Ironman France - Nice 2010: Finisher (un altre cop)

Avis: aquesta entrada és molt llarga ;-)
El meu principal objectiu de la temporada era fer l'edició 2010 de l'Ironman de França - Niça. El vaig triar per dos motius: estava relativament a prop de Barcelona i per tant era més fàcil que vinguessin els meus pares que no em van veure a Lanzarote, i per veure l'escenari on el mite Marcel Zamora havia de proclamar-se campió per cinquena vegada consecutiva.

El divendres era el dia del viatge cap a Niça però va començar amb mi quedant-me tancat a casa sense claus i amb el germà de l'Agnès venint a obrir-me la porta i portar-me'n unes, les meves estaven al cotxe. Vam sortir amb retard i uns quants quilòmetres després em vaig adonar que m'havia deixat les ulleres de natació (un element clau per algú que a més du lentilles). Els contratemps acabaven aquí.
Arribada a Niça a les 5 de la tarda passades, check-in a l'hotel, recollir dorsals i cap a l'energy party, que per els que no hi heu estat mai és bàsicament un sopar amb barra lliure de pasta i altres coses per als atletes.

Dissabte a les 7:15 del matí ens posàvem a l'aigua per provar la platja de pedra i l'aigua amb el companys del club Triatló Probike-Intemperie (el Vicenç em va deixar unes ulleres per entrenar). Bona temperatura de l'aigua, bones sensacions i nedar suau per relaxar-nos. Amb prou feines deuríem fer un quilòmetre. Després d'esmorzar donar una volta per l'Ironman Expo on vaig localitzar unes ulleres Aquasphere Kayenne que em van agradar i les vaig comprar per poder disputar l'Ironman. Quatre compres més abans de dinar que incloïen uns cordons de goma per les sabatilles de còrrer (els que tenia em semblaven tous) i les pastilles pel sol per evitar cremades que també em vaig deixar a Barcelona.
Vaig sortir a rodar una estona amb la bici pel passeig per acabar d'ajustar-la després del viatge, crec que vaig ajustar 5 cops la tensió del cable de canvi. Després de dinar a preparar les bosses de les transicions (el material necessari per la següent disciplina) i a les 17:30 deixar la bici al box. Hi havia cua però s'anava prou ràpid. A l'entrada la organització comprovava el xip de la polsera amb el dorsal, el xip del dorsal de la bici i et feien una foto amb la bici per seguretat.
Sopar de pasta. Un altre cop.

Diumenge em desperto quasi dues hores abans que soni el despertador gràcies a l'amabilitat dels borratxos de Niça que també treballen de serenos i a la calor de la nit. En fi, baixo a esmorzar a les 4:40 ben tranquil. Cap a les 5:15 ja estic al box inflant rodes i deixant les ampolles d'aigua. Hi ha moltíssima gent i és difícil caminar. Espero pel passeig i poc després de les sis m'unto el coll de vaselina per evitar problemes de fricció amb el neoprè, normalment no ho faig però aquesta temporada un entrenament amb mono i neoprè em va deixar una marca al coll prou molesta. Em trobo amb els companys de Probike xerrem una mica i ens relaxem.

Natació (3,8 km): 6:30 Sortida. Ens tirem a l'aigua bastant decidits i a nedar cap a una boia que estava a 1km de la costa. Cops per tot arreu com és normal. Nedo bé, tranquil i guanyant-me l'espai. No trago gens d'aigua malgrat els cops. M'adono que amb les boies tan lluny la gent es desorienta i no va recta, com vaig còmode nedant trec el cap sovint per comprovar la direcció però diria que també faig uns quant metres de més. A la segona volta vaig una mica més ràpid tot i que torna a haver-hi molta gent i a la quarta boia del dia em donen un fort cop de peu a la cara, les ulleres noves aguanten perfectament. Acabo el sector de natació amb 1:17:09.
T1: La primera transició la faig lenta 8:08. El neopré se m'encalla lleugerament al turmell on duc el xip i després em poso un culot per protegir més el cul que encara no el tinc habitual al nou seient. Perdo temps amb les barretes, en buscar un lloc per canviar-me i en alguna altra tonteria, és un dels factors a millorar.


Bici (180 km): Surto volant, tinc ganes de pedalar amb força amb la nova bici i surto a uns 45 km/h, al cap d'una estona afluixo perquè és estret i hi ha trànsit (inclosa moto de la gendarmerie) i aprofito per menjar una mica. Després començo a agafar ritme pedalant a unes 100 rpm, vaig còmode i em diverteixo esperant la pujada forta. Quan hi arribo trobo un carrer molt estret amb molts ciclistes retorçant-se sobre la bici però necessito ritme per passar-ho bé i no encallar-me. Aconsegueixo esquivar dos ciclistes i pujo tranquil fins al final que acaba en un pla de pujada que ens portarà al primer coll. Aquí agafo ritme i amb el plat de 54 vaig pujant suaument i avançant competidors contínuament. Petit descens i inici del port llarg. Em trobo el Vicenç i poc després el Gabriel amb qui havíem dit de fer la bici junts, em veu fort i diu que segueixi. El port no és res de l'altre món, es deixa fer però no vull apretar excessivament. Ens creuem un parell de cops amb el Vicenç i el deixo anar perquè sinó m'acabaria picant. Poc abans del cim passo dos companys més el Luis Miguel i el David Soler que la calor els passa factura i m'animo perquè vaig bé. Jo no pateixo perquè la carretera té trams d'ombra i em refresco constantment. Cim i inici d'una baixada bastant plana on avanço el Luis Enrique que sembla tenir un problema amb el canvi i el felicito per l'ascens del Barça Atlètic.
 Em començo a preocupar seriosament i veig que vaig massa ràpid, intento no apretar a fons. Els dos ports que queden me'ls prenc amb calma, fins-hi tot un tram pla no el faig acoblat del tot per anar relaxant-me perquè em queden més de 70 km. No apreto a les pujades ni als plans i baixo ràpid per no perdre temps. El Luis Miguel em torna a passar en un descens suau i al cap d'una estona passo el Domingo i em torno a preocupar pel meu ritme. L'últim descens és espectacular picant-me amb uns quants ciclistes. A la zona de pla m'intenten agafar roda i m'emprenyo una mica, deixo de pedalar i que m'avancin. Aprofito per menjar de cara a la marató. Per primer cop tinc ganes de deixar la bici. Abans de finalitzar quan es fa pla del tot i amb vent de cara torno a avançar els que se m'havien enganxat a roda i els deixo enrere faig els últims metres comentant la jugada amb un català que desconec però que es diu Carles i gaudint de l'ambient.
Temps de la bici 5:55:05 (mitja de 30,4 km/h), tants cincs es tradueixen en que avanço 500 competidors en el sector de la bici (i em situo a la posició 847).
T2: Segona transició correcta, sense entretenir-me gaire i amb les sabatilles amb cordons de goma que entren ràpid.


Còrrer (42,2 km): Inici del calvari. Surto animat i començo a còrrer bé. Al cap de pocs minuts noto la xafogor de còrrer sota el sol a 32ºC i començo a afluixar, al quilòmetre 7 camino per primer cop per aprofitar la única zona d'ombra del circuit. Cap al quilòmetre 8 em passa el Domingo que va tan fresc i em diu que em mulli el cap i els braços. La cosa funciona prou bé però m'haig de mullar també els quàdriceps i vaig trotant fins al quilòmetre 15 aproximadament on em trobo amb el Gabriel que m'havia avançat cap al 12. Està rebentat com jo i decidim continuar junts per animar-nos mútuament.
Jo al principi m'havia quedat alucinat amb el Marcel Zamora, que vaig tenir temps de veure'l tres cops i fins-hi tot em va fer il·lusió animar-lo quan m'avançava.
Arribant amb el Gabriel que corria amb el dorsal de l'Amadeu
El Marcel Carreras m'havia passat volant al km 9 i ell acabava la marató amb un espectacular 3:30 inabastable per mi. El Gabriel i jo anem avançant mig trotant mig caminant però els dos estem una mica marejats. Jo quan camino em costa bastant fer-ho recte potser em va millor trotar però l'esgotament per la xafogor no em deixa fer més. Deixo de passar per les dutxes perquè tanta aigua em deixa xops els peus i amb la calor noto que comencen a aparèixer llagues, sense mullar.me més aconseguiré acabar sense cap problema físic altre que l'esgotament. Al principi el Gabriel m'anima per continuar, al final de la tercera volta i inici de la quarta és ell el que es troba fatal i sóc jo qui l'estiro. Estem preocupats perquè anant tant lents segur que ens passen els companys, però fa tanta calor que la marató es torna duríssima i només ens avancen un parell d'amics, també perquè havíem fet un bon forat a la bici. Un dels amics encara va caminar un tros amb nosaltres perquè estava lesionat, li vaig donar un ibuprofé per aguantar fins la meta. Al final, quan es va tapar una mica el sol vam començar a trotar tot lo ràpid que podíem perquè volíem que allò s'acabés.
Temps de la marató: 4:59:41, un temps bastant dolent, però veient el dia i la resta de corredors és un temps normalet. Acabo el sector decepcionat pel temps però content de tenir un altre Ironman a la butxaca.

Temps final: 12:25:25, posició 1.130 (294 de la categoria M35), vam sortir quasi 2.800 corredors. Rebaixo el temps de l'Ironman de Lanzarote en 1 hora i 11 minuts. Com a curiositat vaig acabar 3 minuts davant del Luis Enrique, encara que ell va tenir problemes físics.
I aquí s'acabaven les meves 32 hores d'esport del mes de juny, no són masses però ja dona per cansar-se.

Des d'aquí em sumo a les felicitacions i homenatges que està rebent i es mereix el Marcel Zamora per la cinquena victòria consecutiva i a més amb rècord de la prova (com jo havia dit dies abans) deixant-lo en 8:25:28! De fet era el primer cop que acabava primer ja al sector de bici.

I finalment dues coses. Els 1.288 km de cotxe cansen molt també. I recomano totalment l'hotel Le Meurice on ens vam allotjar i que estava a prop de meta, de la Ironman Expo, a bon preu, simpàtics i on van ser prou amables de preparar un esmorzar a quarts de 5 del matí per l'Ironman.

9 comentaris:

Marc Pallarès 6/30/2010 10:37 a. m.  

Felicitats crack! Amb la teva crònica ja tinc ganes de pujar a Wiesbaden a fer el 70.3!

marquesa 6/30/2010 11:06 a. m.  

Eiiii moltes felicitats!! :))) ets un superheroi!!!

Daniel 6/30/2010 12:52 p. m.  

enhorabona !!
si ja llegint la crónica, la part de la bici m'ha passat volant mentre que la part de correr se m'ha fet entern, no em puc ni imaginar el calbari de les quasi 5h de marató !!

Rodacorriols 6/30/2010 1:02 p. m.  

Felicitats Oriol! Quina capacitat de sufriment!
Un any d'aquests també la fare...tot i que lleguint la cronica ja em feien mal les cames.
Felicitats Finisher!!!

Rodacorriols 6/30/2010 1:04 p. m.  

Ei!
falta la foto del sector bici!
O no et van atrapar...volem la foto;)

Ocell 6/30/2010 1:42 p. m.  

Ferran, a la foto de la bici el de davant sóc jo! Però es que s'entrava tan ràpid i a prop del públic que costava veure els ciclistes entrant ràpid.
A veure si surten fotos oficials del circuit.

Agnesiquins 6/30/2010 6:36 p. m.  

M'han fet ganes de fer-lo i tot!!! ;-) Petons

Carles 7/01/2010 2:17 p. m.  

Bones Oriol!

després de veure en Marcel Zamora per la tele, vaig recordar que, segons havíeu dit durant la Marató de BCN, aquest any també hi participaves. Així que he entrat al teu bloc per llegir la crònica. Molt bona! La veritat que provoca enveja sana i veient el patiment que descrius encara al·lucines més veient com algú pot córrer la Marató amb 2:42 després de 3,8 km. nedant i 180 km. amb bici. Bé, encara tens marge de millora! Ànims amb el bloc i amb les iromans i bona recuperació!

Carles

Cesc Batlló 6/16/2011 12:35 a. m.  

Bona crònica i felicitats per la gesta.
He trobat la pàgina buscant info de l'IM de Niça.
Us deixo el link del meu bloc.

http://cescbatllo.blogspot.com/2011/06/half-challenge-calella-2011.html

Jo amb la Half de Calella ja vaig flipar...
Ara necessito consell per fer un IM planer

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món