Avui necessitàvem descansar una mica i ens hem llevat més tard de l'habitual, això vol dir que hem sortit de l'hotel a les 10. Ens n'hem anat cap al jardí de Hamarikyû-teien que està al costat del mercat de peix (i a poc més de deu minuts de l'hotel). De camí ens hem aturat a treure el cap al temple Hongwanji de Tsujiki que ens ha semblat una mica curiós. El que el fa diferent és que és de pedra i a l'estil indi, però per dins és com un temple normal.
Al jardí hi hem anat perquè se suposava que era un lloc tranquil i poc explotat pels ciutadans de Tòkio, en part per haver de pagar entrada. La realitat és que estava ple de gent que fins-hi tot arribava en autocar. El jardí és una antiga propietat imperial que després va passar a mans de la ciutat; com tot en aquest país, les construccions es van cremar i reconstruir diverses vegades. El que ens ha sobtat del jardí és que enlloc de tenir carpes té meduses. Això s'explica fàcilment perquè està en contacte amb el mar, de manera les marees permeten que els animals marins hi penetrin, al contrari de la resta de jardins d'aigua dolça. És espectacular estar en un jardí petit i bonic que de fons té gratacels immensos...però això passa sovint a Tòkio.
Després hem anat al mercat de peix de Tsujiki amb la intenció de donar una volta i dinar d'hora. Ens ha costat trobar restaurant perquè la majoria tenien molta cua per poder entrar. Al final hem anat al restaurant on vam esmorzar a l'anterior viatge i hem fet un bon dinar a base de sushi. Hem triat diversos sashimi curiosos per tastar-los (pota de pop, cranc, potes de calamar, congre, ...) a part d'un set bàsic de sashimi. També ens han dut una mena de flam d'ou amb bolets i una sopa de miso i peix. Hem menjat més del que esperàvem i ens hem ben atipat.
A la tarda ens hem dedicat a voltar per Ginza per fer baixar el dinar i mirar botigues. Hem entrat a algunas botigueta que ja coneixíem, pastisseries i grans magatzems. Hem visitat Leica (una mica decepcionant perquè només hi havia 4 fotografies) i l'edifici Sony que està a la Sony-dori (carrer Sony). Al cap d'una estona i després de preguntar una mica hem trobat una botiga de bastonets japonesos que vam veure en un programa que feien ahir a la tele; hem comprat dos parells dels més assequibles perquè n'hi havia de fins a 45.000 iens (uns 337 euros!).
Al final hem pres una copa de shôchu, un licor japonès, despres de veure que un cafè costava el mateix que un vodka amb tònica per exemple, mentre vèiem passar la gent del carrer i alucinàvem amb la quantitat de geishes i dones amb el vestit tradicional que vèiem.
Al jardí hi hem anat perquè se suposava que era un lloc tranquil i poc explotat pels ciutadans de Tòkio, en part per haver de pagar entrada. La realitat és que estava ple de gent que fins-hi tot arribava en autocar. El jardí és una antiga propietat imperial que després va passar a mans de la ciutat; com tot en aquest país, les construccions es van cremar i reconstruir diverses vegades. El que ens ha sobtat del jardí és que enlloc de tenir carpes té meduses. Això s'explica fàcilment perquè està en contacte amb el mar, de manera les marees permeten que els animals marins hi penetrin, al contrari de la resta de jardins d'aigua dolça. És espectacular estar en un jardí petit i bonic que de fons té gratacels immensos...però això passa sovint a Tòkio.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari.