2n viatge a Japó: Dia 1

Bé, avui ha estat un dia molt llarg; tan llarg que ha durat dos dies. Vam sortir de Barcelona a les 11:55 del dijous dia 26 de març, puntuals cap a Amsterdam, on vam fer un enllaç de 50 minuts i vam agafar el segon avió que ens duria cap a l'aeroport de Narita (l'aeroport internacional de Tòkio). Finalment hi hem arribat a les 10:35 d'avui divendres dia 27.

Un copa allà, hem canviat els Japan Rail Pass que són uns abonaments per poder agafar tots els trens que vulguis en un període determinat; nosaltres hem agafat el de 7 dies. Des de Narita hem agafat el Narita Express de les 11:45 que ens portava cap a Tòkio i Shinagawa, a Shinagawa hem agafat el primer shinkansen cap a Himeji quins records veure el castell) i, finalment, des de Himeji hem agafat l'últim tren que ens ha dut a Hakata (Fukuoka) a les 19:05. Deixant de banda el viatge en en avió hem recorregut més de 1.500 km en tren i hem dormit molt poc. Estem moooooolt cansats....

Un cop a Fukuoka ens hem allotjat al primer hotel que hem trobat (una habitació doble petita per 7.350 yens, uns 55€). Inclou esmorzar i, com podeu veure, internet. Després hem sortit a donar una volta per la ciutat i "intentar" sopar.

Ens hem trobat que estava ple de clubs i
"ramats d'homes" amunt i avall amb un grau d'alcoholisme major o menor que els duia a visitar algún dels establiments (ens ha fet gràcia el club Surprise i us en posem la foto). Però, tot i l'ambient, el que sobta és que el carrer és molt silenciós i calmat; la gent parla en un to de veu normal, sense cridar, els cotxes fan poc soroll perquè els conductors no fan accelerades o frenades brusques i els clubs no posen música. L'única cosa que destorba aquesta calma és un local de Pachinkque hem trobat per casualitat.

Cercant el restaurant ens hem trobat amb un problema inesperat: els locals de Fukuoka no ténen la carta en anglès i molt pocs ténen fotos. Hi ha molts llocs de venda ambulant que, ara que fa fred, ténen els clients asseguts i "compactats" dins d'unes mini-carpes de plàstic que sembla que els acabin d'empaquetar. Així que hem voltat una hora per trobar un restaurant que ens fes el pes i, finalment, hem entrat a un on ens han ensenyat una carta amb fotos. Ha estat "molt divertit" perquè cap dels cambrers (gent jove) parlava anglès; teníem por que al final ens portessin el que volguessin però després d'unes 5 o 6  petites incidències pel que fa al plat plat de ramen que ens volíem menjar (tradicional de Fukuoka), hem pogut sopar prou dignament.

Ara som a l'hotel descansant....ja veurem on ens porta el 28 de març...

Cap comentari

Publica un comentari

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món