Quedem un diumenge al matí al velòdrom d'horta. Jo decideixo portar-me un aliat i el Ferran, que oportunament també volia sortir, s'hi afegeix. Quan quedo amb ell a les 7 acabava de ploure, tronava i llampegava. Li dic que sortim igualment i ens trobem poc més tard. Mentre pugem cap al velòdrom li comento que no he sortit mai amb l'Alberto i els seus amics i que és una sortida de compromís de feina. Ell va amb una rígida després de diversos canvis de bici en els últims anys, però com segueix amb un nivell elevat de tècnica i de tant en tant queda amb un amic endurero no li veig cap problema. Pujant tinc alguna molèstia als abdominals i no em sento massa àgil. Arribem al velòdrom i ens trobem l'Alberto i el seu
Pujada tranquil·la per Mundet que ens serveix per situar-nos. El Vicente fa el ploricó a la pujada amb l'excusa de l'edat i que li fa mal l'esquena. Més endavant veiem que l'excusa no li val quan a la primera baixada el perdem de vista. Just abans d'aquesta comentem el fet que els dos endureros porten motxilla però que totes les proteccions ja les porten posades. Ens diuen que porten un taller a l'esquena, més menjar, aigua i alguna altra cosa però que avui havien deixat a casa les serres, esmorteïdors de recanvi i suposo que el banc de treball i la barbacoa. Al Ferran se li acut sospesar-la i s'espanta, estic segur que ell per fer la Transpyr portava una cinquena part del material que hi havia en aquelles motxilles. No m'extranya que al Vicente li faci mal l'esquena, jo moriria aixafat sobre la bici. Ells fan l'entrenament del follet tortuga ;-)
Després del reset del dia les coses comencen a anar millor. El Ferran i jo anem agafant confiança (però deixem el cervell engegat) i el terra es va assecant a poc a poc alhora que comencem a fer algunes baixades que coneixem. Ara només posem el peu a terra quan està realment xungo per nosaltres i no per acolloniment. l'Alberto i el Vicente ens esperen menys en cada tram i anem més enganxats, tot i així en les zones més trencades no hi ha manera que ens puguem apropar. Cal remarcar que malgrat la nostra reticència inicial, el Ferran i jo anem baixant el seient a cada trialera per poder ser més àgils. No estic acostumat a pedalar amb el seient tant baix i crec que m'afecta una mica quan al final de la sortida noto un dolor bastant molest als abdominals inferiors.
La sortida ara ja és més divertida per nosaltres, potser el Ferran és qui pateix més al anar amb la rígida però anem enllaçant corriols a bon ritme i sense que els endureros s'avorreixin massa. En un d'aquests trams, i un dels més fàcils del dia, jo caic. És a baixa velocitat apartant-me per deixar passar un corredor que puja i tiro cap a la paret esquerra que sembla prou seca però que en realitat cedeix pel fang i no se com acabo amb la cara al terra. M'aixeco rient per la tonteria de la caiguda i no sento cap dolor, només quatre rascades. Després, uns minuts per tornar a agafar confiança i a seguir com abans. Ja cap al final ens porten a una altra paret (la seva P1) i ens ensenyen dos reguerots verticals, un dels quals l'Alberto ha baixat, en el que es podria descriure com "suicidi fallit per culpa de la bici". El Vicente diu que ell no l'ha baixat ni creu que ho intenti, veig que encara li queda una espurna de seny. A partir d'aquí ja anem enfilant la ruta de tornada amb una pujada molt agradable i tranquil·la i una baixada final ràpida.
M'ho he passat molt bé i he aprés bastant, a més crec que cap dels quatre ens hem avorrit i hi ha hagut bon rotllo tot i la nostra visió tan diferent de la bici de muntanya. A veure si repetim i milloro una mica per no caminar tantes trialeres, baixar-ho tot en bici i em puc quedar per la cerveseta final que realment venia de gust.
Aquí el mini vídeo dela sortideta i el track de Garmin.