FiRMiN (Sam Savage)

Firmin, aquest petit llibre ha estat una agradable sorpresa. Sam Savage ens explica la història autobiogràfica d'una rata de llibreria. La narració és en primera persona fet que sobta una mica al principi, però és que Firmin, la rata, ens explica les seves memòries i vivències en un món que li ofereix una finestra molt particular a la societat humana.

El llibre és fresc, original i ens farà riure més d'un cop, però la història en si és bastant trista. Hem de tenir en compte que Firmin és una rata que llegeix, i no qualsevol cosa (bé, al principi si) sinó que llegeix literatura de la bona. De fet, ell en explica la seva biografia amb referències bibliogràfiques contínuament i que van disminuint a mida que la rata es fa adulta. Coneix el món tal i com el descriuen els llibres i es va adonant que no és exactament com se l'imagina. A més, encara que li agradaria parlar amb els humans i discutir amb ells de literatura, té les evidents limitacions de ser una rata: no parla, és maldestre, no plora i ell es troba molt lleig. També té els problemes d'una rata a l'hora de buscar menjar i un lloc on viure. Tot i així aconsegueix tirar endavant una vida on la resta de rates l'eviten perquè és diferent.

El la vida de Firmin en realitat és una mica poètica des del punt de vista que en Firmin s'alimenta de llibres i sembla ser que és això que el fa ser com és. Però a més té una història familiar dramàtica, com totes les rates, i viu en un entorn deprimit del Boston dels anys seixanta on, a més, intenta fer amistat amb un llibreter que veu la fi de la seva llibreria i un escriptor que no toca de peus a terra. Aquests ingredients fan que Firmin experimenti unes emocions humanes que ens entendreixen el cor però ens mostra, de tant en tant, el seu caràcter esquerp i malfiat de rata.
Firmin
Sam Savage
Editorial: labutxaca
Col·leció: Narrativa
Edició: setembre de 2009
ISBN: 978-84-92549-91-7
Pàgines: 208
Preu: 6,95 €

Un passeig pel bosc de Monthey


Avui he anat a fer una passejada amb el Claude Défago per un bosc que hi ha al costat de Monthey, al Valais. Realment és un gust anar caminant per un indret on no hi trobes ningú, on només les teves petjades sobre les fulles acompanyen el ritme de la respiració.
Nous, castanyes, i altres fruits ens han acompanyat per un magnífic paisatge de tardor que semblava que ens l'haguessin preparat especialment per nosaltres.

Un geek en Japón (Héctor Garcia)

Fa temps que llegeixo un bloc que es diu "Kirai - un geek en Japón" on un enginyer informàtic de Calp (Alacant) explica la seva visió de Japó, i més concretament Tokio on viu des de fa uns anys.

El bloc és bastant interessant perquè explica coses quotidianes de la vida a Japó i curiositats que troba. Les entrades on tracta de la cultura japonesa i les relacions humanes en una societat mil·lenaria amb moltes reminiscències feudals. Parla de la història de japó i com ha evolucionat socialment i econòmica. La manera que ténen els japonesos de barrejar tradició i modernitat. Introdueix el lector a la literatura japonesa sense haver de parlar l'idioma. Obre la porta a les tecnologies japoneses que ens meravellen a Europa. També li agrada la fotografia i penja moltes fotos de Tokyo a internet. S'hi poden trobar molts més temes: idols, videojocs, manga, cine, física,...

Bé doncs tots aquests temes, ben estructurats i ordenats els retrobem al llibre que ja va per la seva tercera edició i que també s'acaba de traduïr a l'italià. A més el llibre està molt ben maquetat i amb un disseny molt fresc. Els articles no són llargs (més aviat de la longitud d'una o dues entrades del bloc de Kirai). l'Hector Garcia, amb un currículum molt interessant,  amb el temps ha esdevingut un actor reconegut de la blogosfera en castellà. És fàcil que moltes de les seves opinions es difonguin ràpidament a internet també perquè la seva vida està molt vinculada a la tecnologia més de moda. De fet actualment treballa a Twitter Japan.

A qui li pot interessar el llibre? Doncs a qualsevol que estigui interessat a conèixer la cultura del llunyà país nipó. Però també pot servir a qualsevol que faci un viatge per Japó perquè li permetrà moure's per les illes japoneses entent millor perquè fan les coses com les fan els japonesos. És com una petita introdució a la cultura japonesa actual.
Un Geek en Japón
Hector García (Kirai)
Norma editorial
Col·leció: Libros teóricos manga
3a edició: setembre de 2009
ISBN: 978-84-9814-055-2
Pàgines: 152
Preu: 16 €

El món sobre rodes (Albert Casals)

 El món sobre rodes és un llibre que vaig voler llegir des que vaig veure una entrevista de l'Albert Casals a la televisió. El primer cop que el vaig veure creia que era en Trancs de Bola de Drac. El fet de moure's pel món en cadira de rodes té molt mèrit. A aquest noi la majoria de cops ja li deu costar moure's per Barcelona o qualsevol lloc de Catalunya, doncs va decidir que volia conèixer món i que la cadira no li ho impediria.

El llibre és un relat de viatges una mica llunyat dels "A peu per..." de'n Josep Maria Espinàs. De fet al principi sembla un seguit de despropòsits però aviat te n'adones de dues coses: la primera és que l'Albert és un noi feliç i irradia felicitat per tots costats, fet que captiva la gent i l'ajuda a tirar endavant. La segona és que amb el temps aprén a aprofitar-se una mica de la situació i treu partit de la cadira de rodes sense gaires miraments, i a això l'ajuda l'edat. A part d'això tot és molt interessant des del punt de vista de com se'n surt de les situacions en que es troba. La narració és senzilla i planera i està molt ben escrit per ser un noi tan jove i això és un altre mèrit a reconèixer-li. Durant tot el llibre aconsegueix que et preocupis d'ell, però no massa, sense estressar el lector. El llibre sencer és una espècie de declaració de principis del que ell en diu "Felicisme" que és la seva manera de viure el món.

Podeu trobar més informació a la seva web: www.elmonsobrerodes.cat

El món sobre rodes
Albert Casals
Edicions 62
Col·lecció: Èxits num. 89
1a edició: març de 2009
ISBN: 978-84-297-6210-5
Pàgines: 203
Preu: 17,80 €

Lector de DNIe


Fa uns dies em vaig assabentar d'una promoció de Tractis juntament amb altres partners com Red.es en que es regalaven lectors de DNIe. Tractis és una empresa que facilita fer contractes mitjançant internet però que són legals al Món Real™. Red.es és la plataforma del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç per impulsar la "societat a la xarxa". La idea és bona: si repartim DNIe a la gent, donem eines per a que el pugui fer servir a casa. Jo ja m'havia buscat lectors abans però éren cars i no m'aseguraven la compatibilitat amb Mac, en canvi Tractis deia que els havia provat a Mac, Linux i Windows i que funcionaven perfectament. Només tenia el cost de 2€ en concepte de gestió i enviament.

Ara ja he rebut el lector de DNIe a casa i la primera impressió es que són un pél cutres. El sobre de cartró amb el lector protegit és molt bonic, amb motius d'un Jules Verne visionari. Quan obrim el paquet ens trobem amb dos flyers d'informació i el lector protegit, però cap CD d'instal·lació ni res. La sorpresa continua quan mirant els flyers no hi ha cap mena d'informació de què fer amb el lector! Bé el procés comença amb una cerca a internet i acabo en aquesta pàgina de bloc d'algú de Tractis on s'explica com instalar-ho a Mac OS X en general però no en Snow Leopard en particular (ja podrien tenir una pàgina oficial).

Amb l'ajuda de les instruccions de la pàgina el procés és més fàcil, ara no sabia quin model de lector m'havien enviat (hi havia tres models possibles. Al final, mirant fotografies, vaig descobrir que era un CST-US777-A Slim però negre i amb una impresió de Jazztel. Com l'he instal·lat a Snow Leopard:

  1. Baixar el OpenSC per Mac OS X. La versió que s'ha de baixar és la 0.2.3 pre2, no s'ha de baixar la última (0.2.7) perquè no funciona amb els drivers del DNIe (almenys a mi). És un paquet que s'instal·la com una aplicació.
  2. Baixar els controladors del DNIe de la pàgina del ministeri. També és un paquet que s'instal·la com una aplicació. Després de la instal·lació et fa reiniciar la sessió.
Un cop fet això ja hauriem de poder fer servir el lector. Ho podem fer servir mitjançant Terminal i amb el DNI insertat al lector.

/Library/OpenSC/bin/pkcs15-tool -D

I ens hauria de sortir algo que comença així:

PKCS#15 Card [DNI electrónico]:
Version        : 1
Serial number  : 067CC3B26820A4
Manufacturer ID: DGP-FNMT
Flags          : Login required, PRN generation

PIN [PIN1]
Com. Flags: 0x3
ID        : 01
Flags     : [0x211], case-sensitive, initialized, integrity-protected
Length    : min_len:4, max_len:16, stored_len:16
Pad char  : 0x00
Reference : 1
Type      : ascii-numeric
Path      : 3f00

Ara ja només ens falta instal·lar els certificats a Firefox:
Jo primer m'he baixat el certificat arrel de la Direcció General de la Policia. I l'he instal·lat des de les preferències avançades de Firefox. llavors anem a buscar la següent direcció /Library/OpenSC/Share/web/instala_modulo.htm des d'on instal·larem els certificats que ens falten (crec que això no cal si ja t'has baixat el certificat arrel). Si entrem a Firefox i anem a preferències > Dispositus de seguretat hauriem de veure algo semblant a això:


I finalment, si sabem el nostre pin, podrem comprovar si tot funciona a la web de comprobació de certificats.
Per cert, cada cop que el vulguem utilitzar hem de posar el DNIe al lector abans d'obrir el Firefox.

Coses pendents: [actualitzat]
  • Desbloquejar el DNI per fer les proves efectives (el DNI es bloqueja amb 3 intents) -> Fet, el DNIe funciona perfectament i puc veure'n els certificats.
  • Aprendre com fer-ho servir directament des de Safari. -> La versió de OpenSC que fa servir no suporta Snow Leopard i no sembla que a l'administració li interessi massa actualitzar el suport.
    De fet la versió estable d'OpenSC només suporta oficialment Mac OS 10.4 (Tiger), el 10 de novembre es va fer la primera versió compatible amb Mac OS 10.6 (Snow Leopard) que és la sca-0.3.0-pre1. El problema es que els controladors del DNIe probablement no funcionaran per aquesta versió i per tant el DNIe no sortirà a "Acceso a llaveros" i no es podrà utilitzar amb Safari. És a dir, només el podem fer servir amb Firefox perquè instal·lem el servei directament.
  • El programa de canvi de pin que es diu PAD Virtual i funciona amb java no funciona i no sé perquè. Però tampoc m'extranya.
Altres enllaços que m'han ajudat: el que poco aprieta i el pollo matutino.

XV Volta a la Cerdanya


Fa uns dies vaig fer una cursa no competitiva (no és cap paradoxa) en bici de muntanya. Era la Volta a la Cerdanya organitzada per Probike que aquest any arribava a la XV edició. El primer que haig de dir és que no es va fer a la Cerdanya, com altres edicions, però hi vam arribar a fer alguns quilòmetres. Això és perquè té trams d'orientació i perquè la filosofia és descobrir camins nous. La cursa és per equips de dos o de tres per evitar que gent sense experiència acabi massa perduda. Aquest cop seguiem la ruta de l'ermità des de Castellar de n'Hug.

Primera etapa:
La primera etapa va ser bastant dura mes que res perquè no hi havia quasi cap tram de descans, tot i això cal dir que transcorre per un paisatge preciós. La primera part del dia va ser la més moguda perquè el tram d'orientació es feia quan el sol encara no s'havia llevat, això va provocar que uns quants equips es perdessin molt. A mida que anàvem avançant trobàvem boletaires de redera els arbres que es sorprenien de trobar algú en bici per aquells boscos. Anàvem passant per Gombrèn o Sant Jaume de Frontanyà per pistes que eren un veritable trencacames, mireu el perfil de la ruta i veureu que tot el recorregut està ben "arrissat". El recorregut no és excessivament tècnic, però té rampes molt dures, algunes de les quals obligaven a arrosegar la bici. El tram final de pujada a Castellar de n'Hug per carretera va ser de relax i ens va ajudar a evitar la pluja.


Segona etapa:
La segona etapa va ser més plàcida i més curta, però amb una pujada llarga i intensa. La primera rampa del dia era molt intensa però per pista i amb bona tracció que amb paciència es feia prou bé, la baixada era ràpida i per una pista trencada que no facilitava els avançaments. Després vam rodar principalment per pistes amples i fàcils que ens van dur al peu de la gran pujada del dia. De fet des de Bagà fins a la Molina quasi no vam parar de pujar. El pendent a vegades és molt fort però quasi sempre es va per pista i pocs cops vam posar el peu a terra. Un cop a La Molina ens vam infiltrar a les pistes del Bikepark (molt divertit) i vam anar donant la volta per anar a trobar el coll de la creueta que és on començava el tram d'orientació del segon dia i que era bastant més fàcil seguint una trialera i quasi tota en línia recta. Per cert, la pujada d'una pista de la Molina arrossegant la bici em va tocar una mica la moral.


Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Etiquetes

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món