Soy un Gato (Natsume Sōseki)

Hi ha un autor japonès que no és el mediàtic Murakami que també m'agrada molt com escriu. A més sé que els seus libres els ha llegit mig Japó i ha tingut influència en el caràcter actual dels japonesos, tant és així que si us cau a les mans un bitllet de mil iens hi trobareu un retrat seu per embellir-lo. Aquest autor és en Natsume Sōseki i en aquest mateix bloc hi trobareu el comentari sobre un altre llibre seu, "Botxan", que ens va influenciar en escollir el recorregut del nostre segon viatge a per les seves terres.

"Soy un gato" (吾輩は猫である), també traduït com "jo, el gat" és una novel·la satírica que es va publicar a principis del segle XX en deu capítols a la revista literària Hototogisu fundada per Masaoka Shiki, un poeta del període Meiji. La primera part de la història va tenir molt èxit i el seu amic, poeta i editor de la revista Takahama Kyoshi el va persuadir per continuar la primera part que en principi havia de ser la única. Així entre 1905 i 1906 Sōseki va escriure els deu capítols que s'editarien per primer cop de forma conjunta el 1911.

El protagonista de la novel·la és un gat sense nom que comenta la seva vida amb aquests éssers tan estranys i cruels que són els humans de la casa on li ha tocat viure. De fet el gat és el narrador de la història i ens descriu la burgesia de finals de l'època Meiji on el Japó ja està en contacte amb occident (durant el període Edo Japó es va tancar de l'exterior) i comencen a canviar els costums. El gat viu amb un mestre d'anglès bastant incompetent (Kushami) que té per amics un impresentable xerraire (Meitei), un universitari a punt de doctorar-se per poder casar-se (Kangetsu), un amic de la infantesa (Toito) o un filòsof vingut a menys (Dokusen). Cada personatge té un punt de patetisme que és explotat en en diverses parts de la història.

Encara que els capítols siguin llargs són de fàcil lectura i molt agradables de llegir. Tots els personatges són absolutament creïbles i la descripció mes aviat costumista que en fa facilita visualitzar totes les situacions com absolutament reals i, sovint, ridícules. El gat ens presenta diferents temes del canvis socials com la introducció de l'esport, la música clàssica occidental, la cultura occidental representada per l'idioma anglès o filòsofs alemanys, però també ens mostra la cultura japonesa qüestionant-ne els costums com els onsen, el vestuari, les relacions entre classes o es protocols a l'hora de triar parella per casar-se. Els temes s'enllacen molt naturalment i té uns quants passatges absolutament delirants que de ben segur han contribuït a l'èxit d'aquesta novel·la. Aquesta obra va assentar les bases per Natsume Sōseki cap a la fama i després va publicar la novel·la de consagració que va ser Botxan.
Soy un gato
Editorial: Impedimenta
Idioma: Castellà
1ª edició: abril 2010
10ª edició: desembre 2010
ISBN: 978-84-937601-5-1
Pàgines: 648
Preu: 28,00 €

De què parlo quan parlo de córrer (Haruki Murakami)

El llibre que aquest cop comento de Haruki Murakami és molt diferent dels altres que he llegit. Perquè ho dic això? Doncs perquè no es tracta d'una novel·la ni d'un conte sinó de la seva experiència com a corredor. En aquest llibre Murakami repassa una faceta seva desconeguda per la immensa massa dels seus lectors i alhora l'ajuda a ordenar les idees sobre "De què parlo quan parlo de córrer".

Aquest llibre el podríem catalogar com una autobiografia esportiva d'un amateur però té l'encant de ser escrit per un professional de la narració. En Murakami ens explica les seves intimitats amb l'esport i sobretot l'atletisme de fons i ultrafons. Veiem com la seva vida professional s'entrellaça amb els seus ritmes d'entrenament i les marques. Com l'edat no el permet assolir una marca desitjada en un determinat moment de la seva vida i quina decisió pren no estancar-se ni preocupar-se en excés. Per Murakami córrer cada dia és una cosa tan normal com respirar i ho necessita per poder escriure.

Com a esportista amateur no gaire corredor he trobat el llibre bastant interessant perquè s'hi reflexen pensaments i actituds que hem tingut tots els esportistes aficionats. D'altra banda m'ha mostrat una mica la mentalitat del corredor d'ultrafons que lluita en solitari per arribar a meta i que a mi em fa una mica de mandra (amb un trail de muntanya no me'n fa tanta, eh!). Un dels passatges que em fa gràcia és el de l'entrevista per Runners World de cara a la Marató de Nova York i com l'incomoda ser una entrevistat per l'esport i no per la literatura.
De què parlo quan parlo de còrrer
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
1ª edició: març 2010
ISBN: 978-84-9787-621-6
Pàgines: 152
Preu: 17,00 €

Felt Bicycles warranty is no warranty at all (for me)

Last year I wanted to buy a Felt B16 in Spain, but as the distributor went bankrupt it was a challenge to have one. I spoke with the European distributor and did not help telling me to call every shop in Europe because they didn't know the stocks in the shops (that's ok, but a hint would have helped). The european distributor told me that even if I decided to buy the bike from Profirad.de I would have been covered by warranty as Profirad.de was an autorized dealer (Felt explicitly says there are no warranty for bikes sold in internet).

I finally bought a 2009 Felt B2 from Evans Cycles in UK, also a Felt autorized dealer, because they had my size and a strong discount (I live in Barcelona, more than a thousand kilometers away).
After an Ironman 226 and 70.3 I'm happy overall but the steering system-fork-stem (the famous Bayonet fork) has caused many problems (and I'm not the only one, there are lots of complaints in internet about this problem). On May I took the bike to my local dealer (this year we do have a spanish distributor) to fix the stem but Felt (Spanish distributor, European distributor and global headquarters) offered no warranty solution as my local dealer wasn't the original dealer where I purchased the bike (I have not tried to take the bike to Evans Cycles, the original dealer, as is two countries away). I couldn't even buy a stem replacement of a faulty design that lasted only one year! I had an almost 3000 € bike with a faulty stem and no solution.
This will definitely be my last Felt Bike and I will no longer recommend Felt. Sadly.

Finally, a solution
The Splined Shaft / Knuckle
After some efforts from my Felt dealer mechanic who was awainting a solution from Felt, I was given back the bike. I tried to imagine how to unscrew the stem as the Splined Shaft / Knuckle was locked. some trial-and-error ended up with me breaking the Splined Shaft / Knuckle. Well I must say luckily breaking this part in two: the Splined Shaft and the Knucle (actually two parts of different alloy), so I could remove it from the stem base pulling it out in the other direction. When I had everything dismantled I smoothed out any imperfections with a thin file until every piece seemed to fit nicely (in my opinion the Splined Shaft is made of an aluminium alloy too soft). I slightly greased the pieces and mounted the stem. I only added one thing before locking the stem extension with the Knucle: a piece of high density rubber between the stem extension and the stem base in order to minimize movement. I could do it because I have the stem in the lowerest position, about 2 mm over the stem base.
If you find hard to imagine what I'm saying you can read the Assembly instructions of the Bayonet I and SL fork from Felt.

So now I have a full working bike again (tested in a 70.3 triathlon again) and I think is the stiffest setup of this fork-direction I've ever had. The question is: how long will this solution last?

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món