El meu principal objectiu de la temporada era fer l'edició 2010 de l'Ironman de França - Niça. El vaig triar per dos motius: estava relativament a prop de Barcelona i per tant era més fàcil que vinguessin els meus pares que no em van veure a Lanzarote, i per veure l'escenari on el mite Marcel Zamora havia de proclamar-se campió per cinquena vegada consecutiva.
El divendres era el dia del viatge cap a Niça però va començar amb mi quedant-me tancat a casa sense claus i amb el germà de l'Agnès venint a obrir-me la porta i portar-me'n unes, les meves estaven al cotxe. Vam sortir amb retard i uns quants quilòmetres després em vaig adonar que m'havia deixat les ulleres de natació (un element clau per algú que a més du lentilles). Els contratemps acabaven aquí.
Arribada a Niça a les 5 de la tarda passades, check-in a l'hotel, recollir dorsals i cap a l'energy party, que per els que no hi heu estat mai és bàsicament un sopar amb barra lliure de pasta i altres coses per als atletes.
Vaig sortir a rodar una estona amb la bici pel passeig per acabar d'ajustar-la després del viatge, crec que vaig ajustar 5 cops la tensió del cable de canvi. Després de dinar a preparar les bosses de les transicions (el material necessari per la següent disciplina) i a les 17:30 deixar la bici al box. Hi havia cua però s'anava prou ràpid. A l'entrada la organització comprovava el xip de la polsera amb el dorsal, el xip del dorsal de la bici i et feien una foto amb la bici per seguretat.
Sopar de pasta. Un altre cop.
Natació (3,8 km): 6:30 Sortida. Ens tirem a l'aigua bastant decidits i a nedar cap a una boia que estava a 1km de la costa. Cops per tot arreu com és normal. Nedo bé, tranquil i guanyant-me l'espai. No trago gens d'aigua malgrat els cops. M'adono que amb les boies tan lluny la gent es desorienta i no va recta, com vaig còmode nedant trec el cap sovint per comprovar la direcció però diria que també faig uns quant metres de més. A la segona volta vaig una mica més ràpid tot i que torna a haver-hi molta gent i a la quarta boia del dia em donen un fort cop de peu a la cara, les ulleres noves aguanten perfectament. Acabo el sector de natació amb 1:17:09.
T1: La primera transició la faig lenta 8:08. El neopré se m'encalla lleugerament al turmell on duc el xip i després em poso un culot per protegir més el cul que encara no el tinc habitual al nou seient. Perdo temps amb les barretes, en buscar un lloc per canviar-me i en alguna altra tonteria, és un dels factors a millorar.
Bici (180 km): Surto volant, tinc ganes de pedalar amb força amb la nova bici i surto a uns 45 km/h, al cap d'una estona afluixo perquè és estret i hi ha trànsit (inclosa moto de la gendarmerie) i aprofito per menjar una mica. Després començo a agafar ritme pedalant a unes 100 rpm, vaig còmode i em diverteixo esperant la pujada forta. Quan hi arribo trobo un carrer molt estret amb molts ciclistes retorçant-se sobre la bici però necessito ritme per passar-ho bé i no encallar-me. Aconsegueixo esquivar dos ciclistes i pujo tranquil fins al final que acaba en un pla de pujada que ens portarà al primer coll. Aquí agafo ritme i amb el plat de 54 vaig pujant suaument i avançant competidors contínuament. Petit descens i inici del port llarg. Em trobo el Vicenç i poc després el Gabriel amb qui havíem dit de fer la bici junts, em veu fort i diu que segueixi. El port no és res de l'altre món, es deixa fer però no vull apretar excessivament. Ens creuem un parell de cops amb el Vicenç i el deixo anar perquè sinó m'acabaria picant. Poc abans del cim passo dos companys més el Luis Miguel i el David Soler que la calor els passa factura i m'animo perquè vaig bé. Jo no pateixo perquè la carretera té trams d'ombra i em refresco constantment. Cim i inici d'una baixada bastant plana on avanço el Luis Enrique que sembla tenir un problema amb el canvi i el felicito per l'ascens del Barça Atlètic.
Temps de la bici 5:55:05 (mitja de 30,4 km/h), tants cincs es tradueixen en que avanço 500 competidors en el sector de la bici (i em situo a la posició 847).
T2: Segona transició correcta, sense entretenir-me gaire i amb les sabatilles amb cordons de goma que entren ràpid.
Còrrer (42,2 km): Inici del calvari. Surto animat i començo a còrrer bé. Al cap de pocs minuts noto la xafogor de còrrer sota el sol a 32ºC i començo a afluixar, al quilòmetre 7 camino per primer cop per aprofitar la única zona d'ombra del circuit. Cap al quilòmetre 8 em passa el Domingo que va tan fresc i em diu que em mulli el cap i els braços. La cosa funciona prou bé però m'haig de mullar també els quàdriceps i vaig trotant fins al quilòmetre 15 aproximadament on em trobo amb el Gabriel que m'havia avançat cap al 12. Està rebentat com jo i decidim continuar junts per animar-nos mútuament.
Jo al principi m'havia quedat alucinat amb el Marcel Zamora, que vaig tenir temps de veure'l tres cops i fins-hi tot em va fer il·lusió animar-lo quan m'avançava.
 |
| Arribant amb el Gabriel que corria amb el dorsal de l'Amadeu |
Temps de la marató: 4:59:41, un temps bastant dolent, però veient el dia i la resta de corredors és un temps normalet. Acabo el sector decepcionat pel temps però content de tenir un altre Ironman a la butxaca.
I aquí s'acabaven les meves 32 hores d'esport del mes de juny, no són masses però ja dona per cansar-se.
Des d'aquí em sumo a les felicitacions i homenatges que està rebent i es mereix el Marcel Zamora per la cinquena victòria consecutiva i a més amb rècord de la prova (com jo havia dit dies abans) deixant-lo en 8:25:28! De fet era el primer cop que acabava primer ja al sector de bici.
I finalment dues coses. Els 1.288 km de cotxe cansen molt també. I recomano totalment l'hotel Le Meurice on ens vam allotjar i que estava a prop de meta, de la Ironman Expo, a bon preu, simpàtics i on van ser prou amables de preparar un esmorzar a quarts de 5 del matí per l'Ironman.
