Esquí de muntanya al Pic de la Mina amb el Pep

El joc dels idiotes


L'altre dia vam anar al teatre Condal a veure l'obra de teatre
El joc dels idiotes
de Francis Veber. De fet, no fa gaire ja havíem estat al Condal per veure l'espectacle de dansa
Madame Butterfly, la traición
. La dansa ens va agradar molt i el personatge de Sandrine Rouet (Goro) era molt expressiu i amb molta força. Us poso una imatge molt bonica per a que us en feu una idea. Llàstima que estigués en cartell molt poc temps.




Bé, confesso que, tot i que m'agrada bastant la manera d'actuar d'en Joan Pera, no l'havia vist mai al teatre. Ara sé que això era un error. No us explicaré de què va l'obra, només cal dir que torna a sortir el personatge fetitx de Francis Veber, en François Pignon, i qui l'encarna és en Joan Pera. El valor afegit és que tenir el Joan Pera en escena sembla ser una garantia d'humor gràcies a l'improvització de la que fa gal·la i que assegura que cada representació és diferent. Reconec que en alguns moments de l'obra em vaig solidaritzar amb algun dels altres actors com al Lloll o el Rafa Cruz que fa de company de feina i de pis del Joan. Veure com el altres actors es descol·loquen i li intenten seguir la improvització fins que ja no poden més és divertidíssim.


És totalment recomanable per passar una molt bona estona.

La ciutat cansada (Pere Calders)

Quan va aparèixer la notícia de que s'editava un nou llibre de Pere Calders em van venir sentiments contradictoris. D'una banda tenia ganes de llegir-lo i tenia molta curiositat per saber com seria una novel·la d'un autor que admiro pels seus excel·lents contes, i de l'altra tenia la por que em fan els esforços de ressuscitar textos que no estan acabats i que l'autor no va publicar en vida perquè probablement no ho trobava adequat. De manera que la lectura de La ciutat cansada em feia una estranya sensació.

La novel·la, tal i com m'havia imaginat, em va deixar un sentiment ambigu. D'una banda ens porta a la línia de una realitat quotidiana que tendeix a l'absurditat i que trobarem més endavant als contes de Cròniques de la veritat oculta. Però de l'altra banda em dona la sensació que no estava segur de com encarar el tema i al llarg de la novel·la se'n va difuminant la intenció. De fet, per mi, mostra que el llibre no estava encara acabat del tot. Hi ha capítols bastant bons amb accions sorprenents, però la manera en que s'acaba el llibre no em convenç. Això no vol dir que no m'agradi, simplement que m'esperava més. Això si, és imprescindible llegir el pròleg de Joan Melcion per entendre el context de la obra.

Pere Calders és un autor reconegut però de qui molta gent en desconeix l'obra. A mi m'agrada molt i Cròniques de la veritat oculta és un dels llibres de capçalera que tinc i que m'ha aficionat el gènere de la narrativa breu amb una sel·lecció de contes genial. Calders també ha escrit altres obres entre les que hi ha les novel·les L'ombra de l'atzavara  i Gaeli i l'home Déu, i l'obra de teatre Antaviana  per a Dagoll Dagom .

Més sobre Pere calders: lletrA (UOC ), Wikipèdia , El meu avi (TV3), Corpus Literari Ciutat de Barcelona.

La ciutat cansada
Pere Calders
Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Aquesta edició: set. 2008
ISBN: 978-84-297-6145-0
Pàgines: 231
Preu: 20 €

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món