2n Viatge a Japó: Dia 9

Avui és l'últim dia que passem sencer a Japó i més concretament a Tòkio perquè demà anirem ben d'hora cap a l'Aeroport de Narita per agafar l'avió i tornar cap a casa. Llavors el que hem fet és anar a llocs als que no ens hi haviem dedicat gaire al nostre anterior viatge. Hem començat pel parc Yoyogi. Només arribar ens ha sorprés perquè és un parc diferent a tots els que hi ha a Tòkio, Kioto o Kanagawa. No hem anat a la zona amb aigua on hi ha cirerers com a altres parcs sinó que ens hem quedat per la zona perifèrica i central. Yoyogi és un bosc dins la ciutat, immens i amb camins amplíssims. Al centre hi ha un temple sintoísta on s'hi acostumen a fer casaments i nosaltres n'hem enganxat un de famosos (estava ple de premsa) encara que nosaltres no sabíem qui éren.

Després ens n'hem anat a Harajuku, un barri famós per l'ambient jove i els vestits extremats i estrafolaris. Només arribar hem alucinat amb un noi que anava vestit de col·legiala amb una faldilla blau cel i una perruca rosa. Després hem anat veient de tot, fins hi tot botigues per gossos on hi havia disfresses manga per les pobres i torturades psicològicament mascotes japoneses.

Sortint d'aquí hem anat a la botiga d'Asics de Harajuku. He preguntat per unes sabatilles d'atletisme de marató (les de triatló no m'atreveixo a portar-les perquè porten un còmic imprés) i m'han dit que per aconsellar-me millor em podien mesurar el peu, he acceptat i m'han fet un escàner en 3D! El resultat ha estat agafar unes sabatilles estretes i amb suport per una lleugera pronació, les GT-2140 New York-slim.

Des de Harajuku hem baixat fins a Shibuya, un altre dels barris emblemàtics amb botigues de roba per joves entre altres coses. Hi hem dinat i hem decidit tornar cap a Ginza caminant. Ens hem passat la tarda caminanant per travessar mig Tòkio però ens hem fet una idea bastant més complerta de la zona. De camí m'anava fixant en les bicis que utilitzava la gent per moure's per la ciutat i m'ha sobtat trobar tres tipus de bicis: la típica de passeig (i més utilitzada), de carretera o hibrides amb roda de 700 i finalment bicicletes de pista de pinyó fix amb manillar pla o de cabra. També s'utilitzen molt rodes lleugeres de 18 o 16 radis, molt estrany per fer-les servir a la ciutat a casa nostra.

Hem acabat el dia buscant una botiga de trens de modelisme on no he comprat res perquè m'ha semblat insultantment car per un tren de menys qualitat que qualsevol dels europeus i comprant menjar en un supermercat del barri per portar-lo a Barcelona. Encara no hem marxat i ja pensem en què farem quan tornem.

3 comentaris:

Jordi 4/08/2009 2:05 p. m.  

Els darrers dies t'he perdut pista, estava de viatge de feina.

Ja quedarem a la vostra tornada a la vida rutinària per a que m'expliquis aquest viatge, no?

Feliç Pàsqua!

Yhonny E 4/20/2009 7:02 p. m.  

Beautifull Blog!

Anònim 4/28/2009 9:09 a. m.  

Gracies, Oriol, sembla que he estat una estoneta a Tokio sense moure'm del meu ordinador......

vine per el club home!!!

Danny (Olgydan)

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món