2n viatge a Japó: Dia 2

Avui ens hem llevat a Fukuoka i hem fet un esmorzar japonès (arròs, sopa de miso, truita i salsitxes) a l'hotel mateix. Després, hem anat cap a l'estació de JR i hem agafat un tren express cap a Kumamoto, el nostre primer destí del dia; volíem veure el castell, que és l'atracció principal de la ciutat. Hem pujat fins la fortalesa amb un autobús molt bufó decorat amb dibuixos manga amb motius del castell. Tot i així, la visió més bonica del dia ha estat abans d'arribar i es que el passeig per on pujava el bus estava envoltat de cirerers florits.

La visita al castell en ha portat records del primer viatge... Hi ha gent per tot arreu! A Catalunya això només passa quan hi ha jornada de portes obertes als museus però aquí s'havia de pagar 500 yens (3,8 € aprox) per entrar i ja no hi cabia ni un japonès més. Durant el trancurs de la visita també ens hem adonat d'una altra cosa: els habitants d'aquesta zona són diferents; les faccions de la cara no són tan arrodonides sinó una mica més quadrades, i la seva educació es troba a anys llum de la dels japonesos del nord-est (a Tokyo són molt més respectuosos i et demanen perdó gairebé per tot). Enfi, a això hem vingut....a veure i conèixer de tot!

El castell és molt pintoresc però val a dir que millora moltíssim amb l'ambient relaxat, dolç i bucòlic que li atorguen els cirerers florits. Una sensació difícil d'oblidar. Tampoc ens podrem oblidar de la nostra primera trobada amb el Hanami, el costum japonés d'asseure's amb els amics, companys o familiars sota els arbres en flor mentre xerren, mengen o beuen alguna cosa. De fet quan nosaltres hem arribat al parc del davant del castell (a les 11 del matí), ja hi havia gent reservant espais sota els cirerers amb més flors.

Després de Kumamoto ens hem dirigit cap a Aso, una zona volcànica on es troba la caldera en actiu més gran del món. Per arribar-hi hem combinat dos trens locals (veure foto de les noies que teníem al costat), un autobús i un funicular que ens ha acabat deixant a peu de cràter. La vista del llac turquesa fumejant és tant impactant com l'aire sulfurós que s'hi respira. Malgrat el fred, el vent, la manca de sol i una altura superior als 1000m, les japoneses demostren novament que són d'un altre planeta i poden sobreviure a les condicions més adverses amb només una faldilla de pam i mig, una jaqueteta de disseny i uns talons de deu centímetres.

Hem decidit acabar el dia a Beppu, una ciutat coneguda per les seves aigües termals. Tot i arribar tard, hem aconseguit allotjament al primer minshuku (una mena d'hostal familiar tradicional) que hem trobat. L'emoció del dia ha estat a l'hora de sopar, quan l'Agnès ha aconseguit sobreviure a una sopa de miso i mochi (una mena de moc blanc a base de farina d'arrós) sense ofegar-se. Hem acabat la jornada a l'onsen (bany termal) del minshuku per relaxar-nos una mica.

1 Comentari:

Anònim 3/30/2009 10:04 a. m.  

Sou una enveja punyeteros! Us felicito per trobar 5 minuts en aquestes jornades tan apretades per explicar-nos amb tant detall les vostres vivències.

Abraçada!
Jordi M

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món