El meu amor Sputnik (Haruki Murakami)

Ja he devorat una altra novel·la del gran Haruki Murakami. El meu amor Sputnik és la primera novel·la que es va traduïr al català d'aquest autor. Hi apareixen els temes recorrents de l'autor: joventut, adaptació a la societat, sexe, viatges, solitud i Tòkio tot amanit amb un toc del surrealisme quotidià del que acostuma a fer gala en Murakami.

El meu amor Sputnik és la història d'una noia explicada per un bon amic seu. La Sumire és una noia que vol ser escriptora i que no s'acaba d'adaptar a la societat. En un casament coneix una dona, Miu, de la qual s'enamora i que la farà canviar. Per començar, li dona una feina. Però un viatge de feina que finalitza en unes vacances a les illes gregues, ho canvia tot.

Encara que sovint es qualifiqui la novel·la com a eròtica, i certament tingui passatges eròtics, crec que no s'hauria de considerar com a tal. Les descripcions de l'ambient i els estats d'ànim que se'ns ofereixen sembla que abracin suaument els personatges més que no pas els situi en un lloc deteminat. Els paisatges que recorrem són el marc ideal per unes situacions que quasi inevitablement desemboquen en el surrealisme subliminal que inunda les novel·les de Murakami. Per això, jo la definiria més com a novel·la descriptiva on hi ha algun tret eròtic que ofereix un bri de felicitat efímera o de plaer llargament desitjat.

El meu amor Sputnik
Haruki Murakami
Edicions 62 (Grup 62)
1ª edició original:1999
1ª ed. en català: 2002
Aquesta edició: 2006
ISBN: 84-9787-190-1
Pàgines: 253
Preu: 9,50 € aprox

Wall-E

Ahir vaig anar a veure Wall-E, una pel·lícula d'animació de Disney - Pixar. El primer que haig de dir és que NO és una pel·lícula per nens. Durant la primera hora no hi ha diàleg i encara que si que hi ha acció molts nens difícilment estaran quiets. A més no entendran gran part de la pel·lícula.

La pel·lícula té un component de crítica social, sobretot de la societat americana abocada al consumisme desenfrenat d'aparells i menjar, que els nens no entendran. És interessant que la pel·lícula parteixi de la premisa d'un planeta terra abandonat pels seus habitants i convertit en un abocador on només hi ha en Wall-E i poca cosa més. La rutina del robot que segueix treballant després de tants anys, es veu destorbada per l'arribada d'una nau que deixa un robot sonda, l'EVE. Un nom que no crec que hagi sortit a l'atzar. Llavors comença la "típica" història d'amor pero aquest cop entre robots que amb prou feines es comuniquen. Es mostra com amb voluntat dos éssers molt diferents poden arribar a comunicar-se i entendre's encara que sigui amb gestos.

La pel·lícua continua allà on són els humans (no diré gaire més cosa per no aixafar-vos l'argument) i es mostra en què s'ha convertit la societat del benestar versió americana. Els robots estan al complert servei dels humans i, encara que ho sembli, no els controlen sinó que fan la feina per a la que se'ls ha programat. Tot està aprentment en ordre i calmat però els humans en aquesta societat han perdut la raó de ser i són tots iguals sense esperances ni aspiracions. Per sort hi ha un element que hi aporta la desconeguda esperança i que mostra el sentit de la vida.

El final de la pel·lícula és bastant emotiu gràcies a que els animdors de Pixar han aconseguit que Wall-E es faci estimar. Jo crec que moltes de les reaccions i expressions de Wall-E es podrien equiparar a les que fa un gos normal (no de dibuixos), que s'expressa sense parlar, i per això hi podem trobar una connexió emocional.

Potser és la millor pel·lícula d'animació en 3D gràcies als espectaculars renders del paisatge post apocalíptic de la Terra que n'ha fet Pixar. La pel·lícula és totalment recomanable per a qualsevol adult.

Imatges de Disney - Pixar.

Neopré i mitja bici nova

 

Aquest estiu estic invertint en material esportiu, com molts altres estius. Aquest cop l'excusa és l'Ironman per al qual m'estic "entrenant".

Hi ha dues coses que he comprat una mica especials i que em fan il·lusió. Una és el neopré, un Zoot Fuzion. A la imatge de dalt em podeu veure sortint de l'aigua el primer dia que el vaig provar. Aquest mateix dia ja li vaig fer un petit tall que a Esportissim em van reparar en un moment. És bastant cómode però costa molt de posar. És bastant calent i nedar una estona amb un tratge negre que et cobreix completament no és el millor que es pot fer a la platja a l'estiu. El neopré el complemento amb una crema del sol amb protector per les picades de medusa per protegir la cara i les mans.

L'altra cosa que em fa il·lusió és el canvi de components que li he fet a la bici de carretera i que ha quedat com veieu a sota. He desterrat el Shimano Tiagra del 2002 més els components Cannondale Coda per posar un flamant Shimano Ultegra SL en versió compact i un preciós acabat gris fosc. L'altra estrella de la meva nova bici són les espectaculars rodes Campagnolo Zonda amb trenat de radis diferenciat per davant i darrera. aquestes rodes són una passada, mai havia portat unes rodes de radiat recte al davant i són un prodigi de precisió, n'estic molt content. També hi he afegit al canvi una nova tija de seient de carboni, una Selcof 94. Sembla mentida el que es pot estalviar amb una peça tan senzilla. I finalment hi he afegit un "acople" de triatló, o "aerobar" en anglès, perquè l'Ironman hi obliga. L'escollit és un Profile T2+ perquè m'agrada i estava d'oferta.
Bé, doncs després de tots els canvis i posant el manillar de triatló la bici es queda en 8.715 grams, menys del que havia calculat, però es que pretenia canviar a un Shimano 105. Traient el manillar i deixant la bici més clàssica es quedaria en 8.155g aproximadament.Després de la primera sortida de prova per la Collada de Tosses només us puc dir que em cau la bava, com ja imagineu.

Tretze Tristos Tràngols (Albert Sánchez Piñol)

L'agnès fa poc em va regalar un llibre que he devorat en uns dos dies escassos de viatges en tren a la feina. El llibre és titula Tretze Tristos Tràngols i és l'últim de l'Albert Sánchez Piñol i canvia una mica el format però no l'estil a que ens té acostumats. Aquest llibre conté tretze contes i no és una novel·la com La pell freda.

Els contes que hi trobem ténen un caire quotidià que no amaga el rerefons fantàstic en que es basen. Una manera d'escriure que fa que tot alló extraordinari que hi ha als relats l'assumim com un fet normal, i és això que fa tan atractives aquestes històries. No us en diré res de cap dels contes, només us recomano que els llegiu tots fins al final.

La manera en que estan escrits és molt amena, i amb l'edició de La Campana la lectura és ràpida i fàcil fins hi tot per la gent amb problemes de visió o gent gran amb la vista cansada.

Tretze Tristos Tràngols
Albert Sánchez Piñol
1ª edició: Juny de 2008
2ª edició: Juliol de 2008
Edicions La Campana
Col·lecció: Tocs, 66
Pàgines: 167
Preu: 16€
ISBN: 978-84-96735-13-2

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món