El Quart Reich. El secret de Montserrat (Francesc Miralles)

Aquest llibre el vaig regalar als meus pares ja fa un temps i ara que ja se l'han llegit el vaig agafar jo per veure si el vaig encertar. Lamentablement no m'ha acabat de convèncer. Un títol com El Quart Reich, el secret de Montserrat és bastant atractiu i ha de portar una bona dosi d'intriga, trames complicades, assassinats, etcètera. De fet si que hi surten uns quants personatges i una certa dosi d'intriga i uns quants assassinats, però a mi m'ha donat la sensació que era com un resum d'un llibre més extens o potser un esborrany.

La idea de la història és bona: un periodista llogat per una organització per trobar quelcom que va amagar el nazisme i que es veu involucrat en una trama per evitar que resorgeixi un nou ordre nazi a nivell mundial. Però el problema és que sembla una novela mal desenvolupada, cada cop els capítols són més curts i alguns dignes de la longitud d'una poesia. No esperava trobar capítols d'una pàgina i mitja en una novela d'intriga i menys si el següent capítol continua exactament on s'acaba l'anterior. Hi apareixen diversos personatges que ténen un paper determinant en la història però que duren només un parell de paràgrafs, només al final sembla que uneixi les coses i més per casualitat que per intenció. El personatge principal està poc desenvolupat i els secundaris encara menys.

Sembla més una novela d'intriga express i amb un enfocament clarament comercial que no pas un intent d'explicar una història minimament convincent. No sóc un crític literari, però lamentablement per en Francesc Miralles, aquesta ha estat la primera i la última novela que llegiré sorgida de les seves mans. Si bé és cert que l'he llegit ràpidament hi havia vegades que em desesperava la manera com estava escrita i m'havia de forçar a continuar per veure com acabava, per cert de manera bastant simple. No entenc com ha pogut vendre tants exemplars (he llegit la tercera edició).

El Quart Reich. El secret de Montserrat.
Francesc Miralles
Editorial: Edicions 62
Col·leció: Èxits
Edició: juny de 2007
ISBN: 978-84-297-5971-6
Pàgines: 283
Preu: 19,50 €

Vitalic a Razzmatazz

El dijous passat l'Agnès i jo vam anar al concert del francès Vitalic després que ens toqués un abonament per celebrar l'Aniversari de Razzmatazz amb el Tr3sc. Ens vam fer acompanyar per l'Àlex perque vam pensar que li agradaria encara que no conseguissim entrades gratis per ell.

El concert va estar bé i va mostrar la seva vessant més "dura", pel meu gust. Era com si a la sessió també hi hagués la francesa Miss Kittin amb qui acostuma a fer col·laboracions molt celebrades. Vitalic acaba de publicar l'àlbum FlashMob però encara no l'he escoltat massa per ser sincer. Jo esperava més del seu aclamadíssim OK Cowboy i volia sentir el directe de Polkamatic una cançó que trobo alucinant però només vaig poder sentir una mica de "My friend Dario" i "Poney". Una cosa que em va agradar molt és el famós espectacle de llum amb miralls que és molt efectista i que acompanya perfectament la seva música durant l'actuació. Com a curiositat en Pascal Arbez-Nicolas, Vitalic, s'assembla molt al meu actual cap (el director financer) que a més també és francès.

El pitjor del concert van ser els teloners: The Requesters. Aquest duet són els barcelonins D.A.R.Y.L. (resident a The Loft) i Sidechains que són DJ i productors. No és que siguin dolents però vam trobar que tenien un repertori passable per 45 minuts i no per les dues hores i mitja que van tocar (1h 20min de Vitalic, després). The Requesters van tancar la última edició del Sónar però a nosaltres no ens van convèncer. No és el primer cop que em passa això a Razzmatazz, haig de reconèixer.

Per acabar us deixo amb un petit vídeo que vaig fer. Disculpeu el so perquè està fet amb la càmera compacta.


The Prodigy

El dijous 3 de desembre vam anar al concert de The Prodigy al costat de l'estadi olímpic. Anàvem els quatre (Àlex, Anne, Agnès i jo) amb una mica de prudència perquè no sabíem què ens trobaríem. Cap de nosaltres no tenía referències de com són en directe i crec que a tots ens va sorprendre agradablement.
És un directe de potència i força bruta, tal i com es podria esperar de les seves cançons, però el més interessant és que es reinterpreten a si mateixos. Cap de les cançons d'un disc d'estudi sona de la mateixa manera al directe i això és un element molt interessant. Ritme, diversió i un espectacle de llums senzill però espectacular van fer que el concert de Prodigy fós una rave electrònica memorable.

Aquí en teniu un petit video que vaig gravar amb la càmera de fotos, perdoneu la qualitat del so i el moviment.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món