Terra de crims (Valerià Pujol)

Aquest any la Katarína em va regalar un llibre pel meu aniversari. Ho fa sovint això de regalar llibres i no em sorprén, de fet m'agrada. El que si em sorprén sempre és la seva capacitat per trobar llibres en català, sobretot tenint en compte que viu a Bratislava. Aquest últim llibre es diu Terra de crims i és d'un escriptor del ue jo no n'havia sentit a parlar mai, en Valerià Pujol.

El llibre m'ha agradat molt i és de lectura ràpida. Ara ja deu fer un mes que el vaig llegir, però no l'he comentat perquè he estat cercant coses sobre el seu autor. Terra de crims són sis relats curts que ens porten a una època passada en un entorn rural o semi rural. Pretén ser una mostra d'aquelles històries de poble que tothom sap però que ningú no en parla mai. Aquelles històries que expliquen com les famílies del poble es relacionen actualment però que els joves molts cops no saben el perquè. A més dels típics problemes de poble, hi ha un element extern que hi infueix: la guerra civil. El llenguatge emprat és molt agradable i descriptiu contribuint a l'ambient que Valerià vol crear i que aconsegueix que envaïr-nos i envoltar-nos mentre passem cada pàgina. De fet, al final del llibre m'he quedat amb la sensació de voler-ne més i per això he investigat una mica qui és aquest Valerià Pujol.

Per desgràcia en Valerià Pujol va morir l'any olímpic a l'edat de 40 anys, però tot i això va tenir temps per deixar la seva empremta a la literatura catalana. Treballava en l'ensenyament secundari i actualment l'IES de Premià de Dalt, d'on era fill, porta el seu nom. Va treballar la poesia amb relats com Tricefàl·lia o La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal (premiat amb el Carles Riba). Va ser un dels autors que va recuperar la literatura eròtica catalana amb títols tan suggerents com Mantis i altres transformacions o Conys saborosos. Però va ser amb la novel·la Interruptus amb la que va obtenir més reconeixement i amb la que va tenir els premis Documenta i De la crítica). Pel que veig costa una mica trobar altres obres d'en Valerià, però intentaré llegir-ne alguna altra i ja la comentaré.

Altres referències:
Terra de crims al Instituto Cervantes (que és com el va trobar la Katarína).
IES Valerià Pujol i Bosch
Valerià Pujol al Qui és qui de la literatura catalana o als Discursos d'experimentació en la narrativa catalana.

Terra de crims
Valerià Pujol i Bosch
1ª edició: abril de 1987
Ed. Laia
Col·lecció el Mirall i el Temps
Pàgines: 126
Preu: ?
ISBN: 84-7668-098-8

Avast, l'antivirus gratuït en català

Tothom que treballa amb ordinadors ha hagut de barallar-se algun cop amb un antivirus. Bé, els usuaris de Mac potser no. Recentment vaig tenir problemes amb un trojà al meu portàtil que el meu antivirus gratuït que tenia instal·lat havia deixat que m'entrés a l'ordinador tot i que no permetia que s'executés. L'antivirus gratuït (AntiVir) no aconseguia mai esborrar-lo. Per poder-ho fer em vaig haver de baixar la versió de demostració del Kaspersky que té una reputació sense cap mena de dubte.

Vaig cercar un altre antivirus gratuït que em donés més garanties que l'AntiVir i al final em vaig decantar per l'Avast. A tot arreu el deixaven bastant bé en quant a detecció i de moment no he tornat a tenir cap més problema. A més té tres avantatges respecte l'AntiVir. El primer i més interessant per nosaltres es que està traduït al català. No només l'aplicació, sinó que quan s'actualitza la base de dades una noia molt simpàtica ens ho diu de viva veu. L'altre avantatge és que no té publicitat i l'últim és la integració amb l'Outlook per analitzar el correu. Després d'un mes llarg d'ús encara m'agrada més perquè he vist que consumeix relativament pocs recursos i et deixa treballar tranquil·lament. En definitiva, crec que és una bona alternativa a solucions comercials com el Norton.

El vigilant en el camp de sègol (J.D. Salinger)

El vigilant en el camp de sègol (The catcher in the rye) de J.D. Salinger és un d'aquells libres dels quals sempre n'havia sentit coses bones però que mai havia llegit. De fet no m'entusiasmava la idea perquè en general la literatura nord americana no m'acaba de fer el pes (ja sé que no hauria de generalitzar), més per la manera d'escriure que per les històries en si. Em refereixo a que molts cops he vist llibres que han tingut molt d'èxit al seu país però quan els llegeixo trobo que només és interessant per la història que explica i no per la manera d'explicar-ho ni per l'ús del llenguatge. He intentat llegir alguns llibres directament en anglès per evitar la traducció però la cosa no millora. Un exemple és Insomnia de Stephen King, que havia de forçar-me a seguir llegint-lo i al final el vaig deixar. Ho he intentat dos cops més, però el deixo per inútil.

Amb el vigilant en el camp en el camp de sègol no he tingut cap problema d'aquest tipus. De fet, sempre tenia ganes de saber com continuava el següent capítol. El llibre està dividit en capítols relativament curts (de la longitud d'un conte a vegades) que es situen en un ambient o situació, quan canvia la situació, canvia el capítol. Això propicia una lectura ràpida, molt ràpida, i gens pesada. El que si que sobta al principi és l'ús de renecs i insults per tot arreu, que al principi vaig pensar que cansaven però que després veus que si que hi encaixen perquè sempre surten de la veu d'un adolescent de setze anys, en Holden Cauldfield, que no acaba d'encaixar a la societat americana. Aquest llibre, havent-se publicat el 1951 entenc que tingués l'impacte que ha tingut al llarg dels anys i l'empremta que ha deixat a la literatura americana. El llibre en essència és el relat del mateix Holden que ens explica la seva fugida erràtica de dos dies des de l'institut de Pencey fins a Nova York. Totalment recomanable.
El vigilant en el camp de sègol
J.D. Salinger
Publicació original: juliol de 1951
1ª ed. en català: 1990
Ed. Empúries (Grup 62)
Col·lecció labutxaca
Pàgines: 282
Preu: 7,95 €
ISBN: 978-84-96863-21-7

Sobre l'ús del timbre

Ja fa molts anys que vaig en bici per Barcelona i no havia portat mai timbre a la bicicleta. Ara que la nova ordenança diu que s'ha de dur jo me l'he posat, però segueixo sense fer-lo servir.
El perquè és molt senzill: no serveix de res. El timbre de bicicleta és un element petit i que normalment fa un soroll reduït fet que actualment ja l'inutilitza perquè o bé hi ha massa trànsit, o el jove que tenim davant escolta música amb el seu mp3 o la senyora gran ja no hi sent bé. De manera que fins que no ets a sobre del vianant que va pel carril bici, no et serveix de res. En aquests casos ja que m'he apropat, ho demano de viva veu, de forma educada i així m'evito els insults i frases tipus "es que vais como locos!"
Un altre problema és que quan toques el timbre la gent normalment no sap d'on vens i es para, es gira, mira a dreta, a esquerra i finalment es mou. Durant aquest temps normalment l'hauries pogut atropellar quatre o cinc cops si ell no ha aconseguit tirar-te a terra o fer-te parar del tot.
Però el que més em rebenta últimament són tots aquests principiants que acaben d'agafar la bici "perquè fa modern" i que van tot el dia amb el timbre a la mà perquè la bici del Bicing en du un. Que quan veuen algú al carril bici ja el fan sonar quan estan a més de cinquanta metres o que, i aquests són els pitjors, estan darrera meu mentre intento passar entre la gent que ha sortit d'un autobús i els tinc darrera tocant el timbre per demanar pas davant meu. Aquests els faria menjar-se el timbre.
Fem-ne un ús racional, si us plau.

Concert de The Chemical Brothers

El passat divendres 30 de novembre l'Agnès i jo vam anar al concert que The Chemical Brothers va oferir al nou Espacio Movistar. Feia temps que volíem tornar a sentir un directe del duo per excel·lència de l'electrònica i havíem anat mirant els concerts que feien per tot Europa, però el desplaçament, allotjament i concert sempre eren bastant cars. Al Summercase tampoc no els vam poder veure. Per sort, un dels concerts de presentació del nou Espacio Movistar eren ells.

El concert va ser genial, com tots els que fan The Chemical Brothers. Cal recordar que presentaven els temes nous de We are the Night, però sempre apareixen els grans clàssics com Hey Boy, Hey Girl o nous clàssics com Believe. Els concerts del duet britànic sempre m'han semblat sessions perfectes de música electrònica. Durant les quasi dues hores de concert endevinar el següent tema era com un joc i la transició entre un i l'altre es feia d'una manera tan natural que semblava que sempre haguessin sonat en aquell ordre. A l'Agnès li va quedar el cuquet de no haver sentit Come With Us, però es que si haguessin de posar totes les cançons que la gent espera d'ells es passarien un dia sencer. Com sempre les animacions, algunes ja clàssiques, van posar el toc de color a la nit. En definitiva, un concert molt i molt bo al que valia la pena anar-hi.

Vídeos de YouTube (cap és nostre)

El recinte no té gaire història. És un carpa amb una petita infraestructura interna amb ordinadors, llocs per carregar els mòbils, llocs per xerrar i barres de bar. No ens va convèncer gaire, entre altres coses perquè els lavabos estaven en casetes prefabricades tipus obra a l'exterior (i ara ja comença a fer fred a la nit), els ordinadors no anaven gaire ràpid, el meu tenia el windows demanant per reiniciar cada dos minuts i el del costat s'havia penjat, però el pitjor era el servei de bar. S'havia de comprar els tickets en dues petites caixes on hi havia dues persones amb caixes amb cinta registradora i et donaven uns tiquets que semblaven de festa major amb colors. Aquest procés ja era lent (nosaltres vam fer quasi 25 minuts de cua), però després a l'hora de demanar les begudes a la barra seguia el drama. Per uns 18 o 20 metres de barra hi havia tres cambrers, resultat: 20 minuts més de cua per tenir dues cerveses.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món