La història es desenvolupa en un univers típicament murakamià, amb això vull dir que la novel·la comença amb una situació que sembla del tot normal que va evolucionant cap a una situació més estranya però que els personatges l'assumeixen com completament normal i l'únic que sembla que ho uneixi tot són petits tocs de fantasia. El cert és que al principi de la novel·la no vaig entendre ben bé què és el que estava plantejant, però després ho vaig veure clar i em va enganxar molt. De fet, com altres cops ha fet Murakami, la novel·la divaga una mica endavant i endarrere i fins hi tot lateralment per acabar de construir un fil argumental que al final sembla prou sòlid.
Tot i ser una obra extensa els capítols són curts i permeten una lectura àgil i relativament ràpida. L'autor la considera una de les seves obres més ben acabades i no seré jo qui ho negui. Haureu de llegir la novel·la per saber d'on ve el nom del llibre perquè no hi apareix cap ocell al llibre, bé almenys directament.
Crònica de l'ocell que dóna corda al món
Editorial: labutxacaIdioma: Català (traducció del japonès per Albert Nolla)1ª edició en català: 20111ª edició en japonès: 1992ISBN: 978-84-9930-316-1Pàgines: 840Preu: 11,36 €