L'amant perillosa (Haruki Murakami)

El títol original del llibre que m'acabo de llegir de Haruki Murakami és "Al sud de la frontera, a l'oest del sol", no se perquè en aquesta edició s'ha posat el títol de "l'Amant perillosa", un títol que directament es podien haver estalviat. A part de l'anècdota de l'edició en català cal dir que ens trobem amb un llibre típicament "murakamià". Amb això què vull dir? Doncs que té tots els ingredients necessaris: joventut, història d'amor, Tokio, un bar, jazz, mort/suïcidi (encara que no es diu explícitament) i unes relacions un xic peculiars entre els personatges encara que ens ho pinti de la manera més natural possible.

La novel·la és curta i es llegeix molt ràpidament. L'acció transcorre a un ritme adequat encara que té una durada inusitadament llarga (des de la infància fins l'edat adulta). La història és d'aquelles en que Murakami n'és un expert: sembla que al principi no passi gran cosa i es limiti a mostrar-nos els personatges en una primera visió relativament llunyana (encara que es narra en primera persona, com és normal en ell), després a poc a poc la cosa es complica, les relacions comencen a tenir més subtileses i la ment del protagonista comença un procés de transició que el portarà a l'obligatorietat d'escollir una opció de les que se li presenten, però potser la desició no triada no té la trascendència que n'havia esperat.

En definitiva, bon llibre encara que per mi no és el millor dels que he llegit de Murakami.

L'amant perillosa  (al sud de la frontera, a l'oest del sol)
Editorial: labutxaca
Idioma: Català (traducció del japonès per Concepció Iribaren i Andreu Nolla)
1ª edició en català: 2003 (ed. Empúries) 
1ª edició en japonès: 1992 
aquesta edició: febrer 2010
ISBN: 978-84-9930-063-4
Pàgines: 237
Preu: 8,95 €

M'he comprat una GoPro Hero2

Doncs, tal i com diu el títol que hi ha sobre aquest text, m'he comprat una càmera GoPro Hero2 versió Outdoor, és a dir, amb accessoris per portar-la fent esports a l'aire lliure (les altres versions són Surf i Motorsport). He començat a fer alguna prova i aquí us poso un vídeo d'una sortida en MTB. És una mica llarg, però es per mostrar una mica el que es pot fer, amb més temps es pot fer millor i planificar més les preses de video.

Sailfish half triatló de Berga

El dia 25 de setembre el tenia marcat al calendari d'esport com a objectiu de fi de temporada. Es feia el primer Sailfish half triatló de Berga i era un prova que havíem quedat amb tots els del C.E.T. Distance com a objectiu de temporada. De fet jo ja vaig fer un "half" (mig IM) al maig a Mallorca però aquest queia més a prop i creia que el podria entrenar més o menys correctament. Res més lluny de la realitat. Em vaig presentar amb un entrenament mínim, havent nedat un parell de dies, dues sortides en bici i una corrent. A l'estiu que creia que tindria una bona setmana d'entrenament, em vaig lesionar al quàdriceps i em vaig quedar amb dues sortidetes curtes. No era el primer cop que em presentava a una cursa amb poc entrenament però confiava en el meu entrenament acumulat històric i en la meva capacitat de patiment/tossuderia.

Ens presentem a Berga amb el Pep, que també és del club de triatló, el dissabte a la tarda amb unes expectatives de pluja elevades però amb incertesa de cara a diumenge. Fa un temps estrany però s'aguanta i anem a buscar els companys a la fira del triatleta. És petita però ens anem trobant tots, hi ha bon ambient i ens anem animant els uns als altres. Plou lleugerament. Sopem a la "Pasta Party" que és petita però efectiva i anem a dormir a la furgo al costat de l'arribada.

Dia de cursa: fa bon dia, ens llevem i agafem tot el material per anar en bici fins a la sortida a la presa de la Baells. Són 6 km però es fan bé i serveixen per despertar-nos. deixem la bici als bonics boxes que han fet sobre la presa i ens mirem el recorregut de natació. Fa molts dies que no nedo massa i el recorregut em sembla llarg. Mentre estem fent els preliminars escoltem música clàssica de fons i passejant per la presa ens adonem que la música és en directe quan veiem un pianista, un violinista i una cantant al mig de la presa. Entre la música, la llum del matí i el fum que surt de l'aigua que està més calenta que l'aire, es presenta una cursa èpica.

Natació (1,9 km): Sortim molt malament, uns quants del club ens hem quedat al final de la cua per arribar a l'aigua i mentre la majoria encara estem al camí que ens porta a la sortida, els que estan dins de l'aigua ja neden abans que donin la sortida. Quan arribem a l'aigua ja ens porten bastant més de 200 metres. Començo a nedar i veig que no serà el meu dia perquè no tiro gens i sortint dels últims pot ser un sector de natació patètic. Em calmo i intento agafar el meu ritme. Em costa però vaig fent i començo a atrapar gent, quan faig la tornada m'animo perquè vaig dins un grup nombroset però hi ha molta gent que ja ha sortit. Surto de l'aigua amb un temps oficial de 38:09 (pos. 294) però el meu rellotge marca poc més de 35 minuts.

T1: m'encanta sortir de l'aigua envoltat de tambors. La transició és un pel llarga però es fa bé. Mentre corro per la presa veig que quasi tots els meus companys ja han sortit de l'aigua. Se'm torna a enganxar el neopré treient-me'l però surto sense perdre massa temps.

Gràcies a Triatló FisioRutPujol per la foto
Bici (90 km): surto molt animat ja que és el sector que m'ha d'anar millor. Atrapo el Pep poc després de sortir de la presa i pujant cap a Berga i tiro endavant amb totes les forces per recuperar temps. El circuit són dues voltes amb una primera part de baixada, una segona de pujada lleugera i després baixem un altre cop cap a Berga. La primera volta la faig molt bé, a bon ritme i pedalant força bé. A la baixada aprofito el 54x11 i pedalo fins als 70 km/h, en pla mantinc velocitats de 35-40 i pujo a més de 20 km/h acoblat sobre la bici. A la segona volta es posa de manifest el meu curt entrenament i em sobren 20 km, casualment els de la pujada que faig com puc. A Berga arribem a la T2 per una rampa bastant forteta. Acabo en 2:48:28 (pos. 95 i 32,05 km/h de mitjana).

T2: molt curta, canvio ràpid amb les sabatilles de còrrer i surto corrent amb ganes però la primera rampa  ja m'avisa que patiré, com si no ho sabés.

Córrer (21 km): la secció a peu transcorre per un circuit de 7 quilòmetres que el fem tres cops. Estaria molt bé si no fos per les dures rampes que es troben cap al final del circuit. Corro la primera volta, i troto les altres dues. Al final acabo pujant caminant les rampes. No se'm fa excessivamet llarg però els fet de creuar-me amb els companys que van acabant i els que em recuperen temps em desanima una mica. Em trobo just de panxa i paro de menjar però a la última volta ja m'he recuperat. Espero una mica el Pep però no m'atrapa i faig els últims metres pel passeig fins l'arribada una mica sol però content d'acabar i fent un paper lleugerament menys penós a la secció de còrrer, tot i així és clarament el meu punt dèbil. Acabo al cap de 2:13:52 (pos. 318)

Temps final: 5:40:29 (pos. 245 de 358 finishers) és el meu millor temps en un "half" però sé que el podria millorar considerablement i fàcil si entrenés millor el còrrer. No em queda un bon gust de boca però amb l'entrenament insuficient que he fet tampoc podia esperar més. Tot i així m'ho he passat molt bé com tots el del CET Distance i estic content d'haver acabat un altre triatló de llarga distància.

Classificacions oficials a la web de la federació.

PS: per cert, a veure si el pròxim cop acabo el post quan toca i no dos mesos després ¬_¬

Léon l'Africain (Amin Maalouf)

Acabo de llegir un llibre d'aquells que en sentim a parlar molt bé, però que pocs de nosaltres acabem llegint. En aquest cas es tracta de "Lleó l'Africà" d'Amin Maalouf. He de reconèixer que tot i haver tastat diversos cops la gastronomia libanesa, no havia sentit curiositat per la literatura d'aquest país. Cal mencionar que Maalouf és un autor francès que havent nascut al Líban, té l'àrab com llengua nadiua. Seguint el meu criteri de "si entenc la llengua, llegeixo la versió original" aquesta obra l'he llegit en francès: Léon l'Africain.

Però qui va ser Lleó l'Africà? És un personatge històric de nom Hassan al-Wazzan, que va viure a cavall dels segles XV i XVI a la Mediterrània. Granadí de naixement va ser expulsat d'Andalusia pels reis catòlics a l'edat de 4 anys i passà la infantesa a Fes. Des d'allà i de la mà del seu oncle s'inicia en la diplomàcia mentre encara és estudiant a una madrassa de Fes. Comença a viatjar pel nord d'Àfrica on a més de diplomàtic esdevindrà explorador i geògraf. Les adversitats de la vida el porten al Caire i més tard a Roma on, tornant a fer gala d'una excel·lent habilitat per sortir-se'n, és adoptat com si fos un fill pel papa Lleó X i esdevé Jean-Léon de Medicis conegut com Lleó l'Africà que, tot i ser batejat, no girà mai l'esquena al seus orígens àrabs i la seva tradició islàmica.

El llibre és una biografia novel·lada de la vida de Hassan estructurada en quatre llibres: el llibre de Granada, el llibre de Fes, el llibre del Caire i el llibre de Roma. És una lectura molt amena ja que els capítols adopten l'estructura dels anys de la seva vida, d'aquesta manera anem veient com creix i com evoluciona l'entorn que li toca viure. Amb el viatge iniciàtic a Timbuctu veiem com aprén la diplomàcia i arran de la seva descripció esdevé també geògraf i explorador. Maalouf ens porta d'any en any molt gràcilment i ens mostra les amistats, els negocis, la política, les guerres, els amors i la religió d'una època històrica. Una delícia de llibre per llegir amb pensament històric i fer volar la imaginació.

Amin Maalouf ha estat guardonat amb diversos premis entre els quals es troba el Goncourt (1993) o el Princep d'Astúries de la Literatura (2010), aquest any (2011) ha esdevingut posseïdor de la cadira 29 de l'Academia Francesa succeïnt l'antropòleg Claude Lévi-Strauss. La novel·la Lleó l'Africà va obtenir el premi de l'Amistat franco-àrab.
Léon l'Africain
Editorial: Le Livre de Poche
Idioma: Francès
1ª edició: juny 1987
32ª edició: agost 2010
ISBN: 978-2-253-04193-1
Pàgines: 350
Preu: 6,90 €

Soy un Gato (Natsume Sōseki)

Hi ha un autor japonès que no és el mediàtic Murakami que també m'agrada molt com escriu. A més sé que els seus libres els ha llegit mig Japó i ha tingut influència en el caràcter actual dels japonesos, tant és així que si us cau a les mans un bitllet de mil iens hi trobareu un retrat seu per embellir-lo. Aquest autor és en Natsume Sōseki i en aquest mateix bloc hi trobareu el comentari sobre un altre llibre seu, "Botxan", que ens va influenciar en escollir el recorregut del nostre segon viatge a per les seves terres.

"Soy un gato" (吾輩は猫である), també traduït com "jo, el gat" és una novel·la satírica que es va publicar a principis del segle XX en deu capítols a la revista literària Hototogisu fundada per Masaoka Shiki, un poeta del període Meiji. La primera part de la història va tenir molt èxit i el seu amic, poeta i editor de la revista Takahama Kyoshi el va persuadir per continuar la primera part que en principi havia de ser la única. Així entre 1905 i 1906 Sōseki va escriure els deu capítols que s'editarien per primer cop de forma conjunta el 1911.

El protagonista de la novel·la és un gat sense nom que comenta la seva vida amb aquests éssers tan estranys i cruels que són els humans de la casa on li ha tocat viure. De fet el gat és el narrador de la història i ens descriu la burgesia de finals de l'època Meiji on el Japó ja està en contacte amb occident (durant el període Edo Japó es va tancar de l'exterior) i comencen a canviar els costums. El gat viu amb un mestre d'anglès bastant incompetent (Kushami) que té per amics un impresentable xerraire (Meitei), un universitari a punt de doctorar-se per poder casar-se (Kangetsu), un amic de la infantesa (Toito) o un filòsof vingut a menys (Dokusen). Cada personatge té un punt de patetisme que és explotat en en diverses parts de la història.

Encara que els capítols siguin llargs són de fàcil lectura i molt agradables de llegir. Tots els personatges són absolutament creïbles i la descripció mes aviat costumista que en fa facilita visualitzar totes les situacions com absolutament reals i, sovint, ridícules. El gat ens presenta diferents temes del canvis socials com la introducció de l'esport, la música clàssica occidental, la cultura occidental representada per l'idioma anglès o filòsofs alemanys, però també ens mostra la cultura japonesa qüestionant-ne els costums com els onsen, el vestuari, les relacions entre classes o es protocols a l'hora de triar parella per casar-se. Els temes s'enllacen molt naturalment i té uns quants passatges absolutament delirants que de ben segur han contribuït a l'èxit d'aquesta novel·la. Aquesta obra va assentar les bases per Natsume Sōseki cap a la fama i després va publicar la novel·la de consagració que va ser Botxan.
Soy un gato
Editorial: Impedimenta
Idioma: Castellà
1ª edició: abril 2010
10ª edició: desembre 2010
ISBN: 978-84-937601-5-1
Pàgines: 648
Preu: 28,00 €

De què parlo quan parlo de córrer (Haruki Murakami)

El llibre que aquest cop comento de Haruki Murakami és molt diferent dels altres que he llegit. Perquè ho dic això? Doncs perquè no es tracta d'una novel·la ni d'un conte sinó de la seva experiència com a corredor. En aquest llibre Murakami repassa una faceta seva desconeguda per la immensa massa dels seus lectors i alhora l'ajuda a ordenar les idees sobre "De què parlo quan parlo de córrer".

Aquest llibre el podríem catalogar com una autobiografia esportiva d'un amateur però té l'encant de ser escrit per un professional de la narració. En Murakami ens explica les seves intimitats amb l'esport i sobretot l'atletisme de fons i ultrafons. Veiem com la seva vida professional s'entrellaça amb els seus ritmes d'entrenament i les marques. Com l'edat no el permet assolir una marca desitjada en un determinat moment de la seva vida i quina decisió pren no estancar-se ni preocupar-se en excés. Per Murakami córrer cada dia és una cosa tan normal com respirar i ho necessita per poder escriure.

Com a esportista amateur no gaire corredor he trobat el llibre bastant interessant perquè s'hi reflexen pensaments i actituds que hem tingut tots els esportistes aficionats. D'altra banda m'ha mostrat una mica la mentalitat del corredor d'ultrafons que lluita en solitari per arribar a meta i que a mi em fa una mica de mandra (amb un trail de muntanya no me'n fa tanta, eh!). Un dels passatges que em fa gràcia és el de l'entrevista per Runners World de cara a la Marató de Nova York i com l'incomoda ser una entrevistat per l'esport i no per la literatura.
De què parlo quan parlo de còrrer
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
1ª edició: març 2010
ISBN: 978-84-9787-621-6
Pàgines: 152
Preu: 17,00 €

Felt Bicycles warranty is no warranty at all (for me)

Last year I wanted to buy a Felt B16 in Spain, but as the distributor went bankrupt it was a challenge to have one. I spoke with the European distributor and did not help telling me to call every shop in Europe because they didn't know the stocks in the shops (that's ok, but a hint would have helped). The european distributor told me that even if I decided to buy the bike from Profirad.de I would have been covered by warranty as Profirad.de was an autorized dealer (Felt explicitly says there are no warranty for bikes sold in internet).

I finally bought a 2009 Felt B2 from Evans Cycles in UK, also a Felt autorized dealer, because they had my size and a strong discount (I live in Barcelona, more than a thousand kilometers away).
After an Ironman 226 and 70.3 I'm happy overall but the steering system-fork-stem (the famous Bayonet fork) has caused many problems (and I'm not the only one, there are lots of complaints in internet about this problem). On May I took the bike to my local dealer (this year we do have a spanish distributor) to fix the stem but Felt (Spanish distributor, European distributor and global headquarters) offered no warranty solution as my local dealer wasn't the original dealer where I purchased the bike (I have not tried to take the bike to Evans Cycles, the original dealer, as is two countries away). I couldn't even buy a stem replacement of a faulty design that lasted only one year! I had an almost 3000 € bike with a faulty stem and no solution.
This will definitely be my last Felt Bike and I will no longer recommend Felt. Sadly.

Finally, a solution
The Splined Shaft / Knuckle
After some efforts from my Felt dealer mechanic who was awainting a solution from Felt, I was given back the bike. I tried to imagine how to unscrew the stem as the Splined Shaft / Knuckle was locked. some trial-and-error ended up with me breaking the Splined Shaft / Knuckle. Well I must say luckily breaking this part in two: the Splined Shaft and the Knucle (actually two parts of different alloy), so I could remove it from the stem base pulling it out in the other direction. When I had everything dismantled I smoothed out any imperfections with a thin file until every piece seemed to fit nicely (in my opinion the Splined Shaft is made of an aluminium alloy too soft). I slightly greased the pieces and mounted the stem. I only added one thing before locking the stem extension with the Knucle: a piece of high density rubber between the stem extension and the stem base in order to minimize movement. I could do it because I have the stem in the lowerest position, about 2 mm over the stem base.
If you find hard to imagine what I'm saying you can read the Assembly instructions of the Bayonet I and SL fork from Felt.

So now I have a full working bike again (tested in a 70.3 triathlon again) and I think is the stiffest setup of this fork-direction I've ever had. The question is: how long will this solution last?

Arrós covat (Juanjo Sáez)

M'acabo de llegir el còmic Arrós covat de Juanjo Sáez després de veure alguns capítols de la sèrie homònima que s'emetia al 33. El còmic parla de la caiguda en espiral d'en Xavi Masdéu, un dissenyador gràfic. Quan dic en espiral em refereixo en diversos àmbits de la seva vida, des del personal al professional, i veiem com el protagonista no s'en surt de cap manera i no fa més que cagar-la contínuament.

El dibuix és senzill però permet comunicar de forma directa i efectiva la història que s'explica de forma fresca. Cap al final del llibre els capítols es van fent cada cop més curts i el gruixut llibre (un totxo com s'anomenaria popularment) s'acaba molt ràpidament. El format del còmic s'explica al pròleg, també en forma de còmic, on descobrim que el llibre que tenim entre les mans és alhora el guió de la sèrie d'animació. Per cert, la sèrie va merèixer un Premi Ondas 2010.

Com a curiositat final, remarcar que lo més trendy actualment deuen ser els talps perque l'estudi del protagonista del còmic es diu "El talp gràfic" i el grup de música de la banda sonora es diu "Manos de topo".
Arròs covat
Col·lecció: Reservoir Books
1ª edició: octubre 2010
ISBN: 978-84-3972-307-3
Pàgines: 608
Preu: 26,90 €

Ironman 70.3 Mallorca

Anant a deixar les bicis al box
El passat 14 de maig de 2011 estava marcat al calendari de forma especial, era el dia de l'objectiu esportiu de la temporada: l'Ironman 70.3 Mallorca (patrocinat per Thomas Cook). Aquest cop em vaig endur dos amics de l'escola: el Pep que és un ciclista com jo i l'Ignasi que és més corredor de trails, però tots hem coincidit fent esports de muntanya. Tant el Pep com l'Ignasi éren debutants en la distància i en el "món Ironman" i feiem de representants del CET Distance a la prova.

Protegint la bici al box
La organització estava molt bé per ser una primera edició i era absolutament digna de la marca Ironman amb detalls com la foto d'identificació amb la bici quan la deixaves al box o les bosses "Ironman 70.3" per protegir les bicis per la tarda i nit. La zona de transició (de més de 500 metres de llarg) estava una mica allunyada de la sortida de l'aigua i s'havia de còrrer per dos petits carrers amb una estora que ens protegia els peus. Les bosses estaven penjades com em vaig trobar a Lanzarote, és a dir, massa atapeïdes pel meu gust.


L'Ignasi i el Pep estaven al·lucinats amb el muntatge de la cursa, i no és menys. La "pasta party" era a la platja on hi havia un escenari amb música en directe i des d'on es va fer el briefing de la cursa. Cal destacar que al briefing en castellà s'acceptaven també preguntes en català, mallorquí, menorquí, etc. Tenia ganes de fer la cursa perquè no parava de pensar en com la plantejaria.

Natació (1.900 m, 33:14): Ens presentem a la sortida després d'inflar les rodes i posar els bidons a les bicis. Sortim els tres al grup d'edat M35-39 amb casquet groc a les 8:40 (els pros sortien a les 8:00). Sortida des de darrera del grup per començar a nedar tranquil·lament i evitar-nos els cops en la mesura del possible. Nedo còmode, primer en remades curtes i després, quan me n'adono que estic bastant sol, començo a estirar el braç i a fer una braçada més convencional. Ajuda el fet que el mar és el més semblant que he trobat a una piscina. Les boies d'anada (vermelles) em permeten anar situant-me i avançar uns quants nedadors. Les boies de gir (groges) les passo sense massa problemes i  ben a prop. La tornada (boies taronja) la faig molt còmode liderant un grupet darrera els nedadors capdavanters que ens portaven més d'un minut. Arribant a la última boia (negra) a 150 m del final esprinto una mica. Surto bé i content, quan toco la sorra seca ja porto el neopré baixat i el gorro amb les ulleres a les mans. Surto corrent cap a la transició i avanço uns 10 corredors.

Sortint de la T1
Transició 1 (natació-bici, 5:25): La transició és lluny i crec que trigo més de mig minut a arribar. Agafo la bossa amb dificultats per la quantitat que hi ha i vaig a canviar-me. Una noia buida la bossa de transició davant meu i m'ajuda a treure'm el neopré, en acabat ho recull tot i s'endu la bossa, un 10 per organització i voluntaris. Agafo les sabatilles i surto corrent a agafar la bici. No la trobo, torno enrera, em desoriento i decideixo anar llegint els números de dorsal fins arribar a la meva. Perdo entre 15 i 20 segons. Em poso les sabatilles i surto.

Ciclisme (90,1 km, 2:42:49, 33,1 km/h mitja): Començo a bon ritme, com sempre i amb ganes de rodar ràpid aprofitant que el circuit està totalment tancat al transit. Al cap d'un moment m'ho repenso i rodo alegre però sense forçar, simplement a agafar ritme. Em poso de referència no baixar de 30 km/h però estic rodant a uns 35 km/h sense massa esforç. Vaig bevent bastant amb l'Aerodrink, el bidó de manillar.
M'apropo a l'únic port del recorregut i em trobo el primer avituallament, que passo de llarg. Segueixo amb les primeres rampes lleugeres i sense baixar de 30 km/h. Finalment començo l'ascens al port amb rampes més fortes del que m'esperava, però sense res especial. Em dedico a mantenir una cadència elevada i avanço bastants corredors. Un parell m'avancen però un cop davant afluixen i m'obliguen a avançar-los, molta gent puja de forma molt inconstant. Hi ha tanta gent que estic massa atent a la carretera i em perdo alguns paisatges però el port és preciós. Vaig pujant a uns 17 km/h. A l'avituallament de pujada del port agafo un bidó. Petita baixada per rellançar-nos abans del port i tornem a pujar per fer cim arribant a una carretera perfectament asfaltada.
Baixant de Lluc
Iniciem el descens de Lluc que ens havien advertit que era perillós. De fet l'asfalt és molt bo però hi ha unes quantes corbes de 180º amb frenades bastant fortes. Molts competidors triatló són bastant dolents baixant i dominen poc la bici. Els passo volant mig esquivant-los per baixar tranquil·lament però no hi ha manera, n'hi ha molts. Deixo passar un americà (Robert) que em va a roda i baixa bé però massa a prop pel meu gust i acabo baixant a 10 metres d'ell, com marca el reglament. Al final del descens m'obro, el passo i començo a agafar ritme per la part més plana.
Ve una part de rodar bastant pla sense complicacions i rodo ràpid entre 47 i 54 km/h baixant a 32 km/h a les petites pujades. Quan la carretera es fa estreta me n'adono que hi ha bastant trànsit. Ens apropem al tram cap a Muro on anirem i tornarem per la mateixa carretera, amb molt trànsit. A l'inici hi ha una rotonda que agafo malament perquè falten conus per dirigir bé els corredors, no sóc l'únic. Donem mitja volta i agafem el tram cap a Muro. Al final hi ha una rampa de pujada que permet canviar de posició i que tots agraïm. Fem mitja volta per tornar i encarar els quilòmetres finals. El "Robert" em passa volant i em prenc un gel anant acoblat però sense beure aigua. Quan acabo de menjar torno a accelerar i passo al ja conegut americà i el seu grupet i vaig al capdavant d'un grup de corredors (aquí costa mantenir distàncies). Últim avituallament i cap al Parc Natural. Em torna a passar en Robert però veig que no el puc seguir. Al arribar al parc noto que em fa mal la panxa i em venen ganes de vomitar però només estossego una mica sobre la bici. M'aixeco i rodo suau a uns 29 km/h. El vent frontal i lateral augmenta i m'acoblo però no faig massa força per rodar, aconsegueixo arribar a 32 km/h. Faig el cor fort i decideixo arribar així a la transició. L'entrada està després d'una rotonda, no avisen abans i la quantitat de gent tapa la visió fet que em fa arribar derrapant amb un ensurt.

Trotant al costat de la platja
Transició 2 (bici-córrer, 4:20): Transició relativament ràpida però em costa còrrer després de deixar la bici. Un voluntari m'ajuda amb la bossa, un altre cop un 10.

Córrer (21,1 km, 2:24:23): Començo a còrrer, són quatre voltes per un circuit que alterna el passeig al costat de la platja amb un parell de carrers dins el poble. Fa molta calor, fins que no he baixat de la bici no me n'he adonat. Em costa còrrer i decideixo trotar. Al primer avituallament m'adono que l'aigua ha estat massa estona al sol i ens la donen calenta. Com encara tinc molèsties a la panxa només agafo un tall de plàtan però cap gel. Camino a l'últim avituallament de la volta però cada cop em costa més còrrer. Faig les voltes cada vegada més lent. La pressió de l'estomac fa que em costi respirar i em canso. Paro un parell de cops per intentar vomitar i treure el que em fa mal a la panxa, però no puc. A la tercera volta veig per primer cop l'Àgata que m'anima però jo no em deixo animar. A la quarta volta m'atrapa el Pep mentre estic parant estossegant i decideix acompanyar-me fins al final (uns 4 km aprox). Finalment arribem junts a meta i me n'alegro de que s'acabi el patiment. Temps final 5:50:39, posició 973/1595 finishers, 198/280 finishers de la categoria. Al cap d'una estona arriba l'Ignasi que acaba en 6:29:55. Tots tres contents i finishers (felicitats), però no puc deixar d'estar decebut.

El Pep i jo arribant junts
Conclusions: Em va faltar clarament entrenament de còrrer i de transicions, però amb la feina, canvi de pis i l'embaràs de l'Agnès em faltava temps, poc més hagués pogut fer. Últimament em sentia bastant cansat i necessitava la cursa com unes mini vacances. Hauré de tenir en compte a no canviar de marca de gels en una cursa (Infinisport va substituir PowerBar) i fer les proves en entrenaments. Haig d'entrenar a còrrer amb calor o em busco triatlons on faci núvol. Vaig arribar amb un parell de quilos més del que volia malgrat els esforços de l'Agnès. Acabo decebut en general però content per la natació, transicions i gran part de la bici, encara que mai anés a fons.
En Pep i l'Ignasi els va agradar la cursa tant que ja pensaven on en podrien fer una altra, i es que un cop t'hi poses les curses estan molt i molt bé. A veure quan serà la propera.
Gràcies a tots els que ens heu seguit a distància.

Classificacions: General i Per grups d'edat

Vídeo oficial de la cursa de Triathlon TV, per veure com van els pros :-)

Note to Finisherpix: I promise to buy all the photos.

La bicicleta estàtica (Sergi Pàmies)

Sergi Pàmies ens ofereix aquí un llibre de relats curts, molt curts, que es llegeix molt ràpid. La bicicleta estàtica és un conjunt de relats, sobre situacions de la maduresa més o menys fracassades, tenen un ritme pausat i molt intimista. És un d'aquells textos que crea llaços de complicitat entre el lector i l'escriptor o, com a mínim, un sentiment de comprensió vers les experiències que ens explica.

Imatges de la seva joventut es barregen amb ambients ficticis però reals per oferir les dificultats que els seus personatges passes vivint una vida quasi normal. Hi ha certs contes que s'ambienten en un exili francès que li donen cert encant alhora que tristesa.
La bicicleta estàtica
Editorial: Quaderns Crema
Col·lecció: Mínima Minor
3ª edició: desembre 2010
ISBN: 978-84-7727-487-2
Pàgines: 141
Preu: 11,00 €

El ciclista (Tim Krabbé)

De Renner és un llibre del que n'havia sentit a parlar molt, un d'aquells que entre els aficionats al ciclisme de carretera haurien de llegir obligatòriament. Després de llegir-lo puc dir que efectivament, El ciclista de Tim Krabbé, és un llibre que reflexa molt acuradament els sentiments i pensaments d'un corredor en una cursa. No en va està considerat el millor llibre de ciclisme d'Holanda, un país amb una àmplia tradició literària de ciclisme on fins hi tot tenen una revista de literatura ciclista (De Muur).

Tim Krabbé és escriptor i transmet amb molt encert el ritme de la cursa al text. La novel·la segueix el quilometratge del Tour del Mont Aigoual, al Massís Central francès, un recorregut que ara hi ha cicloturistes que van fer-lo per descobrir els paratges de la cursa que el 1977 va voler guanyar en Tim Krabbé. La fluïda narració ens porta pedalada rere pedalada a conèixer els rivals que es troba en Krabbé, les seves debilitats i la seva tàctica. L'egoïsme i el companyerisme ciclista hi és present com a qualsevol cursa i reflexa molts dels tics que els ciclistes tenim quan anem a una cursa siguem més o menys competitius. El text és summament addictiu per un ciclista i es llegeix molt ràpid, és una llàstima que no estigui traduït al català.

Des d'Holanda s'organitza la Ronde van Tim Krabbé que al juny i amb 6 dies recorre la zona que ha popularitzat el novelista, ciclista i abans, escaquista. L'últim dia de la ronda es fa el recorregut de la cursa descrita a la novel·la amb 140 km i 2.140 metres de desnivell.
El Ciclista
Idioma: Castellà
2ª edició: juliol 2010
ISBN: 978-84-937562-2-2
Pàgines: 154
Preu: 16,00 €

Córrer o morir (Kilian Jornet)

El comentari d'aquest llibre és especial per mi i em fa una certa il·lusió. No és el mateix llegir un llibre d'un autor que no coneixes ni et coneix que llegir un llibre d'un amic. Els darrers anys he coincidit poc amb en Kilian, menys del que m'agradaria perquè voldria dir que jo també estic a la muntanya, però segueixo com puc les activitats que fa.

Córrer o Morir és un llibre on en Kilian ens obre una finestra a la seva manera d'entendre l'esport, la muntanya i tota una filosofia de vida, però només ens ofereix la visió, experiències i patiment del corredor de muntanya no pas de l'esquiador de muntanya. Amb això no dic que la seva mentalitat canviï quan es calça els esquís sinó que el llibre es centra en les experiències extremes a les que se sotmet corrent i cita de passada l'esquí de muntanya que és menys mediàtic i més allunyat del lector comú (com es nota que sóc més esquiador que corredor). Llegint el llibre em passaven pel cap les imatges que tinc del Kilian, la seva mirada de concentració en cursa, la seva amabilitat i calidesa fora de competició. L'expressivitat en que se'ns ofereixen les experiències m'ha permès rememorar algun moment o imaginar-me, en la meva mesura, com s'havia sentit l'home que dansa amb les muntanyes (que és la meva visió). Realment la lectura és molt fàcil i ràpida i sorprèn agradablement la qualitat del text venint d'una persona no avesada a escriure o no de forma professional. Cada frase del llibre transmet l'emoció i passió de còrrer de forma tan intensa que es fa difícil no deixar el llibre per sortir a còrrer per la muntanya.

Els últims anys en Kilian ha esdevingut una referència de l'esport català i mundial portant l'esport d'elit allà on ningú s'havia imaginat que es podia arribar. Els esportistes de muntanya érem bàsicament amateurs i els que tenien més temps per entrenar feien molt bones marques. En Kilian hi ha aportat el professionalisme i rigor que hem vist establir-se de forma natural en aquests esports fins ara minoritaris i ha aconseguit marques que a molts ens semblen estratosfèriques. També el recolzament dels patrocinadors que han vist un mercat sense explorar i oferint material cada cop més tècnic ha fet que molta gent s'apropi més a l'atletisme de muntanya on unes sabatilles i calça curta és el material bàsic per començar. La seva figura propera fa que molta gent s'hi pugui identificar "és un noi normal, i és català com nosaltres", però la veritat és que la seva ment, la ment del corredor, està molt més enllà del que ens puguem imaginar i és la seva senzilla passió per còrrer el que veritablement ens hauria de contagiar a tots. Crec sincerament que el boom de les curses de muntanya que estem experimentant seria molt menor sense els triomfs d'en Kilian i la selecció catalana amb l'Agustí Roc o en Jessed Hernandez.

Córrer o Morir és un llibre de lectura obligatòria per tot corredor de muntanya, més si és català, però no és necessari ser corredor per aprofundir en la figura d'aquest ja mite vivent. Se'n prepara una traducció al castellà i crec que per la demanda se n'hauria de fer una en anglès i una altra en francès ja que el nom Kilian Jornet és tan o més respectat a l'estranger com a casa nostra. A més, quina millor garantia d'èxit que un llibre que ha quedat tercer de vendes en categoria de no ficció al Sant Jordi 2011 davant de tots els esportistes mediàtics i altres autors amb més experiència.

Per cert, des d'aquí una abraçada als pares Núria i Eduard i a la seva germana Naila que sempre el recolzen en tot el que fa i que demostren que l'amabilitat i la passió per la natura és una cosa de família.
Córrer o Morir
Editorial: Ara llibres
1a edició: abril 2011
4ª edició: abril 2011 ;-)
ISBN: 978-84-92907-38-0
Pàgines: 187
Preu: 18,50 € (9,95 € llibre digital a Leqtor)

Fonamentació de la metafísica dels costums (Immanuel Kant)

Aquest és un dels llibres més interessants i difícils que he llegit. Amb això no vull dir que no s'ha de llegir ans al contrari, explica per si sol perquè el seu autor és una referència de la filosofia europea. Sense ser un expert en filosofia veig Fonamentació a la metafísica dels costums com un llibre on Immanuel Kant ens presenta de forma molt ben estructurada una part important de la seva filosofia.

El llibre està estructurat en tres parts on Kant ens introdueix els conceptes de manera que incita a la reflexió amb una bona argumentació. Primer ens porta "del coneixement racional comú a la moralitat del pensament filosòfic" i aquesta és la part més planera i que es digereix ràpid i fàcilment. La segona part que va de "la filosofia moral popular a la metafísica dels costums" ja complica una mica més les coses amb conceptes més subtils i ens demana més concentració. La última part transita "de la metafísica dels costums a la crítica de la raó pura pràctica" i, tot i que està molt ben estructurada i els paràgrafs són una mica més entenedors que la segona part, el tema és més dens i demana molta més concentració.

De fet la principal dificultat del llibre és mantenir exclusivament la atenció i concentració necessàries per tractar el tema del pensament moral, la llibertat, la capacitat de judicar, el paper de la intel·ligència o l'imperatiu categòric que ens explica. Personalment he llegit el llibre en un període de molts canvis personals i m'ha obligat a llegir el mateix paràgraf dos, tres o fins-hi tot quatre cops.

Finalment recomanar la lectura de la introducció de Pere Lluís Font i evitar anar directament al text de Kant per entendre millor la filosofia i el context. També és molt interessant la Cronologia que situa la vida de Kant en el context històric i segueix una interessant línia temporal.
Fonamentació a la metafísica dels costums
Editorial: labutxaca (edicions 62)
Col·leció: filosofia
1a edició: 1984
Aquesta edició: octubre de 2009
ISBN: 978-84-9930-003-0
Pàgines: 181
Preu: 9,95 €

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Arxiu

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món