Repassant el catàleg de la col·lecció labutxaca em vaig trobar amb un llibre que només pel nom ja em va semblar atractiu: Apologia de Sócrates. Critó. Eutifró. Protàgores. És un llibre on es recullen alguns diàlegs que Plató va posar en boca de Sòcrates. Són textos de filosofia clàssica i entenc que nothom està disposat a llegir-los perquè la gent es creu que són densos i rebuscats. De fet, els temors de la gent són justificats però només en part. S'hi tracten diversos temes i Sócrates sempre intenta que sigui de forma planera, però molts cops les explicacions, per buscar el camí més fàcil, són rebuscades.
Apologia de Sócrates és el diàleg de la defensa de Sòcrates davant el tribunal que el va condemnar. És un diàleg molt didàctic i entenedor. Critó és un diàleg entre Sócrates i el seu amic Critó després de que Sòcrates fou condemnat a mort on Critó intenta convèncer Sòcrates de comprar la seva llibertat i fugir. Eutifró, també conegut com el diàleg de la pietat és un altre diàleg on Sócrates parla amb un amic a les portes del tribunal. Sócrates hi va per defensar-se i Eutifró hi va per acusar el seu pare. Finalment Protàgores és un diàleg on es tracta l'educació i la validesa dels ensenyaments socràtics.
En aquests diàlegs no només es parla d'un tema, sinó que surten molts aspectes de la vida atenesa de l'època. Per això és bo que al final del llibre hi hagi un índex de matèries i un altre de personatges esmentats. A més, l'edició inclou un bon pròleg i abans de cada diàleg s'explica el context i que hi trobarem. La traducció no és fàcil perquè el català emprat no és d'ús corrent i actual, però no és un text massa tècnic com per no entendre'l.
Apologia de Sócrates. Critó. Eutifró. Protàgores.
Plató
Ed. Proa - Edicions 62
Col·lecció labutxaca (Edicions 62)
Aquesta edició: 2008
ISBN: 978-84-96863-96-5
Pàgines: 208
Preu: 7, 95 €
La teoria 
En aquesta sèrie d'articles em centraré en el segon i tercer mètodes, i el material que necessitarem és una càmera fotogràfica digital i opcionalment un GPS que emmagatzemi dades. Jo faré servir en aquests articles una càmera 
A l'hora de preparar l'aparell GPS n'hi ha molts que permeten ajustar les opcions de gravació. Per al que necessitem el millor és posar un interval de gravació de 15, 30 o 60 segons, normalment no ens cal més precisió. Hem d'evitar gravar segons la distància recorreguda perquè els programes que incorporen les dades de posició a les imatges es basen en l'hora en que es va fer la fotografia.
L'altre dia varem anar al 
La sortida va ser accidentada perquè es va fer amb una hora i mitja de retard, però la megafonia no explicava les coses correctament, a més a la zona de boxes no hi havia cap mena d'informació. De manera que cadascú s'espavilava per estar atent a la seva sortida i encara gràcies. Jo al final no se ni a quina hora vaig sortir, però la part de natació no em va anar tant malament com m'esperava. El neopré em va ajudar bastant i vaig aconseguir nedar amb una relativa comoditat. Haig de millorar molt la orientació a l'aigua perquè tot i ser el primer cop que vaig nedar amb les lentilles posades sota les ulleres de natació, em vaig desviar un cop a la primera volta fent una paràbola enlloc d'una línia recta i a la segona volta vaig nedar en ziga-zaga. A part que a la segona volta ens vam trobar amb la sortida del tercer grup i ens varem ajuntar els dos grups a la mateixa boia repetint-se l'aglomeració de la sortida. Finalment vaig acabar de nedar al cap de 33 minuts i 58 segons, un segon més que el Santi :-). A la sortida no hi havia la dutxa que havia de posar la organització i sortiem cap a la pista d'atletisme on hi havia els Boxes.
La primera transició va ser una mica més lenta del que esperava perquè el tratge de neoprè se'm va enganxar amb la cinta de neoprè on portava el xip. Després em vaig netejar bé els peus per treure la poca sorra que tenia, posar mitjons, sabatilles, casc, agafar la bici i córrer. Els bons només es treuen el neoprè (molt més ràpid) i agafen la bici.
La T2 hagués anat bé si no fos que vaig començar a córrer amb el casc de la bici posat. Vaig haver de tornar enrera a deixar-lo i sortir a córrer un altre cop perdent 1'15". Vaig començar a córrer tranquilament amb passes curtes i intentant agafar una mica de ritme. La primera passada per la catifa de cronometratge no em va pitar (per això als resultats oficials tinc una transició de 19 minuts) però vaig tirar i em vaig concentrar en el ritme i esperar que no m'enfonsés. Al cap d'una estona ja vaig veure que el meu cos havia agafat una velocitat de creuer ell tot sol i em vaig dedicar a administrar aquesta velocitat. que no era gaire ràpid però ja em servia fins-hi tot per avançar algú. Anar-me creuant amb el Jordi durant la part a peu i veure que no perdia molt respecte ell també em servia per animar-me a mantenir el ritme.
Els meus temps parcials (del meu cronòmetre, que no és molt diferent de l'oficial) van ser:
