Els requeriments éren simples:
- que fos realment compacta per poder-la dur a una butxaca de pantaló o del maillot
- que permetés la operació de la càmera amb una sola mà per fer fotografia fent esport
- que tingués una bona lluminositat
- que tingués controls manuals relativament avançats
- que suportés un format raw de fotos
- que tingués una bona opció de video (que fent esport ajuda)
La càmera que finalment vaig triar és una Panasonic Lumix FX-150. N'estic bastant content i podeu veure les fotos que faig amb ella a la pestanya de fotos del bloc (us durà a Flickr), o directament al meu compte de Flickr. Aquí us deixo un anàlisi de Digital Photography Review i el grup d'usuaris a Flickr.
Després de portar ja bastantes fotos, aquestes són les meves impressions de forma desordenada:
- La qualitat de la òptica és molt bona i té molta lluminositat, fet que permet que les fotos tinguin molt bona imatge i uns bons colors.
- M'agrada el gran angular per poder fer fotos de paisatges, però s'ha d'anar amb compte amb les perspectives.
- Quasi mai tiro en raw sinó és que m'interessa molt la qualitat d'una foto en concret, les raons són el tamany (uns 19 - 20 MB per imatge) i el fins fa poc limitat suport del format raw de panasonic amb arxius .rw2.
- M'agraden els controls manuals de la càmera com compensació de l'exposició, regulació de la potència de flash, sistema d'ajust ISO, diversos modes d'autoenfocament i possibilitat de fer bracketing (d'exposició i color) de forma assistida per després poder fer imatges en HDR.
- M'encanta que el video sigui en HD 720p perquè té molt bona qualitat i sempre em pot solucionar alguna situació, encara que no es pugui fer servir el zoom mentre es grava en vídeo.
- Als modes de nens o mascotes es pot posar la data de naixement i el nom del subjecte i queda enregistrat en les metadades de la imatge.
- Una fabulosa funció que trobo extremadament pràctica de les últimes càmeres és la gestió de diverses zones horàries i fins-hi tot de dates de viatge, de manera que no has de canviar les zones un cop has programat el viatge.
- He vist que amb ISOs moderadament elvades el sensor genera soroll per color, si la foto és en blanc i negre n'hi ha molt menys.
- Ah, i finalment, el mode totalment automàtic és realment bo.
Les noves càmeres Panasonic cada cop estan agafant més reconeixement gràcies a la seva qualitat i productes com la LX3 que ja s'ha fet un lloc entre els aficionats avançats.
Algunes fotos:
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari.