Els jocs de la fam III: L'ocell de la revolta (Suzanne Collins)

Bé, també m'he llegit el tercer i últim llibre dels jocs de la fam, l'ocell de la revolta, i si seguiu el meu bloc us preguntareu: després de les crítiques als dos primers llibres (veure entrades pel primer i pel segon) perquè s'ha comprat el tercer i l'ha llegit? Doncs pel simple fet que els vaig comprar tots tres alhora en una oferta d'Amazon, pel preu del primer llibre en paper tenia els tres en format ebook pel Kindle. Encara que l'hagis comprat, perquè l'has llegit? Doncs perquè sóc molt català i si pago per una cosa la faig servir.

I com és el tercer llibre? doncs com calia esperar igual que els primers. Em sorprèn bastant que els llibres de Suzanne Collins hagin tingut premis literaris. sí que tenen una història que explicar però literàriament, jo crec que ho fan malament i no haurien de passar de moda adolescent. De fet, com Andreu Sotorra (crític literari del Grup 62 per la revista de literatura juvenil Cornabou) apunta en la crítica del primer llibre l'acció està sobredimensionada i descrita amb massa detall per poder arribar als estàndards del gènere i poder-ne fer una trilogia, que sempre ven més. De fet jo segueixo pensant que és un guió de cine o de serie de televisió i tota aquesta acció descrita es resumeix en un pla general o primer pla de la protagonista disparant una fletxa o fent esclatar quelcom, punt. Si aquest és l'exemple que s'ha de donar als adolescents sobre com escriure o explicar una història anem malament ja que el text està ple de dramatisme exageradament inútil, seguiment d'una única trama, torna el recurs Deus Ex Machina per solucionar algunes situacions i no diguem del ús qüestionable dels capítols, signes de puntuació i l'ús de la dimensió temporal. No entenc com els americans poden dir que és un dels finals més emocionants o que és un dels millors libres per nens (deu ser per fills de membres de l'associació del rifle, que els agrada la violència). Hi ha molt poc ensenyament o transmissió de valors més enllà que la mera acció i pel fet que la revolució és violenta per se sense plantejar altres solucions.

Bé, i què hi passa en aquest llibre? [ALERTA DE SPOILER] Ras i curt: la revolució. Al contrari que els dos primers que descriuen uns jocs de gladiadors en versió Mad Max però fashion, aquests descriuen una guerra. Perquè en la lògica americana els rebels plantegen una guerra directament pel control de tot i per "alliberar" els districtes, no es plantegen una sortida no violenta i molt més constructiva com seria recolonitzar la resta del territori com van fer els Americans fa segles en una natura que ja viu salvatge, els deu fer mandra. És una d'aquelles coses que comento sobre els valors que es transmeten en un llibre per adolescents que s'estan formant una visió del món.
Un cop al districte 13 i ja amb els rebels (que van aparèixer per generació espontània al llibre anterior) la Katniss s'adona que en Peeta el té capturat al capitoli i això li causa alguna mena de problema interior ja que el capitoli l'usa com a arma propagandística (l'únic ensenyament: no us cregueu la propaganda). Però els rebels la convencen que ha de fer la seva feina com a heroïna de la revolució. Aquí  es mostra el comportament un xic irracional i bastant erràtic de la protagonista que transmet el missatge als adolescents que si estan confosos per una situació poden passar de tot i anar a la seva que igualment els adults els faran cas i se'n sortiran. Al final, com era d'esperar, rescaten en Peeta i fan una incursió, sempre televisada, al capitoli on intentaran matar l'Snow. Hi ha morts a tort i a dret com en qualsevol pel·lícula d'acció americana de diumenge a la tarda i els nanos a hores d'ara estaran acostumats a la sang i el fetge. L'última cosa que em rebenta del llibre és el típic epíleg de les pel·lícules americanes on, un cop acabada l'acció, ens mostren els protagonistes que queden vius a casa sans i estalvis per la nostra calma espiritual i perquè veiem que tots els temes s'ha tancat ja.

Si encara el voleu llegir aquí en teniu les dades, però que consti que us recomano que no us gasteu ni un euro més en la trilogia ni perdeu ni una hora més. Tranquils que ja en faran la pel·lícula d'aquí a un temps.

Els Jocs de la fam III: L'ocell de la revolta 
Editorial: Grup62
Idioma: Català
2ª edició: desembre de 2010
Format: Paper, kindle, epub
Tamany: 432 pàgines | 629 KB
ASIN: B0065KJHCQ
ISBN: 978-84-9932-309-1
Preu: 16,00 € (paper) | 12,34 € (kindle) | 5,99 € - 12,99€ (epub)

Nova bici: Stevens Fluent I

M'he comprat una nova bici de muntanya, una Stevens Fluent I del 2012 que cau en la categoria de "marató" (suspensió total amb 120 mm de recorregut però que permet pedalar còmodament). L'he comprada a Distance on em tracten molt bé. Volia canviar de bici però no sabia ben bé quina perquè n'hi ha moltes d'interessants. Buscava una bici de suspensió total tipus Specialized Epic (l'altra que tinc que ara passarà a mans de l'Agnès) però amb més suspensió i, sobretot, de la meva talla. Dic això perquè per la Epic, que ja és una "mtb de marató", vaig agafar una M (17") perquè estava acostumat a la rígida de mitjans dels 90 i tendia a anar molt estirat sobre la bici. No m'ha anat gens malament, però reconec que a vegades sóc poc àgil amb la Epic.

Dins el meu pressupost hi entraven unes quantes bicis però que tot i que semblaven correctes (com la Canyon Nerve XC 7.0) no acabaven de convèncer-me, a més les 29" les vam descartar de seguida perquè per la meva alçada i talla de bici no veiem massa avantatges i potser algun inconvenient. En Marcel de Distance em va dir que també podriem mirar altres marques i em va mencionar la alemanya Stevens. Després de mirar una mica em va agradar molt la Stevens Fluent SX i encara que se'n anava de pressupost estava disposat a fer un esforç. No va caldre perquè no n'hi havia disponibles de la meva talla, però si que tenien la Fluent I que a més encaixava perfectament en el pressupost al tenir components una mica més senzills, per tant em vaig decidir per aquest model d'entrada de gama. I aquí us escric el meu anàlisi, amb video inclós, sense ser-ne un expert. Llegiu tot l'anàlisi aquí!

Els jocs de la fam II: En flames (Suzanne Collins)

Després de llegir-me el primer llibre dels jocs de la fam vaig continuar amb la segona entrega, titulada "Els jocs de la fam II: En flames" de l'autora Suzanne Collins. La meva conclusió és que la cosa no ha millorat. El seu èxit segueix basant-se en els lectors adolescents i l'autora segueix escrivint de la mateixa manera que fa guions per dibuixos a les series de TV.

[Advertència: conté spoilers del llibre anterior]
La història segueix un altre cop amb molt ritme per a que els adolescents no es distreguin i vulguin continuar llegint el següent capítol ràpidament. De fet es fa tan ràpid que el llibre s'acaba de seguida. El segon llibre comença de manera natural on s'acaba el primer: [atenció spoiler] la Katniss i en Peeta tornen a casa però el govern que s'ha enfadat amb la seva jugada els té preparada una venjança. Fins aquí ja ens ho havia deixat evident al primer llibre. En la venjança del Capitoli afortunadament hi apareixen més personatges, la majoria guanyadors dels jocs, que es mostraran rellevants per la història d'aquest llibre i del següent. No hi ha més crítica política que la ja existent i només incita els adolescents a no refiar-se de ningú i que si hi pots confiar serà una sorpresa o que encara vol alguna cosa de tu encara més rebuscada.

La estructura del llibre segueix sent molt bàsica: una sola línia temporal amb ínfimes referències al passat llunyà i més al passat proper (el primer llibre) sense capacitat d'inventar gaire cosa més sobre el passat dels personatges existents però afortunadament una mica sobre els nous. Segueix sense mostrar cap trama paral·lela (que n'han d'existir) i es treu solucions Deus ex machina que no ho serien si s'haguessin desenvolupat correctament les històries paral·leles encara que fos a costa de fer el llibre més llarg. A més, pel meu gust, fa servir de forma incorrecta els punts i a part i canvis de capítol que es poden traduir per canvis d'escena i fos a negre per posar anuncis i seguir després de la publicitat. Cada capítol podria ser perfectament un episodi d'una serie de dibuixos animats ja que tots tenen més o menys la mateixa longitud i punts i a part. Sort en té que la història està més o menys bé perquè literàriament es de nen d'institut, crec.

Els Jocs de la fam II: En flames 
Editorial: Grup62
Idioma: Català
2ª edició: desembre de 2010
Format: Paper, kindle, epub
Tamany: 424 pàgines | 606 KB
ASIN: B0065KJ2DK
ISBN: 978-84-9932-052-6
Preu: 16,00 € (paper) | 12,34 € (kindle) | 5,99 € - 12,99€ (epub)

Qui vol una vida millor! (Marcel Zamora)

Fa uns mesos, quan vaig saber que en Marcel Zamora havia escrit un llibre titulat Qui vol una vida millor!, vaig pensar que era un altre llibre oportunista d'un esportista que aprofitava la tirada de literatura d'esport que tant èxit li ha donat a en Kilian Jornet o a en Josef Ajram (que ven llibres d'ultrafons i especulació borsàtil com xurros), no parlem ja dels futbolistes. Però després de llegir el llibre d'en Kilian vaig pensar que un llibre d'un gran esportista com ell bé mereixia ser llegit per saber què pensa i, quan un company del club Distance em va dir que estava estructurat com un triatló, em vaig decidir a llegir-lo.

Vaig conèixer en Marcel al 2008, poc després de ser conscient de la seva existència. Va ser preparant l'Ironman de Lanzarote en el projecte de Probike de portar-nos a uns quants sonats sense experiència a debutar en el triatló de llarga distància. Abans, en una Pedals de Foc non-stop, recordo com en Pere Cahué ens deia a tots els participants que estava molt content perquè un esportista patrocinat per la seva botiga acabava de guanyar l'Ironman de Niça i que li sabia greu no poder estar amb ell allà. Ara, després d'haver fet l'Ironman de Niça l'any que en Marcel va aconseguir guanyar-lo per cinquè any consecutiu i veure com em passava corrent pel costat mentre tothom l'animava, entre ells el Pere, entenc què volia dir aquell dia a Viella.

Amb els projectes dels Ironman de Lanzarote i Niça vaig entrenar alguns cops, pocs, amb en Marcel i sempre em va semblar una gran persona. Jo pensava "que fa aquest monstre del triatló ajudant a entrenar a una colla de pringats?". Jo en aquests casos sóc molt tímid i no se mai que preguntar a aquestes personalitats esportives però en Marcel es mostra proper i comunicatiu de manera que si tens problemes amb coses que poden semblar bàsiques no té cap problema per ajudar-te. De fet, parlant amb el seu germà Pau als entrenaments de córrer del CET Distance em vaig adonar que l'amabilitat i proximitat és cosa de família.

El llibre, com ja he dit, està estructurat com si fos un triatló: Preparació, sortida, natació, transició a bici, ciclisme, transició a córrer i la marató final. Repassa la seva progressió com a esportista a mesura que avança el triatló i ens exposa una mica la manera com van i venen els pensaments i les imatges al cap d'un corredor d'elit mentre fa una cursa de més de 8 hores. Veiem com recorda els moments durs dels entrenaments i com es sobreposa a les adversitats de les curses pensant en els seus i en els rivals. Com, encara que sigui un guanyador de proves tan dures com l'Embrunman, encara pot tenir problemes i com els afronta. El text ens transmet la seva força i l'energia que comparteix amb amics i familia. Un bon llibre per entenre'l una mica més.

Qui vol una vida millor!
Editorial: Deu i onze edicions
Idioma: Català
1ª edició: abril de 2012
ISBN: 978-84-939402-2-5
Pàgines: 176
Preu: 16,95 €

Els jocs de la fam (Suzanne Collins)

Després de llegir-me, en versió electrònica, el primer llibre de la trilogia Els Jocs de la Fam de Suzanne Collins entenc el perquè del seu èxit. És un llibre destinat a un públic clarament adolescent i això es veu en molts aspectes: text senzill, capítols curts i que preparen perfectament el següent, personatges juvenils amb qui identificar-s'hi, un toc d'aventura, un toc de fantasia i molt ritme. De fet el passat professional de l'autora no en deixa cap dubte havent sigut guionista de series en el canal infantil Nickelodeon.

Haig de reconèixer que el llibre enganxa molt i quan has llegit un capítol vols continuar amb el següent per saber què passa. Això fa que sigui molt ràpid de llegir tot i que no és excessivament curt. De fet és d'aquells llibres que si que podien tenir una longitud major i explicar més aspectes però en canvi es limita a la única trama argumental que hi ha narrada en primera persona per la protagonista. Això si, en tot el llibre hi ha un aire de crítica als estats dominadors i l'absolutisme capitalista al situar l'acció en un país post apocalíptic governat per una elit que domina la resta de la població que s'ha segmentat segons la seva utilitat productiva.
D'aquest llibre se'n pot fer, de manera trivial, una adaptació al cinema o un joc d'ordinador en primera persona ja que el guió ja està fet.

Per cert, quan vaig comprar els libres pel Kindle, estaven molt més barats, al mateix preu que l'epub del Grup62 (el segon i tercer libres han doblat el preu a Amazon!). En aquest cas si que es podria provar de comprar la versió epub i treure-li el DRM amb Calibre per poder posar-lo al Kindle.
Els Jocs de la fam 
Editorial: Grup62
Idioma: Català
1ª edició: 17-oct-2011
Format: Paper, kindle, epub
Tamany: 400 pàgines | 611 KB
ASIN: B0065KIVIC
ISBN: 978-84-9267-121-2
Preu: 18,00 € (paper) | 9,49 € (kindle) | 5,99 € (epub)

IX Triatló B de Banyoles

El diumenge 29 d'abril es va disputar el IX Triatló B de Banyoles. Aquest triatló és famós entre els corredors per no complir les distàncies que s'anuncia: 2200 m de natació, 80 km de ciclisme i 20 km corrent, però aquest any ens vam quedar en 1500 m de natació (retallat pel fred i que el GPS em va comptar 1750 m), uns 70 km en bici i poc més de 19 km corrent.
Ens feia una especial il·lusió ja que hi anàvem molts del CET Distance (alguns s'estrenaven en llarga distància) i a més estrenàvem equipació.

La cursa per mi no va tenir massa secrets perquè portava molts pocs quilòmetres a les cames en bici, pocs metres nedats en l'últim mes i cap entrenament de transició però em va servir per desestressar-me una mica de la feina i passar-m'ho bé, que és l'important.

El sector de natació (0:31:52, detall) va ser bastant plàcid, nedant molt en línia recta i sense masses cops. Se'm va fer un xic llarg però es que creia que a la segona boia giràvem cap a la sortida i va resultar ser la tercera.
El sector de ciclisme (2:19:57, detall) eren dues voltes i la primera va anar molt bé, amb bon ritme, cadència elevada i avançant bastanta gent. Anava bevent dels bidons on hi tenia un preparat de dos compostos (un isotònic antioxidant i un energètic) i un gel per bidó però el sistema va fallar quan arribant al final de la primera volta vaig perdre els dos bidons en badens d'aquells per a que els cotxes afluixin. Vaig estar tota la segona volta sense menjar i ho vaig notar els últims 15 km que vaig afluixar el ritme i on em va agafar una mica de mal de panxa que després intuiria que era gana.
L'últim sector, el córrer (1:51:46, detall), va anar acceptablement bé però com ja anava cansat del final de la bici em va costar agafar un ritme acceptable i anava trotant suaument tota l'estona sense acabar d'agafar velocitat. I tot i que no havia entrenat cap transició, els primers quilòmetres de córrer van anar acceptablement bé però després el ritme es va degradar i vaig acabar d'esma. Sort vaig tenir dels amics i companys que m'animaven.
El meu temps final és de 4:43:35 pitjor que la meva anterior marca que va ser de 4:38:27, això vol dir que haig de tornar per millorar-ho.

Classificacions oficials.

Crònica de l'ocell que dóna corda al món (Haruki Murakami)

Finalment he pogut llegir un dels llibres que més curiositat em feia de Haruki Murakami i ho he fet en català. Crònica de l'ocell que dóna corda al món té un enigmàtic títol que sempre m'havia encuriosit, el problema es que només trobava traduccions en castellà i no en català. Fa quasi un any l'editorial labutxaca em sorprenia publicant la versió en català. L'altra sorpresa va ser quan vaig comprar el llibre i em vaig adonar que d'edició de butxaca en tenia poca, la raó: 840 pàgines que equival a un gruix de 5,2 cm.

La història es desenvolupa en un univers típicament murakamià, amb això vull dir que la novel·la comença amb una situació que sembla del tot normal que va evolucionant cap a una situació més estranya però que els personatges l'assumeixen com completament normal i l'únic que sembla que ho uneixi tot són petits tocs de fantasia. El cert és que al principi de la novel·la no vaig entendre ben bé què és el que estava plantejant, però després ho vaig veure clar i em va enganxar molt. De fet, com altres cops ha fet Murakami, la novel·la divaga una mica endavant i endarrere i fins hi tot lateralment per acabar de construir un fil argumental que al final sembla prou sòlid.

Tot i ser una obra extensa els capítols són curts i permeten una lectura àgil i relativament ràpida. L'autor la considera una de les seves obres més ben acabades i no seré jo qui ho negui. Haureu de llegir la novel·la per saber d'on ve el nom del llibre perquè no hi apareix cap ocell al llibre, bé almenys directament.

Crònica de l'ocell que dóna corda al món
Editorial: labutxaca
Idioma: Català (traducció del japonès per Albert Nolla)
1ª edició en català: 2011
1ª edició en japonès: 1992 
ISBN: 978-84-9930-316-1
Pàgines: 840
Preu: 11,36 €

Simiocràcia (Aleix Saló)

Acabo de llegir una novetat que crec que serà un èxit: Simiocràcia, crònica de la gran resaca econòmica d'Aleix Saló (@AleixSalo). Aquest cómic ve avalat pel gran èxit que va tenir Españistán (video promocional) o Fills dels 80 del mateix autor. Aleix saló també és autor de l'exitós i tan viralment comentat a la xarxa video de Ratzinger Z en ocasió de la visita papal a Barcelona.

El llibre repassa de manera rápida, curta, simple i entendedora les claus de la crisi financera actual. Des de la perspectiva històrica de la crisi del 29 fins ara. És un còmic però en realitat hi ha més text que dibuixos i està tot ben explicat amb molta ironia i amb tocs de mala llet i frustració, bé, com qualsevol ciutadà normal actualment. És una lectura absolutament recomanable per tothom.

Sobre l'edició digital cal mencionar que el vaig comprar el día abans que sortís a la venda (Amazon em va avisar via correu electrònic) fet que no sabia que es poguès fer. El 12 d'abril al matí vaig obrir el Kindle i es va descarregar sol i ja el podia començar a llegir. El llibre es pot llegir amb comoditat en la petita pantalla del Kindle però les lletres acaben sent una mica petites i que gent gran amb la vista no tan fina pot tenir problemes per llegir-ho correctament

Us deixo el video promocional del llibre:

Simiocràcia  (Crònica de la Gran Ressaca Econòmica)
Editorial: DEBOLS!LLO
Idioma: Català (existeix en castellà)
1ª edició: 12-abr-2012
ASIN: B007PJMXA4
Format: Kindle
Tamany: 14.671 KB
Preu: 2,84 €

Marató de Barcelona 2012

Diumenge passat (25 de març) vaig fer la meva segona participació a la Marató de Barcelona amb l'objectiu de baixar de 3:30. Era difícil perquè per una lesió al final de la preparació de la marató em va impedir fer les prescriptives tirades llargues i al final vaig arribar a la línia de sortida amb mitja marató com l'entrenament més llarg de l'any. No ho vaig aconseguir (però crec que per rime ho haguès fet) i a més vaig empitjorar el meu registre anterior acabant en 3:44:28.

Fins a mitja marató tot anava prou bé, massa i tot, però cap al km 23 em va començar a fer mal el peu esquerre i al 26 es va fer evident que tenia una llaga a la planta del peu. A partir d'allà vaig anar parant de tant en tant per refredar el peu i contninuar però a mida que passaven els km em feia molt més mal i les cames no agafaven el ritme. Vaig acabar patint i amb unes quantes llagues al peu esquerre i cap al dret. Un cop acabada la cursa i reflexionant una mica em vaig adonar que havia canviat la tensió dels cordons de les sabatilles de còrrer :-(

Us deixo l'anàlisi de la meva cursa.

Si voleu veure el detall en unitats mètriques cliqueu aquí: http://goo.gl/Og5zd (nota: el canvi d'unitats és una preferència de la sessió, un cop fet això el quadre d'aquesta entrada es veurà en unitats mètriques).


El Kindle, els llibres electrònics i la lectura digital

Al desembre em vaig comprar un Kindle d'Amazon i estic començant a llegir llibres en format electrònic. En aquest article hi faré un repàs de l'aparell i parlaré de què són els llibres electrònics.

El Kindle
El Kindle és un lector de llibres electrònics d'Amazon, el més gran venedor de llibres a Internet (que no llibreter) i a la península ens va arribar la quarta versió al desembre mitjançant Amazon.es i ara a l'abril arribarà el Kindle Touch. Té una pantalla de tinta electrònica molt ràpida comparada amb les dels anteriors lectors fet que en propicia la navegació i no dóna la sensació de perdre el temps passant pàgines. La pantalla no és tàctil al contrari que el seu gran rival, el Sony Reader PRS-T1 però el Kindle Touch si que en tindrà. El menú és força senzill tot i que sovint no és tant intuïtiu com seria d'esperar i algunes opcions em semblen un xic ocultes però cal tenir en compte els pocs botons físics existents per navegar.

Si ens fixem en les característiques del Kindle i el T1 de Sony veiem que hi ha molt poques diferències. Jo destacaria tres a favor del Sony: és tàctil, llegeix l'estàndard epub i té tarja d'expansió de memòria. A favor del Kindle dues: integració amb una botiga que té un extens catàleg i el preu. Essent pràctics (i catalans) pel preu d'un T1 tenim quasi dos Kindles. Ara, del Sony hi ha coses que m'agraden molt: més tipografies (el Kindle en té 3 bàsiques), teclat en pantalla més pràctic (en ser tàctil), pantalla més blanca i la possibilitat de fer notes manuscrites en pantalla. Del Kindle em desagrada sobretot la impossibilitat de tenir tipografies, interliniatge o orientació per a cada llibre per separat i no haver de tenir-ho tot (fins hi tot els menús) configurats de la mateixa manera.
En definitiva, crec que el Sony és un lector més ben acabat i que encantarà als lectors assidus més exigents, però el Kindle té una relació qualitat-preu insuperable. Amb l'arribada del Kindle Touch Amazon s'apropa al Sony però ha de millorar el programa i navegació per igualar-se. La opció 3G no val la pena.
Faig un comentari final sobre l'usabilitat del Kindle, només haig de dir que la meva mare (73 anys) el fa servir sense problemes i ara en té un propi. I sobre si és millor tàctil o no, he de reconèixer que per navegar l'interfície el Sony és excel·lent però per passar pàgines els botons del Kindle van perfectes.

Els llibres electrònics
Hi ha diversos formats de llibre electrònic. L'estàndard més acceptat és l'epub i és el que llegeix el lector de Sony o l'iPad d'apple per exemple. En canvi el Kindle fa servir l'azw que és un format modificat del mobipocket (que també llegeix). Hi ha gent que s'entesta a dir que el pdf és un format de llibre electrònic però no ho és, és un format d'impressió. Amb un pdf un lector de llibres electrònics no permet canviar el tamany de la font i repaginar-lo, per tant s'ha de fer zoom i és més incòmode de llegir en lectors petits.
Els llibres electrònics poden tenir o no DRM (gestió de drets anticòpia) i la majoria dels que es compren a les botigues de llibres electrònics en ténen. Tot i així és fàcil aconseguir-ne de gratuïts en la majoria de llengües i cada com més en català gràcies a gent que desinteressadament escaneja els llibres i els edita en format epub per compartir-los. Això és degut al descontentament general amb el preu del ebooks respecte als llibres en paper.
Hi ha llocs web com el Projecte Gutenberg o Google Llibres que permeten obtenir llibres electrònics de domini públic, però generalment estan editats de manera molt bàsica.

Gestió dels llibres electrònics
Tant el Kindle com el Sony Reader estan pensats per tenir una experiència d'usuari completa dins l'aparell, és a dir es fa la compra dins el lector el llibre es descarrega i el llegeixes. En el cas d'Amazon (no ho se amb el Sony) pots baixar una previsualització gratuita del llibre i començar-lo a llegir, si t'agrada, la última pàgina del llibre té un enllaç on el pots comprar per baixar-te la versió complerta. La descàrrega d'un llibre triga pocs segons. Des de la pàgina web d'Amazon es gestionen els llibres comprats i es poden compartir entre tots els Kindle associats a un compte (per exemple els lectors de la família).
En un Kindle hi caben més d'un miler de llibres però si som dels que llegim més d'un llibre alhora no hi ha cap problema cada cop que tornem a obrir un llibre estarà exactament al punt (no pàgina, no existeixen) on el vau deixar. Això també és pràctic si compartiu el lector i no llegiu el mateix llibre.

Com podem afegir llibres electrònics sense passar per la botiga d'Amazon? Senzillament fent servir el potentíssim Calibre. Calibre és un gestor de llibres electrònics que no té rival en cap plataforma i es troba disponible per Mac, Windows (inclosa versió portable) i Linux. El programa és com un iTunes de llibres en lleig (molt, herència d'interfície de linux) però més potent i tot. Permet personalitzar camps, tenir els llibres ordenats per autor, idioma, format, ordenar les series de llibres, convertir entre formats de llibres i moltes més coses. És imprescindible per qualsevol usuari de lectors electrònics.

Finalment faré esment d'un servei que té Amazon molt interessant: enviar documents al kindle i convertir-los en llibres electrònics. Això es fa enviant un document suportat (doc, docx, txt, rtf, htm, html, zip, x-zip, mobi, jpeg, gif, png i bmp) a una adreça de correu que es configura amb el compte i que acaba amb @free.kindle.com. Al cap de poca estona (menys de dos minuts) ja tenim el llibre convertit i descarregat al Kindle via WiFi amp la seva tecnologia Whispersync. Això és extremadament útil i us en poso tres d'exemples:

  • Esteu navegant per una web i veieu un article interessant en un diari però us el voleu llegir amb calma. Doncs amb una extensió del chrome (jo faig servir Kindle It però n'hi ha d'altres com Send to Kindle o dotEPUB) us l'envieu al Kindle per llegir-lo més tard i còmodament.
  • Jo acabo de rebre l'últim número de la National Geographic i hi ha un article que m'interessa llegir el primer i me'n vaig de viatge. No m'enduré la revista perquè es fa malbé fàcilment. Doncs entro a la web de la revista i me'n vaig als continguts de la National Geographic Magazine d'abril. Escullo l'article i copio el text i alguna imatge en un document de Word i l'envio a Amazon per tenir-lo al Kindle en segons. Aquí teniu el docx i aquí el document convertit en azw.
  • Finalment també ho he fet servir per fer un document per visitar Bilbao (amb una llistat de restaurants i una guia de transport des de l'aeroport) i enviar-lo al Kindle de la meva mare directament.
Com a conclusió cal dir que n'estic molt satisfet i que espero aprofitar-lo molt més, per exemple amb guies de viatge de Lonely Planet (encara que siguin difícils de navegar en ebook). Haig de confessar que actualment estic llegint principalment un llibre en paper però ja tinc una extensa llista de llibres electrònics esperant-me al Kindle.

Titanes Triatló

Fa uns mesos en Pau Zamora va ser el convidat d'una serie de mini episodis que es produïa per Teledeporte on s'introduïen diversos esports, ell explicaria una mica el triatló. El del CET Distance el vam acompanyar per fer pinya i passar-nos ho bé durant un dia amb el rodatge. Aquí teniu el video.

Mitja Marató de Granollers

Avui he fet la mitja marató de Granollers, "la Mitja". És la cursa més popular de Catalunya en aquesta distància i una de les més populars de la península. Les inscripcions s'exhaureixen ràpidament i hi ha moltíssims inscrits (aquest any han acabat 7826 corredors). La importància queda palesa en la presència del plusmarquista mundial de marató el kenyà Patrick Makau (corredor d'Adidas) que no ha aconseguit guanyar ja que el barceloní Carles Castillejo l'ha superat a l'arribada.
Hi he anat amb uns quants companys del CET Distance, el meu club: Marcel, Pep, Lluís G., Lluís de P., Xavi i ens hem trobat amb en Walter.

La cursa ha estat bé, amb molt fred (abans de la sortida he vist un -6 però durant la cursa segur que havia pujat). Al principi una mica lent degut a la gran quantitat de gent i que la carretera era estreta. Crec que hem començat a anar una mica al nostre ritme al km 5, pero del 7 al 8 encara ens hem trobat taps importants. A l'alçada del Km 9, entrant a la Garriga, he guanyat una mica de distància amb el Pep que fins aquell moment havíem anat junts, però l'estretor del recorregut m'ha ajudat a agafar un xic d'avantatge. Un cop a la Garriga, tot era cap avall i he començat a pujar una mica de ritme, al final he baixat fins als 4:15 - 4:20 patint una mica els últims quilòmetres on he notat la manca d'entrenaments de llarga distància i he aconseguit acabar en 1:33:51 (posició 1651) molt millor que el meu objectiu que era baixar de 1:40:00.

La meva cursa:
distància               parcial         ritme mitjà
5 Km                    0:23:03         - 4:37
10 Km                   0:45:39 (22:36) - 4:31
15 Km                   1:07:34 (21:55) - 4:23
20 Km                   1:29:11 (21:37) - 4:19
21,097 Km (mitja)       1:33:51 (04:40) - 4:15 (ritme global mitjà 4:27)

Resultats oficials de la Mitja

Duatló de Tavèrnoles

El dia 29 de gener vaig participar al duatló de muntanya Tavèrnoles, Campionat de Catalunya  i puntuable per la lliga de clubs. Era el meu primer duatló i hi vaig participar per ajudar al meu club a ascendir a 1ª divisió. Al final el meu esforç no va caler perquè el meu club va presentar un molt bon equip i va acabar 3er de la general (amb en Pau Zamora, Marcel Carreras i el Xavier Garabí) i en classifiació individual en Pau va fer 3er home i la Pati 3a dona. molt bon paper.

La meva cursa no té massa història, sortir l'últim (no se què ens passa que ens posem a xerrar a la sortida i acabem a la cua) i el primer sector a peu (5Km) remuntant i avançant gent en zones estretes. La part de bici (amb la rígida clàssica) pleníssima de fang i per tant me la vaig prendre amb calma. Al Frode, un company del club, li va agradar el meu comentari quan portàvem més de mitja hora: "espero que el meu comptaquilòmetres estigui espatllat perqè nomès marca 8 km". Amb bon humor van pasar els 19 Km del sector, el fang, la boira i el fred, això si, el fang i els v-brakes són una molt mala combinació. Finalment ls últims 2,5 Km a peu molt bé sense cap contratemps. Al final 2:17:02 i ben content.

Resultats oficials
Fotos oficials

L'equip del CET Distance

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Arxiu

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món