Des de que vaig canviar de feina havia anat a treballar en cotxe. Vaig provar diversos recorreguts des de casa meva i des de casa l'Agnès amb fortuna diversa. El dia que trigava menys van ser 45 minuts i el que més 1 hora i 15 minuts aproximadament.
No m'acabava de convèncer això de travessar Barcelona en cotxe. El problema és que costa bastants diners i més amb el meu cotxe que no el vaig comprar pensant en anar a treballar a cada dia. A més hi ha el factor de sentir-se un inútil/pringat quan et quedes atrapat en un embús i la sensació d'estar perdent el temps.
Per això el dilluns de la Setmana Santa vaig provar d'anar en tren amb l'objectiu de passi a ser el meu principal mitjà de transport per anar a treballar. Recordem que els meus últims contactes amb serveis ferroviaris van ser a Japó, Txèquia, Eslovàquia i Suïssa. A cap dels serveis estrangers va arribar el tren en retard i tot va anar prou bé. Però per les nostres contrades un tren puntual i que funcioni com ha d'anar és, ara per ara, ciència ficció, el motiu: Rodalies Renfe
El primer dia vaig fer la prova des de casa l'Agnès, per tant agafava el metro a l'estació de Sants. Pensava agafar el tren de la línia C2 que sortia a les 8:10. El primer que vaig trobar es que la senyalització de la estació de Sants no és tot lo clara que podria ser. Tot i les reformes, no se sap quines són les vies que corresponen a una línia determinada. Vaig haver de repassar les pantalles d'horaris i no a totes sortia la informació. Finalment vaig descobrir que havia d'agafar el tren a Vilanova que sortia de la via 9.
Bé, el tren de les 8:10 arriba a l'andana a les 8:27 davant la desinformació general. No s'avisa que hi ha retards i els panells electrònics portaven 20 minuts indicant la sortida del tren en 1 minut, però el tren no hi era. El tren és dels antics, d'un sol pis, brut (vaig enyorar els trens japonesos) i va bastant buit. El viatge va ser lent, suposo que per la quantitat d'obres ferroviàries que hi ha al voltant de Barcelona. Dubtava de si havia agafat el tren correcte perquè el que havia d'agafar parava a Bellvitge abans del Prat, però els rètols interns del tren deien que no hi parava. El dubte es va esvair quan el tren es va aturar a Bellvitge malgrat les indicacions. Renfe no sap ni programar els seus propis trens. Abans d'arribar, el tren fa una parada de 5 minuts a uns 50 metres de l'andana de l'estació del Prat. L'estació del Prat em sorprèn perquè és molt nova i àmplia, això si, està enmig d'un camp d'obres.
Això demostra que el tren té molt potencial i que el dia que vagi bé serà realment molt útil. Al Japó molts cops el metro i les línies de tren es confonien, aquí encara és impossible confondre'ls.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari.