Arrós covat (Juanjo Sáez)

M'acabo de llegir el còmic Arrós covat de Juanjo Sáez després de veure alguns capítols de la sèrie homònima que s'emetia al 33. El còmic parla de la caiguda en espiral d'en Xavi Masdéu, un dissenyador gràfic. Quan dic en espiral em refereixo en diversos àmbits de la seva vida, des del personal al professional, i veiem com el protagonista no s'en surt de cap manera i no fa més que cagar-la contínuament.

El dibuix és senzill però permet comunicar de forma directa i efectiva la història que s'explica de forma fresca. Cap al final del llibre els capítols es van fent cada cop més curts i el gruixut llibre (un totxo com s'anomenaria popularment) s'acaba molt ràpidament. El format del còmic s'explica al pròleg, també en forma de còmic, on descobrim que el llibre que tenim entre les mans és alhora el guió de la sèrie d'animació. Per cert, la sèrie va merèixer un Premi Ondas 2010.

Com a curiositat final, remarcar que lo més trendy actualment deuen ser els talps perque l'estudi del protagonista del còmic es diu "El talp gràfic" i el grup de música de la banda sonora es diu "Manos de topo".
Arròs covat
Col·lecció: Reservoir Books
1ª edició: octubre 2010
ISBN: 978-84-3972-307-3
Pàgines: 608
Preu: 26,90 €

Ironman 70.3 Mallorca

Anant a deixar les bicis al box
El passat 14 de maig de 2011 estava marcat al calendari de forma especial, era el dia de l'objectiu esportiu de la temporada: l'Ironman 70.3 Mallorca (patrocinat per Thomas Cook). Aquest cop em vaig endur dos amics de l'escola: el Pep que és un ciclista com jo i l'Ignasi que és més corredor de trails, però tots hem coincidit fent esports de muntanya. Tant el Pep com l'Ignasi éren debutants en la distància i en el "món Ironman" i feiem de representants del CET Distance a la prova.

Protegint la bici al box
La organització estava molt bé per ser una primera edició i era absolutament digna de la marca Ironman amb detalls com la foto d'identificació amb la bici quan la deixaves al box o les bosses "Ironman 70.3" per protegir les bicis per la tarda i nit. La zona de transició (de més de 500 metres de llarg) estava una mica allunyada de la sortida de l'aigua i s'havia de còrrer per dos petits carrers amb una estora que ens protegia els peus. Les bosses estaven penjades com em vaig trobar a Lanzarote, és a dir, massa atapeïdes pel meu gust.


L'Ignasi i el Pep estaven al·lucinats amb el muntatge de la cursa, i no és menys. La "pasta party" era a la platja on hi havia un escenari amb música en directe i des d'on es va fer el briefing de la cursa. Cal destacar que al briefing en castellà s'acceptaven també preguntes en català, mallorquí, menorquí, etc. Tenia ganes de fer la cursa perquè no parava de pensar en com la plantejaria.

Natació (1.900 m, 33:14): Ens presentem a la sortida després d'inflar les rodes i posar els bidons a les bicis. Sortim els tres al grup d'edat M35-39 amb casquet groc a les 8:40 (els pros sortien a les 8:00). Sortida des de darrera del grup per començar a nedar tranquil·lament i evitar-nos els cops en la mesura del possible. Nedo còmode, primer en remades curtes i després, quan me n'adono que estic bastant sol, començo a estirar el braç i a fer una braçada més convencional. Ajuda el fet que el mar és el més semblant que he trobat a una piscina. Les boies d'anada (vermelles) em permeten anar situant-me i avançar uns quants nedadors. Les boies de gir (groges) les passo sense massa problemes i  ben a prop. La tornada (boies taronja) la faig molt còmode liderant un grupet darrera els nedadors capdavanters que ens portaven més d'un minut. Arribant a la última boia (negra) a 150 m del final esprinto una mica. Surto bé i content, quan toco la sorra seca ja porto el neopré baixat i el gorro amb les ulleres a les mans. Surto corrent cap a la transició i avanço uns 10 corredors.

Sortint de la T1
Transició 1 (natació-bici, 5:25): La transició és lluny i crec que trigo més de mig minut a arribar. Agafo la bossa amb dificultats per la quantitat que hi ha i vaig a canviar-me. Una noia buida la bossa de transició davant meu i m'ajuda a treure'm el neopré, en acabat ho recull tot i s'endu la bossa, un 10 per organització i voluntaris. Agafo les sabatilles i surto corrent a agafar la bici. No la trobo, torno enrera, em desoriento i decideixo anar llegint els números de dorsal fins arribar a la meva. Perdo entre 15 i 20 segons. Em poso les sabatilles i surto.

Ciclisme (90,1 km, 2:42:49, 33,1 km/h mitja): Començo a bon ritme, com sempre i amb ganes de rodar ràpid aprofitant que el circuit està totalment tancat al transit. Al cap d'un moment m'ho repenso i rodo alegre però sense forçar, simplement a agafar ritme. Em poso de referència no baixar de 30 km/h però estic rodant a uns 35 km/h sense massa esforç. Vaig bevent bastant amb l'Aerodrink, el bidó de manillar.
M'apropo a l'únic port del recorregut i em trobo el primer avituallament, que passo de llarg. Segueixo amb les primeres rampes lleugeres i sense baixar de 30 km/h. Finalment començo l'ascens al port amb rampes més fortes del que m'esperava, però sense res especial. Em dedico a mantenir una cadència elevada i avanço bastants corredors. Un parell m'avancen però un cop davant afluixen i m'obliguen a avançar-los, molta gent puja de forma molt inconstant. Hi ha tanta gent que estic massa atent a la carretera i em perdo alguns paisatges però el port és preciós. Vaig pujant a uns 17 km/h. A l'avituallament de pujada del port agafo un bidó. Petita baixada per rellançar-nos abans del port i tornem a pujar per fer cim arribant a una carretera perfectament asfaltada.
Baixant de Lluc
Iniciem el descens de Lluc que ens havien advertit que era perillós. De fet l'asfalt és molt bo però hi ha unes quantes corbes de 180º amb frenades bastant fortes. Molts competidors triatló són bastant dolents baixant i dominen poc la bici. Els passo volant mig esquivant-los per baixar tranquil·lament però no hi ha manera, n'hi ha molts. Deixo passar un americà (Robert) que em va a roda i baixa bé però massa a prop pel meu gust i acabo baixant a 10 metres d'ell, com marca el reglament. Al final del descens m'obro, el passo i començo a agafar ritme per la part més plana.
Ve una part de rodar bastant pla sense complicacions i rodo ràpid entre 47 i 54 km/h baixant a 32 km/h a les petites pujades. Quan la carretera es fa estreta me n'adono que hi ha bastant trànsit. Ens apropem al tram cap a Muro on anirem i tornarem per la mateixa carretera, amb molt trànsit. A l'inici hi ha una rotonda que agafo malament perquè falten conus per dirigir bé els corredors, no sóc l'únic. Donem mitja volta i agafem el tram cap a Muro. Al final hi ha una rampa de pujada que permet canviar de posició i que tots agraïm. Fem mitja volta per tornar i encarar els quilòmetres finals. El "Robert" em passa volant i em prenc un gel anant acoblat però sense beure aigua. Quan acabo de menjar torno a accelerar i passo al ja conegut americà i el seu grupet i vaig al capdavant d'un grup de corredors (aquí costa mantenir distàncies). Últim avituallament i cap al Parc Natural. Em torna a passar en Robert però veig que no el puc seguir. Al arribar al parc noto que em fa mal la panxa i em venen ganes de vomitar però només estossego una mica sobre la bici. M'aixeco i rodo suau a uns 29 km/h. El vent frontal i lateral augmenta i m'acoblo però no faig massa força per rodar, aconsegueixo arribar a 32 km/h. Faig el cor fort i decideixo arribar així a la transició. L'entrada està després d'una rotonda, no avisen abans i la quantitat de gent tapa la visió fet que em fa arribar derrapant amb un ensurt.

Trotant al costat de la platja
Transició 2 (bici-córrer, 4:20): Transició relativament ràpida però em costa còrrer després de deixar la bici. Un voluntari m'ajuda amb la bossa, un altre cop un 10.

Córrer (21,1 km, 2:24:23): Començo a còrrer, són quatre voltes per un circuit que alterna el passeig al costat de la platja amb un parell de carrers dins el poble. Fa molta calor, fins que no he baixat de la bici no me n'he adonat. Em costa còrrer i decideixo trotar. Al primer avituallament m'adono que l'aigua ha estat massa estona al sol i ens la donen calenta. Com encara tinc molèsties a la panxa només agafo un tall de plàtan però cap gel. Camino a l'últim avituallament de la volta però cada cop em costa més còrrer. Faig les voltes cada vegada més lent. La pressió de l'estomac fa que em costi respirar i em canso. Paro un parell de cops per intentar vomitar i treure el que em fa mal a la panxa, però no puc. A la tercera volta veig per primer cop l'Àgata que m'anima però jo no em deixo animar. A la quarta volta m'atrapa el Pep mentre estic parant estossegant i decideix acompanyar-me fins al final (uns 4 km aprox). Finalment arribem junts a meta i me n'alegro de que s'acabi el patiment. Temps final 5:50:39, posició 973/1595 finishers, 198/280 finishers de la categoria. Al cap d'una estona arriba l'Ignasi que acaba en 6:29:55. Tots tres contents i finishers (felicitats), però no puc deixar d'estar decebut.

El Pep i jo arribant junts
Conclusions: Em va faltar clarament entrenament de còrrer i de transicions, però amb la feina, canvi de pis i l'embaràs de l'Agnès em faltava temps, poc més hagués pogut fer. Últimament em sentia bastant cansat i necessitava la cursa com unes mini vacances. Hauré de tenir en compte a no canviar de marca de gels en una cursa (Infinisport va substituir PowerBar) i fer les proves en entrenaments. Haig d'entrenar a còrrer amb calor o em busco triatlons on faci núvol. Vaig arribar amb un parell de quilos més del que volia malgrat els esforços de l'Agnès. Acabo decebut en general però content per la natació, transicions i gran part de la bici, encara que mai anés a fons.
En Pep i l'Ignasi els va agradar la cursa tant que ja pensaven on en podrien fer una altra, i es que un cop t'hi poses les curses estan molt i molt bé. A veure quan serà la propera.
Gràcies a tots els que ens heu seguit a distància.

Classificacions: General i Per grups d'edat

Vídeo oficial de la cursa de Triathlon TV, per veure com van els pros :-)

Note to Finisherpix: I promise to buy all the photos.

La bicicleta estàtica (Sergi Pàmies)

Sergi Pàmies ens ofereix aquí un llibre de relats curts, molt curts, que es llegeix molt ràpid. La bicicleta estàtica és un conjunt de relats, sobre situacions de la maduresa més o menys fracassades, tenen un ritme pausat i molt intimista. És un d'aquells textos que crea llaços de complicitat entre el lector i l'escriptor o, com a mínim, un sentiment de comprensió vers les experiències que ens explica.

Imatges de la seva joventut es barregen amb ambients ficticis però reals per oferir les dificultats que els seus personatges passes vivint una vida quasi normal. Hi ha certs contes que s'ambienten en un exili francès que li donen cert encant alhora que tristesa.
La bicicleta estàtica
Editorial: Quaderns Crema
Col·lecció: Mínima Minor
3ª edició: desembre 2010
ISBN: 978-84-7727-487-2
Pàgines: 141
Preu: 11,00 €

El ciclista (Tim Krabbé)

De Renner és un llibre del que n'havia sentit a parlar molt, un d'aquells que entre els aficionats al ciclisme de carretera haurien de llegir obligatòriament. Després de llegir-lo puc dir que efectivament, El ciclista de Tim Krabbé, és un llibre que reflexa molt acuradament els sentiments i pensaments d'un corredor en una cursa. No en va està considerat el millor llibre de ciclisme d'Holanda, un país amb una àmplia tradició literària de ciclisme on fins hi tot tenen una revista de literatura ciclista (De Muur).

Tim Krabbé és escriptor i transmet amb molt encert el ritme de la cursa al text. La novel·la segueix el quilometratge del Tour del Mont Aigoual, al Massís Central francès, un recorregut que ara hi ha cicloturistes que van fer-lo per descobrir els paratges de la cursa que el 1977 va voler guanyar en Tim Krabbé. La fluïda narració ens porta pedalada rere pedalada a conèixer els rivals que es troba en Krabbé, les seves debilitats i la seva tàctica. L'egoïsme i el companyerisme ciclista hi és present com a qualsevol cursa i reflexa molts dels tics que els ciclistes tenim quan anem a una cursa siguem més o menys competitius. El text és summament addictiu per un ciclista i es llegeix molt ràpid, és una llàstima que no estigui traduït al català.

Des d'Holanda s'organitza la Ronde van Tim Krabbé que al juny i amb 6 dies recorre la zona que ha popularitzat el novelista, ciclista i abans, escaquista. L'últim dia de la ronda es fa el recorregut de la cursa descrita a la novel·la amb 140 km i 2.140 metres de desnivell.
El Ciclista
Idioma: Castellà
2ª edició: juliol 2010
ISBN: 978-84-937562-2-2
Pàgines: 154
Preu: 16,00 €

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món