El passat dissabte 21 de juny vaig còrrer la famosa Quebrantahuesos 2008. Normalment això hagués propiciat un post eufòric de lo bé que m'ho vaig passar i el ritme fabulós que portava, però aquest cop no és així. Ja fa un temps que no porto l'entrenament de l'Ironman gens bé, i de retruc, el de la QH2008 tampoc ho va ser. Vaig tenir dues lesions consecutives (una a l'esquena el dia de la cursa de la Terra de l'Aigua i una al turmell a la Mitja Marató de l'Espai Kilian).
El dia no era propici en ser el primer cap de setmana de calor forta de l'any (al voltant de 34º, el pulsòmetre em va marcar una màxima de 37º!). En fi, que tenia totes les de perdre enfront una cursa de 205km i 3.300m de desnivell i així ho havia fet saber als meus companys dient-los que no estava ens motivat.
El dia de la cursa va començar prou bé, però de seguida vaig trobar a faltar els quilòmetres a les cames i la calor em va començar a maltractar, bé, com a la resta de corredors. El resum del dia és que vaig patir a quasi tots els ports de muntanya excepte Somport, que era el primer, i que vaig finalitzar-la esgotat i deshidratat. No hi ha res més a destacar. L'anècdota va ser acabar en una camilla de la Creu Roja per deshidratació.
En definitiva, una cursa per oblidar.
Quebrantahuesos 2008 i la preparació de l'Ironman
Per
Oriol
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari.