XV Volta a la Cerdanya

Fa uns dies vaig fer una cursa no competitiva (no és cap paradoxa) en bici de muntanya. Era la Volta a la Cerdanya organitzada per Probike que aquest any arribava a la XV edició. El primer que haig de dir és que no es va fer a la Cerdanya, com altres edicions, però hi vam arribar a fer alguns quilòmetres. Això és perquè té trams d'orientació i perquè la filosofia és descobrir camins nous. La cursa és per equips de dos o de tres per evitar que gent sense experiència acabi massa perduda. Aquest cop seguiem la ruta de l'ermità des de Castellar de n'Hug.

Primera etapa:
La primera etapa va ser bastant dura mes que res perquè no hi havia quasi cap tram de descans, tot i això cal dir que transcorre per un paisatge preciós. La primera part del dia va ser la més moguda perquè el tram d'orientació es feia quan el sol encara no s'havia llevat, això va provocar que uns quants equips es perdessin molt. A mida que anàvem avançant trobàvem boletaires de redera els arbres que es sorprenien de trobar algú en bici per aquells boscos. Anàvem passant per Gombrèn o Sant Jaume de Frontanyà per pistes que eren un veritable trencacames, mireu el perfil de la ruta i veureu que tot el recorregut està ben "arrissat". El recorregut no és excessivament tècnic, però té rampes molt dures, algunes de les quals obligaven a arrosegar la bici. El tram final de pujada a Castellar de n'Hug per carretera va ser de relax i ens va ajudar a evitar la pluja.

Segona etapa:
La segona etapa va ser més plàcida i més curta, però amb una pujada llarga i intensa. La primera rampa del dia era molt intensa però per pista i amb bona tracció que amb paciència es feia prou bé, la baixada era ràpida i per una pista trencada que no facilitava els avançaments. Després vam rodar principalment per pistes amples i fàcils que ens van dur al peu de la gran pujada del dia. De fet des de Bagà fins a la Molina quasi no vam parar de pujar. El pendent a vegades és molt fort però quasi sempre es va per pista i pocs cops vam posar el peu a terra. Un cop a La Molina ens vam infiltrar a les pistes del Bikepark (molt divertit) i vam anar donant la volta per anar a trobar el coll de la creueta que és on començava el tram d'orientació del segon dia i que era bastant més fàcil seguint una trialera i quasi tota en línia recta. Per cert, la pujada d'una pista de la Molina arrossegant la bici em va tocar una mica la moral.