A part d'això em sap greu deixar el RACC per moltes de les persones que hi ha. Especialment la Mar amb qui he compartit molts dinars en els últims mesos, però també l'Oriol, el Guillem, l'Andreu i el David, els meus companys a Control de Gestió.
En fi, demà comença una nova etapa.

Final dels Campionats del Món d'Esquí de Muntanya

Bé, ja s'han acabat els campionats i torno a ser a Barcelona. Estic molt content d'haver-me retrobat amb antics companys i coneguts de les curses. El Josep Castellet cada dia que passava tenia noves idees per la web. L'André Dugit, actual director tècnic del ISMC, és una persona de la que sempre es poden aprendre coses i amb la que sempre hem treballat bé junts. En Claude Défago, que era el director dels mundials, m'ha sorprés en la seva col·laboració amb skimo.org perquè fins-hi tot enviava les entrevistes o escrivia els comunicats a skimo.org abans de la seva pròpia web! També he conegut el nostre corresponsal a Nova Zelanda, el simpatiquíssim Grant Guise, que a més va competir en algunes proves.

A nivell esportiu quatre apunts:
En Florent Perrier i la Roberta Pedranzini han sigut els dominadors indiscutibles dels mundials.
A nivell català - espanyol la selecció espanyola ha tornat a mostrar un bon nivell en els joves i últimament en espoirs aconseguint campionats del món per relleus de joves, i individualment per Marc Solà, Mireia Miró i el mediàtic Kilian Jornet, a part d'altres podis i actuacions destacades d'altres corredors. Al final Espanya va ser tercera al medaller final darrera d'Itàlia i França i davant de l'equip local Suís.
Finalment una notícia destacada per l'esquí de muntanya mundial. S'ha creat la International Ski Mountaineering Federation (ISMF) com a entitat derivada del consell de competició de la UIAA (ISMC) i amb entitat pròpia dins la UIAA. Esperem a veure quin són els moviments que es derivaran a partir d'aquesta acció política i esperem que siguin els que tothom desitja per l'esquí de muntanya de competició.


La web ha crecut molt aquesta setmana. I hem tingut més de 17.000 visites que han navegat per la web més de 7 minuts de mitjana, i hem servit més de 100.000 pàgines web. Hi ha hagut moments que els ervidor de base de dades anava al màxim de capacitat i ens costava penjar els resultats i les notícies!
Teniem els resultats a la web abans que l'organització i tothom llegia les notícies a skimo.org, vam tornar a ser la referència.
Una cosa que ha agradat molt han estat els vídeos que jo feia amb la meva càmera. La veritat és que no son res de l'altre món, però tothom els seguia i esperava. Hi va enllaçar la web oficial dels mundials i la principal web de Noruega d'esquí de muntanya (potser més gent, però aquests són qui em van demanar permís). De fet vaig fer una entrevista per la televisió Noruega i he enviat un DVD a TV3 per al Temps de Neu amb algunes entrevistes. De fet, TV3 va contactar amb mi per primer cop despres de la victòria de Marc Solà a través d'en Jordi Marimón (FEEC).

Degut a tot això, el futur pròxim de la web és un període de readaptació. Estem amb converses amb Àustria i Andorra per incorporar les seves webs oficials dins de skimo.org. Noves col·laboracions amb l'ISMF per calcular el rànking mundial a skimo.org i oferir els resultats des de la notra web. Redissenyar la web per oferir més serveis a organitzadors i corredors. I, potser, oferir un servei integral a curses d'inscripcions, cronometratge, publicació de resultats i creació de contingut multimèdia (videos i fotos) per als mitjans de comunicació.
Ja veurem com acaba la cosa, però promet molta feina que farem amb molta il·lusió.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món