Hi trobem contes poètics com El salze cec i la dona adormida o contes que després s'inclourien a novel·les com Els gats menjahomes que apareix retocat a Tòkio Blues. Tot i així aquests contes són com petites novel·les on hi trobem els referents habituals jazzístics i el surrealisme minimalista que acompanya totes les novel·les de Murakami. Als contes sembla com si explorés la narrativa dels límits de la realitat per poder incorporar-los en novel·les posteriors o simplement com exercicis d'estil.
Hi ha contes com Hanaley Bay que estan molt ben acabats i són com petites novel·les i n'hi ha que són petites joies com El conte de la tieta pobra o curiosos com Vòmits 1979 o L'esplendor i la decadència de les Galetes Punxegudes o el curiós conte final, El mico de Shinagawa. En resum, un recull molt bo i recomanable, potser no a l'alçada de contistes consumats com Edgar Allan Poe o Pere Calders però igualment interessant.
El salze cec i la dona adormida
Editorial: EmpúriesCol·leció: Narrativa1a edició: febrer de 2008ISBN: 978-84-9787-280-5Pàgines: 351Preu: 20,80 €