Al tram final de la pujada, Kompira-san deixa el poble i s'endinsa en un bosc preciós i verd amb els tocs de color blanc i rosat que dónen els cirerers escampats pel recorregut. Al cim hi trobem unes vistes impressionants sobre la plana i un petit complex de temples; com que antigament era un temple del guardià dels mariners, en un d'ells hi ha tot d'ofrenes marineres (fins i tot per un motor mitsubishi de vaixell!). De tornada a l'estació hem entrat a la nostra primera "palilleria" (botiga on venen els hashi) japonesa i hem aconseguit trobar les primeres mandarines del viatge (cinc dies sense veure fruita per enlloc!).
Tot i les ganes que tenia d'anar al Dogo Onsen després de llegir-me la novel·la, el primer que hem fet ha estat pujar al castell de Matsuyama. Com tots els castells està a dalt d'un turó que és bastant elevat i puja de cop (com totes les muntanyetes japoneses). La pujada feia pensar que tindriem una bonica posta de sol i així ha estat. Un cop a dalt del castell hem disfrutat d'una vista preciosa de la posta de sol sobre el mar. Passejar per dins les muralles on està ple de cirerers en flor amb un aroma que t'omple per tot arreu i els fanalets que els il·luminen ha estat la millor manera d'acabar la tarda i començar el vespre.
Quan ha marxat la llum, hem baixat cap al Dogo Onsen. Un onsen són uns banys públics amb aigües termals. N'hi ha molts al Japó perquè és un país amb molta activitat geològica. Als onsen s'hi va despullat i hi ha tot un ritual que s'ha de respectar. En aquest local hi ha banys separats entre homes i dones, encara que abans la majoria d'onsens éren mixtes; però ara ja en queden ben pocs. Hi ha diversos banys amb diferents temperatures i t'has de rentar molt bé tot el cos amb sabó abans de posar-te a la "piscina" termal. Normalment se surt i s'hi entra diversos cops i a la sortida et refresques amb aigua freda. Al acabar et tornes a rentar bé. L'Agnès ha anat a un sol bany; jo n'he provat dos: el de l'oest i el de l'est. I aquí ve l'anècdota del dia. Al bany de l'oest jo observava com es comportava la gent: per exemple, m'he adonat adonat que les tovalloles que portem nosaltres no són les adequades perquè la gent en porta unes de petites i fines que les mulla i se les posa al cap (per no desmaiar-se) i les nostres són tovalloles de mans normals. Després de dues remullades i tenir-ne prou de calor, he anat aprovar el bany de l'est. M'he trobat que hi havia més gent i que era encara més calent. Doncs bé, resulta que un home d'edat avançada que hi havia m'estava mirant i ha intentat parlar amb mi, però ell no parlava anglès ni jo japonès. M'ha xiuxiuejat quelcom a l'orella en japonés i m'ha fet entendre que si volia que em fregués l'esquena (i suposo que altres coses). He aconseguit fer-li entendre que no hi estava interessat però he passat una mica de por. Sort que estava ple de gent! Al sortir amb la calor que feia notava les mans adormides i inflades (tant que era fins-hi tot incòmode de rentar-me per sortir). Finalment, l'Agnès i jo ens hem trobat al lloc on et canvies (hi ha com un pre-vestidor comú pels que també han llogat el yukata) i hem pres un tè amb un parell de galetes. Abans de sortir hem visitat l'habitació Botchan on s'allotjava en Sôseki quan anava a l'onsen.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari.