2n Viatge a Japó: Dia 3

Després de fer nit a Beppu, hem agafat dos trens i un autobús per arribar a les coves d'Akiyoshi-do, unes de les més grans d'Àsia. Fan uns 10 km de llarg però els vsitants només poden recórrer 1km i, tot i que són bastant fosques, destaquen pel tamany de les seves galeries. De fet, es veuen molt poques estalactítes o estalagmites però s'hi poden trobar centenars de japonesos. Tot el recorregut està il·luminat i amb nombrosos panells explicatius. La cova està envoltada d'un paisatge realment bonic, ple d'arbres immensos i ben verds, regats per riu que surt de l'interior. Per desgràcia, no hem pogut allargar massa la visita perquè teníem por de perdre el bus cap a Yamaguchi i hem hagut de córrer esquivant els japonesos (que s'ho prenen amb molta calma) per dins la cova. També ha estat una pena no poder pujar al tren de vapor que recorre la línia només durant uns mesos a l'any i que justament començava el seu servei anual aquest cap de setmana.

El nostre viatge ha continuat cap a Iwakuni per veure i gaudir (previ pagament, és clar) d'un espectacular pont de fusta de cinc arcs. Es va construir per facilitar el pas del riu exclusivament als samurais i els pobres habitants del poble s'havien de buscar la vida ceuant-lo com podien. A l'altra banda hi havia la vida del poble. Ens hi hem trobat tothom menjant gelats tot i que feia un fred considerable ja que en tot el dia no haviem vist el sol i hi havia una mica de ventet. Al costat del riu i sota els cirerers (sakura) hi havia tot de gent fent-se fotos i menjant sota les flors blanques. Nosaltres també ens hi hem passejat i hem fet fotos, encara que menys comòdament perquè no hem pogut deixar les motxilles grosses a l'estació de Shin-Iwakuni degut a que la única taquilla on ens hi cabien les motxilles estava ocupada. Un cop hem donat una volta hem tornat a creuar el riu (no llenceu els tiquets perquè sinó us faran tornar a pagar) per agafar el bus que ens duria a l'estació de  Shinkansen. Per cert, mireu la foto menjant-me un calamar assecat al arribar a Iwakuni.

Després de poc més de 10 minuts en Shinkansen ens hem plantat a Hiroshima. Lúltim viatge, de menys de mitja hora en tramvia, del dia ens ha deixat a prop de la nostra destinació, però no l'hem trobat fàcilment. El problema es que els mapes que tenim no són massa exactes i a vegades ens hem de moure per intuició. A mes, aquí teníem un problema afegit que és que no ens podíem imaginar com era l'adifici. Hem hagut de preguntar i quan ens hi hem trobat al davant no n'estàvem segurs, però ja era molt tard. Era massa gran i massa modern per ser un alberg juvenil, però es que també era un centre cultural amb sales de concerts (mireu la foto de l'entrada). En fi, que després d'allotjar-nos vam sortir a menjar algo. El plat més destacat i que ens va agradar més va ser el popet fresc (cru) amb wasabi fresc, que era picant i deliciós.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món