Criptonomicón (Neal Stephenson)

El Criptonomicón és un d'aquells llibres que només amb el nom fa por, però que també té un aire místic i es que aquest llibre de Neal Stephenson ha estat des de fa uns anys un dels més més aclamats de l'esfera hacker (en el sentit més ample de la paraula). Ja havia sentit curiositat per llegir-lo, però mai em decidia fins que aquest nadal me'l van regalar, bé de fet em van regalar els tres volums de que consta l'edició en castellà ja que el llibre és tan llarg que els editors tenen el costum de partir-lo en tres parts (de fet així és més pràctic) i que aquí s'anomenen: I. El código Enigma, II. El código Pontifex i III. El código Arethusa.

I. El código Enigma
El Criptonomicón és una novel·la de ciència ficció amb tocs de novel·la històrica i dosis puntuals de matemàtiques i criptografia. El primer llibre ens posa en situació, que no és fàcil perquè l'acció transcorre en dues èpoques diferents (IIª Guerra Mundial i l'actualitat) i amb personatges amb noms semblants perquè de fet són parents. En aquest llibre hi apareix una de les estrelles matemàtiques de la realitat, el doctor Alan Turing en el seu paper de criptoanalista de la segona guerra mundial on va ser clau per trencar el codi de les màquines Enigma i on es parla recorrentment d'un mite informàtic com és la màquina de Turing i origen de la computació moderna. El moment on s'explica el funcionament bàsic de les Enigma comparant-lo amb la cadena de la bicicleta de Turing és molt bo.

Les trames són fàcilment identificables i es segueixen sense problemes. A mi d'aquest llibre m'agrada més la trama històrica perquè la contemporània es mou més en terreny empresarial americà que pot ser un pèl confús. El nivell de coneixement matemàtic requerit per aquest llibre és certament baix però no està de més tenir clar què és la criptografia i els seus usos, tot i així el llibre ho explica prou clarament.

II. El código Pontifex

El segon llibre cobreix una part molt important en la història del llibre, és on es comencen a difuminar les fronteres, on el bàndol dels personatges passa de ser nacional a personal. Hi apareix un personatge amb una història molt interessant, en Goto Dengo. Aquest japonès comença a fer aparicions esporàdiques a partir d'una baralla amb en Shaftoe, però a meitat del segon llibre comença a agafar cert protagonisme fins que arriba a ser una de les trames més emocionants de la història. De fet hi ha un moment que sembla perdre's el fil argumental i que divaga una mica però més endavant veiem que tot té un sentit, fins-hi tot el més mínim moviment. La guerra és menys tàctica o teòrica i passa a ser una mica més camp de batalla amb en Bobby Shaftoe i en Goto Dengo acompanyats del general McArthur.


III. El código Arethusa
Al tercer llibre, un cop sabem què és el codi Pontifex i qui l'utilitza el següent codi clau és Arethusa, unes interceptacions codificades que ningú pot desencriptar. Aquí ens adonem de la quantitat de sistemes de xifratge que s'utilitzaven militarment i la importancia que tenien a cada bàndol (aliats, alemanys i japonesos). En aquest últim terça de la novel·la la història torna a convergir més cap al present i veiem encara més clara la relació dels personatges de la segona guerra mundial amb els de principis del segle XXI.
Hi ha un moment en que a mi em va semblar que la trama no semblava que es pogués resoldre fàcilment i menys tenint en compte la quantitat de pàgines que em quedaven pel final, però cal reconèixer que en Neal Stephenson prepara tot per poder donar una visió conjunta de les dues èpoques en poques pàgines i que tot estigui ben explicat. Tot i així les últimes pàgines sembla que tot l'entorn es torni una mica boig i el final arriba a ser una mica poètic i tot.


Bonus: Al final del llibre hi ha una explicació i manual d'encriptació amb el xifratge Solitaire (Pontifex al Criptonomicón) per Bruce Schneier, un gurú de la criptografia.

El llibre és molt interessant i et manté en una intriga constant ja sigui per una trama o per una altra. Al principi crec que és millor la històrica i al final la contemporània agafa més sentit. Encara que el títol del llibre pot espantar cal remarcar que és un llibre on s'utilitza la criptografia, no és un llibre de criptografia. És cert que va bé tenir una base matemàtica o informàtica per entendre més ràpidament les coses, però si no es té en Stephenson ja s'encarrega d'explicar-ho tot molt bé. Fins hi tot si es tenen aquests coneixements però cap de criptografia es pot arribar entendre aquest món que és la seguretat. Com a curiositat hi ha un script de xifratge de Solitaire (Pontifex) en Perl però que si no sabeu Perl és completament obviable. Si teniu curiositats sobre la criptografia, el manual final de Bruce Schneier sobre el xifratge Solitaire és molt interessant i es pot aprendre fàcilment.
Criptonomicón
I. El código Enigma, II. El código Pontifex i III. El código Arethusa
Neal stephenson
Idioma: castellà (original: anglès)
Editorial: Ediciones B
Col·lecció: Zeta Bolsillo
1a edició original: maig 1999
ISBN: 84-96546-54-3, 84-96546-91-8, 84-96581-03-9
Pàgines: 1077 (380 + 350 + 347)
Preu: 30,00 € (10€ x 3)

1 Comentari:

Jordi Soler 9/30/2010 5:40 p. m.  

...i traduït per @pjorge ni més ni menys.

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món