Avui ens hem llevat a Ise amb un vent que ni el de l'Empordà! Ara entenem perquè la propietèria del ryokan on hem passat la nit té aquest comportament hiperactiu, va per la casa amb mascareta i només porta una sabata en un peu i l'altre el duu descalç. La veritat és que l'allotjament no ens ha acabat de fer el pes (car i amb banys comunitaris) però tampoc teníem massa opcions en aquest poble tan petit...
Després de comprar alguna cosa per esmorzar en un súper que hi havia a prop, ens hem dirigit cap al santuari xintoísta d'Ise, que està format per dos grups de temples, el Geku Sando i el Nai-ku Sando. Nosaltres només hem vist el primer perquè que al segon grup de temples s'hi accedeix en autobús i el viatge dura 30 min. El curiós del cas és que els edificis que el formen es reconstrueixen cada 20 anys d'acord amb els criteris xintoístes de puresa i renovació; això vol dir que al 2013 tocarà posar-se de nou mans a la obra i al costat de cada edifici ja hi tenen el solar preparat.
Geku està envoltat d'arbres immensos, d'aquells que veus on comencen però no saps on acaben, gruixuts i ramificats. Tot un espectacle. Llàstima que no ens han deixat fer fotos de les construccions ni dels monjos, que estaven recollint fulles del terra redera grans tanques; a més, hi havia càmeres de videovigilància camuflades entre els arbres així que hem fet el que hem pogut, dissimuladament. El complex conté una relíquia imperial: un mirall sagrat, però no crec que justifiqui tanta seguretat.
Després ens n'hem anat cap a Futami per veure una de les imatges emblemàtiques del turisme japonès: les Meoto Iwa. Són dues roques marines que simbolitzen els déus pares del Japó (Izanami i Izanagi) i que estan casades perquè estan unides per una corda sagrada. Quan hi hem arribat ens hem trobat que el vent que estàvem patint havia deixat el mar molt revoltat i era difícil fins-hi tot aguantar la càmera per fer una foto sense moure's o mullar-se. Amb les fotos que havíem vist creiem que les roques serien més grans, però la veritat es que no ho són. Després de de veure les Meoto Iwa hem entrat a un súper i hem estat tastant especialitats de peix de la zona. Al final ens hem decidit a comprar una bossa d'un aperitiu de cranc que bàsicament són crancs sencers amb boletes dolces per sobre i que es mengen amb closca i tot. Ha resultat ser bastant bo. Us posem el vídeo de com els tasta l'Agnès.
Com que havíem patit molt fred hem decidit dinar a Nagoya i després anar cap a Tokio amb temps perquè tot i que ens havíen confirmat la reserva, no sabíem on era l'hotel exactament, només sabíem el barri i a Tokio els barris són bastant grans. Ah, quan anàvem en shinkansen hem vist el mont Fuji sense cap núvol, que l'anterior viatge no ho vam aconseguir, i és impressionant. Quan anàvem pels carrers de Tokio buscant l'hotel (amb l'ordinador obert intentant trobar una connexió oberta a internet) se'ns ha apropat una noia que tot i no parlar quasi res d'anglès ens ha volgut ajudar a trobar l'hotel i ho hem fet molt ràpid gràcies a ella. Els japonesos ens ajuden sempre que tenen oportunitat de preacticar l'anglès perquè encara que el llegeixin i l'escriguin relativament bé, normalment el parlen molt malament. Avui fins-hi tot en una fruiteria un client s'ha posat a parlar amb nosaltres només per practicar anglès.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari.