2n viatge a Japó: Dia 1

Bé, avui ha estat un dia molt llarg; tan llarg que ha durat dos dies. Vam sortir de Barcelona a les 11:55 del dijous dia 26 de març, puntuals cap a Amsterdam, on vam fer un enllaç de 50 minuts i vam agafar el segon avió que ens duria cap a l'aeroport de Narita (l'aeroport internacional de Tòkio). Finalment hi hem arribat a les 10:35 d'avui divendres dia 27.

Un copa allà, hem canviat els Japan Rail Pass que són uns abonaments per poder agafar tots els trens que vulguis en un període determinat; nosaltres hem agafat el de 7 dies. Des de Narita hem agafat el Narita Express de les 11:45 que ens portava cap a Tòkio i Shinagawa, a Shinagawa hem agafat el primer shinkansen cap a Himeji quins records veure el castell) i, finalment, des de Himeji hem agafat l'últim tren que ens ha dut a Hakata (Fukuoka) a les 19:05. Deixant de banda el viatge en en avió hem recorregut més de 1.500 km en tren i hem dormit molt poc. Estem moooooolt cansats....

Un cop a Fukuoka ens hem allotjat al primer hotel que hem trobat (una habitació doble petita per 7.350 yens, uns 55€). Inclou esmorzar i, com podeu veure, internet. Després hem sortit a donar una volta per la ciutat i "intentar" sopar.

Ens hem trobat que estava ple de clubs i
"ramats d'homes" amunt i avall amb un grau d'alcoholisme major o menor que els duia a visitar algún dels establiments (ens ha fet gràcia el club Surprise i us en posem la foto). Però, tot i l'ambient, el que sobta és que el carrer és molt silenciós i calmat; la gent parla en un to de veu normal, sense cridar, els cotxes fan poc soroll perquè els conductors no fan accelerades o frenades brusques i els clubs no posen música. L'única cosa que destorba aquesta calma és un local de Pachinkque hem trobat per casualitat.

Cercant el restaurant ens hem trobat amb un problema inesperat: els locals de Fukuoka no ténen la carta en anglès i molt pocs ténen fotos. Hi ha molts llocs de venda ambulant que, ara que fa fred, ténen els clients asseguts i "compactats" dins d'unes mini-carpes de plàstic que sembla que els acabin d'empaquetar. Així que hem voltat una hora per trobar un restaurant que ens fes el pes i, finalment, hem entrat a un on ens han ensenyat una carta amb fotos. Ha estat "molt divertit" perquè cap dels cambrers (gent jove) parlava anglès; teníem por que al final ens portessin el que volguessin però després d'unes 5 o 6  petites incidències pel que fa al plat plat de ramen que ens volíem menjar (tradicional de Fukuoka), hem pogut sopar prou dignament.

Ara som a l'hotel descansant....ja veurem on ens porta el 28 de març...

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món