Aquest llibre el podríem catalogar com una autobiografia esportiva d'un amateur però té l'encant de ser escrit per un professional de la narració. En Murakami ens explica les seves intimitats amb l'esport i sobretot l'atletisme de fons i ultrafons. Veiem com la seva vida professional s'entrellaça amb els seus ritmes d'entrenament i les marques. Com l'edat no el permet assolir una marca desitjada en un determinat moment de la seva vida i quina decisió pren no estancar-se ni preocupar-se en excés. Per Murakami córrer cada dia és una cosa tan normal com respirar i ho necessita per poder escriure.
Com a esportista amateur no gaire corredor he trobat el llibre bastant interessant perquè s'hi reflexen pensaments i actituds que hem tingut tots els esportistes aficionats. D'altra banda m'ha mostrat una mica la mentalitat del corredor d'ultrafons que lluita en solitari per arribar a meta i que a mi em fa una mica de mandra (amb un trail de muntanya no me'n fa tanta, eh!). Un dels passatges que em fa gràcia és el de l'entrevista per Runners World de cara a la Marató de Nova York i com l'incomoda ser una entrevistat per l'esport i no per la literatura.
De què parlo quan parlo de còrrer
Editorial: EmpúriesCol·lecció: Narrativa1ª edició: març 2010ISBN: 978-84-9787-621-6Pàgines: 152Preu: 17,00 €
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari.