L'Euromed no és un Shinkansen

Aquest text és una actualització de la entrada original després de fer el viatge de tornada cap a Barcelona.


Avui he hagut d'agafar per primer cop l'Euromed. Ho he fet per feina i el meu destí era València. L'he perdut i he hagut de comprar un bitllet per al següent. És cert que anava just de temps, però no m'esperava que agafar un tren de llarga distància amb Renfe fos tan exageradament poc eficient. A més, les meves últimes experiències ferroviàries han estat bastant diferents.

Havia d'agafar el tren a les 7 a l'estació de Sants. Resulta que amb el bitllet que tenia imprès de la web no podia entrar, era un localitzador, com d'avió, que primer s'ha de canviar a les taquilles (el cert es que com vaig descobrir a la tornada si que podia fer-lo servir directament, però a l'anada no m'ho van dir). Jo no ho anava a fer, potser acostumat a que a Suïssa els bitllets impresos a la web son tant vàlids com els de les taquilles. Després s'ha de fer cua, com a l'aeroport, per passar la seguretat. S'ha d'ensenyar el bitllet a una noia per a que et deixi passar a la zona de seguretat, un cop allà s'han de passar tots els paquets per les cintes de rajos X o el que siguin. Òbviament això forma una altra cua i un petit caos si els teus companys de viatge són vells i nens amanit amb algun turista despistat que només parla anglès. Després encara hi ha una noia a la que s'ha de donar el bitllet, que el comprova i et deixa passar a l'estil embarcament d'avió.

Ja se que som un país on hi ha terrorisme, però fer analitzar només les bosses dels passatgers de l'Euromed que transita les mateixes vies que els rodalies a poc més que la velocitat d'un rodalies (les vies no dónen per més) crec que és una tonteria. Enlloc ho he hagut de fer quan he fet viatges de llargues distàncies, ni a Suïssa, ni a Txèquia, ni a Eslovàquia, ni encara menys al Japó. De fet, la nostra experiència japonesa en el tema m'indica que a Espanya encara li queda molt camí per recòrrer, i si va en els seus trens això va per llarg. L'Euromed només es pot comparar a alguns trens exprés del país del sol naixent, però en concepte i no aplicació. M'explico.


Al Japó un Shinkansen és un tren ràpid i prou, no s'ha de passar seguretat i arribar a l'andana per agafar el tren és tan complicat com agafar un rodalies a Ocata, per tant no hi ha cap parafernàlia afegida i el servei és extremadament pràctic. Una gran diferència és la velocitat: l'Euromed pot anar a 220 km/h però amb les vies que té el país no crec que superi els 160 km/h, a més, com va més ràpid que els rodalies i fa servir la mateixa via de tant en tant s'ha d'aturar enmig del no-res per evitar col·lisions. Els seus equivalents japonesos (un Express) no sé a la velocitat que van però mai publiciten la velocitat màxima sinó la mitja, i són més ràpids. Els Shinkansen no són els trens més ràpids del món però són els que fan els trajectes a una velocitat mitja més elevada (i a més recordem que tenen un retard mitjà de 6 segons).

Però la cosa no es queda aquí, al Japó saps on paren les portes de cada tren i, per tant, no has de passejar amunt i avall de l'andana un cop arriba el tren i hi ha molt menys caos. A la majoria de trens japonesos un cop trobes la porta, hi entres a peu pla, un fet inconcebible a Espanya a excepció de l'AVE (l'Euromed quasi ho aconsegueix, però no és tan pla). L'Euromed també fa parades (vaig descobrir que a l'anada havia anat en un "Arco", però això no m'ho van dir al comprar el bitllet) a Tarragona, la megaurbs de Salou o l'Aldea que deu ser el motor econòmic del delta de l'Ebre, però no estaven anunciades al cartell de l'estació, al Japó saps quines són les parades de cada tren abans de pujar-hi. Una altra molèstia és el costum local (i més en un tren que va al sud d'Espanya, encara que sembli racista) de parlar a crits, i ho fa tothom: vells, nens cafeinats (a qui se li acut?!), adolescents que fan el canvi de veu, algun exemplar de macho ibérico i alguna que altra cantaora (això és al Arco que anava a Andalusia, a l'Euromed hi ha valencians, catalans i guiris principalment). A més la megafonia és en el castellà castís que li permet el conductor, res d'anglès i amb un volum tret del FIB, però distorsionat (L'Euromed tenia megafonia en anglès, però no se sentia massa bé). A l'Euromed també hi ha pel·lícules com si fos un avió, però les pantalles deuen ser de segona setena mà perquè costa molt veure-hi res. Anyoro els trens japonesos on hi ha bastant silenci i no es permet parlar per telèfon. Ah, i el tren en el que vaig m'ha tocat viatjar d'esquena durant tres hores i mitja, ideal. La diferència de l'Euromed respecte l'Arco és mínima, potser el tren és una mica més còmode, però no és un viatge gaire més ràpid i l'experiència d'usuari en general és la mateixa, fet que encara em sorprén més.

1 Comentari:

Jordi 8/07/2009 12:33 p. m.  

Comparteixo amb tú els teus sentiments, jo tb he patit aquesta situació. El servei ferroviari espanyol és ben dolent. Amb l'excepció de l'ave direcció Madrid, que com es nou de trinca encara no es permet el luxe de fer-ho tan malament com els altres.

Feliç estiu!

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món