Despietat país de les meravelles i la Fi del Món (Haruki Murakami)

El seté llibre de Haruki Murakami que ha passat per les meves mans m'ha deixat un bon gust de boca i m'ha reafirmat en l'opinió de que l'autor de moda japonès és un gran escriptor. Despietat país de les meravelles i la Fi del Món és una novel·la altament addictiva, és un llibre que no el vols deixar perquè vols saber com continua la història a cada pàgina. De fet, és un llibre que es llegeix prou ràpid tot i tenir 380 pàgines.

Despietat pais de les meravelles i la Fi del Món és un relat amb pinzellades de molts gèneres: ciència-ficció, intriga, fantasia, detectivesc i fins-hi tot una mica d'humor. La veritat es que aquest cop Murakami maltracta bastant sovint el personatge principal però de tant que ho fa sembla una espècie de broma pesada. No sempre el maltracta físicament sinó que també ho fa psicològicament. En realitat el llibre conté dues històries diferents, narrades en primera persona, i on el personatge es veu immers en una serie d'aconteixements que no aconsegueix controlar. Al final veurem que les històries ténen punts en comú i es comencen a posar en contacte fins que s'entrellacen finalment.
El protagonista és un Calcutec, un ésser humà que actua d'algoritme de codificació i descodificació en un Tokio dominat per dos grups que es barallen per la informació, el Calcutec treballa pel Sistema, que és la facció oficialista. Els Semiotecs, la facció criminal volen una informació que té el Calcutec.

Murakami va escriure Despietat país de les meravelles i la Fi del Món al 1985 després de fer la Trilogia de la Rata (Escolta el vent cantar, Pinball 1973 i La caza del carnero salvaje) però no ha estat fins l'any passat que no es va editar al nostre país. És estrany perquè aquesta novel·la va ser tot un èxit i va llançar a la fama internacional a Haruki Murakami que en aquella època ja era un autor conegut dins el Japó i amb èxit entre els seus lectors encara que no convencia la crítica.

Despietat país de les meravelles i la Fi del Món
Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·leció: Narrativa
1a edició: novembre de 2009
ISBN: 978-84-9787-446-5
Pàgines: 380
Preu: 19,90 €

Geeks.cat: nova col·laboració

Seguint amb la tònica de liar-me a fer coses quan ja no tinc més temps, he començat a col·laborar amb un lloc web de nova creació. Geeks.cat, "la guia de tecnologia en català", neix amb la voluntat d'apropar la tecnologia del dia a dia a l'usuari final i en català (perquè en castellà ja hi ha webs bones). A més, la intenció és la d'incidir i publicitar tecnologia sorgida a Catalunya sempre que sigui possible.

Geeks.cat ha sorgit des de Twitter on el @mpallares, el @jrosell i jo, @ocellz, vam respondre a la crida de col·laboradors d'@afontcu per fer una web de tecnologia en català. És a dir, la mateixa web s'ha creat gràcies a les tecnologies socials que sorgeixen a Internet. Ahir es va obrir al públic i va tenir una acollida millor de la que podiem preveure.

Ja ens podeu seguir també des de Twitter a @geekscat, Facebook o el Feed RSS.

Marató de Barcelona 2010

Avui he fet la Marató de Barcelona amb el Pep Comas, l'Ignasi Jordana i el Carles Riera (que només l'hem vist a la sortida i l'arribada). La idea era fer la marató per preparar la de l'Ironman que em trobaré a Niça i millorar la de Lanzarote. A més va coincidir que el Pep la volia fer i, es clar, la capacitat de mobilització del Pep és molt gran a l'òrbita Casp i això s'ha notat. Ràpidament tothom es va mobilitzar per acompanyar el Pep almenys durant una part de la cursa, jo vaig dir que l'acompanyaria tota la marató encara que no n'estava gaire segur.

Al principi de la marató al Pep i a mi ens ha acompanyat el Jordi Ferrer que ens ha anat bé per anar distrets i anar portant un bon ritme a l'inici. La incidència del dia ha estat que a l'avituallament del km 11 el Pep s'ha torçat el turmell, uns metres abans jo m'havia donat un cop a la mà amb un retrovisor però hem continuat prou bé.

Al km 14 s'ha incorporat el Jordi Palu amb un carret on hi portava l'Aina i a partir de llavors ha estat el centre d'atenció allà on passàvem. Al 18 ens ha deixat el Jordi Ferrer. A la mitja marató sen's ha afegit l'Andreu Aspa i el Pep i jo encara anàvem bastant frescos. A la segona part de la cursa és on ens hem trobat més amics. Cap al 26 ens hem trobat el Joan i l'Anna-Llibertat que ens ha acompanyat uns metres. Hem anat remuntant la Diagonal fins les Glòries i sense voler he agafat uns metres. Tenia clar que el Pep el Jordi i l'Andreu els tenia entre 20 i 30 segons darrera però no els veia.

He anat sol fins al km 30 situat quasi al costat del fòrum on l'Ester Nebot s'ha posat a còrrer amb mi i la veritat es que m'ha anat molt bé. He anat fent prou dignament fins al km 34 aproximadament i a partir d'allà les cames m'han posat el límit, per sort l'Ester m'anava animant i sinó hagués estat per ella hagués baixat bastant més el ritme. Al final a la Plaça Catalunya, previsiblement, m'ha atrapat el grup del Pep que s'ha incrementat amb l'Oriol Llop i el Carlos Cuchillo. Al final de les rambles se m'han escapat una mica, però un altre cop l'Ester i els consells del Palu han fet efecte i m'he enganxat al Pep perquè volia arribar alhora. Al final hem tirat amb totes les forces que teníem i amb el que ens permetíen les cames i hem arribat quasi alhora amb l'objectiu acomplert. L'ignasi jordana ha arribat uns minuts més tard tant content com nosaltres d'haver finalitzat la marató.

Els temps
Carles Riera          final: 3:02:20     pos: 722
Oriol Garrote         final: 3:36:33     pos: 3913
Pep Comas           final: 3:36:42     pos: 3934
Ignasi Jordana      final: 4:08:58     pos: 7593

Moltes gràcies a tots! Com diu el Palu, avui ha estat una festa per tots.

Stupeur et Tremblements (Amélie Nothomb)

Stupeur et tremblements és el segon llibre que llegeixo d'Amélie Nothomb i he de reconèixer que m'agrada bastant l'autora. Potser són les històries que tenen com a pilar central les relacions entre la societat nipona i la cultura occidental en versió belga i a més d'una manera certament particular. El llibre és l'original en francès però diria que és bastant fàcil d'entendre.

Amélie Nothomb
par Jean Baptiste Mondino

En aquest cas Nothomb ens transporta a la seva aventura dins una corporació clàssica japonesa. Ens introdueix l'estructura i l'organització que regeixen el món dels negocis nipons i ens descriu prou acuradament els personatges claus del seu any dins l'empresa. També hi trobem una devoció vers la bellesa de la seva superiora jeràrquicament però que les relacions professionals entorpeixen. Alguns instants són d'una absurditat punyent però cal reconèixer la tendència d'Amélie-san a ser una somiatruites i l'ineptitud manifesta i reconeguda per realitzar tasques administratives relativament simples.

El llibre no és massa llarg i està imprés amb un tipus de lletra enorme fet que ajuda a que l'edició de "Le Livre de Poche" sigui molt agradable i ràpida de llegir. En aquest sentit podem trobar paral·lelismes amb edicions de labutxaca ja que sembla que la editorial catalana hagi tingut a l'exitosa francesa com a referència.

Stupeur et Tremblements
Amélie Nothomb
Idioma: francès
Editorial: Le Livre de Poche, original: Albin Michel (1999)
23a edició: octubre de 2008
ISBN: 978-2-253-15071-8
Pàgines: 187
Preu: 4,50 €