Sortida en bici amb esperit d'Enduro

Fa poc vaig canviar de feina i a la empresa de consultoria on treballo ara hi ha gent que surt en bici i em van dir de quedar. Òbviament per qüestions d'integració vaig dir que sí, l'únic problema es que l'organitzador de la sortida fa enduro, territori inexplorat per mi que tinc la tècnica d'una patata bullida.

Quedem un diumenge al matí al velòdrom d'horta. Jo decideixo portar-me un aliat i el Ferran, que oportunament també volia sortir, s'hi afegeix. Quan quedo amb ell a les 7 acabava de ploure, tronava i llampegava. Li dic que sortim igualment i ens trobem poc més tard. Mentre pugem cap al velòdrom li comento que no he sortit mai amb l'Alberto i els seus amics i que és una sortida de compromís de feina. Ell va amb una rígida després de diversos canvis de bici en els últims anys, però com segueix amb un nivell elevat de tècnica i de tant en tant queda amb un amic endurero no li veig cap problema. Pujant tinc alguna molèstia als abdominals i no em sento massa àgil. Arribem al velòdrom i ens trobem l'Alberto i el seu còmplice company, el Vicente. Semblen uns guerrers medievals sota unes cuirasses amb els cavalls esperant-los. Impressionen una mica i ens preguntem perquè han d'anar tan protegits. Ens presentem i comencem a pujar.

Pujada tranquil·la per Mundet que ens serveix per situar-nos. El Vicente fa el ploricó a la pujada amb l'excusa de l'edat i que li fa mal l'esquena. Més endavant veiem que l'excusa no li val quan a la primera baixada el perdem de vista. Just abans d'aquesta comentem el fet que els dos endureros porten motxilla però que totes les proteccions ja les porten posades. Ens diuen que porten un taller a l'esquena, més menjar, aigua i alguna altra cosa però que avui havien deixat a casa les serres, esmorteïdors de recanvi i suposo que el banc de treball i la barbacoa. Al Ferran se li acut sospesar-la i s'espanta, estic segur que ell per fer la Transpyr portava una cinquena part del material que hi havia en aquelles motxilles. No m'extranya que al Vicente li faci mal l'esquena, jo moriria aixafat sobre la bici. Ells fan l'entrenament del follet tortuga ;-)


Entrem en matèria: primera trialera. Baixada molt tècnica i humida on tant el Ferran com jo patim de valent, sobretot després de l'acolloniment de les històries de caigudes que ens expliquen, a més l'Alberto & Co. tenen la baixada molt apamada i es nota. Això no va bé, hem d'agafar ritme i no vull anar a peu a les baixades. El Ferran va millor que jo (i a més porta pedals de plataforma!) que vaig patint perquè sembla que la bici no frena. De fet la bici se'n va recta quan encara estic mirant la trajectòria, però ho trampejo com puc. Abans d'anar a buscar la segona baixada (ells tenen noms per totes) fem una parada on l'Alberto entra en mode demo i baixa el que ells en diuen P6 i jo en diria "paret d'on cauen pedres". Flipem com baixa i lo controlat que ho fa (veure el vídeo). Comencem a entendre lo de les proteccions. Anem a buscar la segona baixada Raíces que és un maldecap per mi i que acabo com puc. Comento que la bici no frena i l'Alberto després de provar-la i confirmar-ho diu d'intercanviar les pastilles de fre. Posen les seves habilitats (i taller) en marxa a la Font Groga i em posen a punt els frens que a partir d'aquell moment comencen a funcionar mínimament (i a ser més silenciosos).

Després del reset del dia les coses comencen a anar millor. El Ferran i jo anem agafant confiança (però deixem el cervell engegat) i el terra es va assecant a poc a poc alhora que comencem a fer algunes baixades que coneixem. Ara només posem el peu a terra quan està realment xungo per nosaltres i no per acolloniment. l'Alberto i el Vicente ens esperen menys en cada tram i anem més enganxats, tot i així en les zones més trencades no hi ha manera que ens puguem apropar. Cal remarcar que malgrat la nostra reticència inicial, el Ferran i jo anem baixant el seient a cada trialera per poder ser més àgils. No estic acostumat a pedalar amb el seient tant baix i crec que m'afecta una mica quan al final de la sortida noto un dolor bastant molest als abdominals inferiors.

La sortida ara ja és més divertida per nosaltres, potser el Ferran és qui pateix més al anar amb la rígida però anem enllaçant corriols a bon ritme i sense que els endureros s'avorreixin massa. En un d'aquests trams, i un dels més fàcils del dia, jo caic. És a baixa velocitat apartant-me per deixar passar un corredor que puja i tiro cap a la paret esquerra que sembla prou seca però que en realitat cedeix pel fang i no se com acabo amb la cara al terra. M'aixeco rient per la tonteria de la caiguda i no sento cap dolor, només quatre rascades. Després, uns minuts per tornar a agafar confiança i a seguir com abans. Ja cap al final ens porten a una altra paret (la seva P1) i ens ensenyen dos reguerots verticals, un dels quals l'Alberto ha baixat, en el que es podria descriure com "suicidi fallit per culpa de la bici". El Vicente diu que ell no l'ha baixat ni creu que ho intenti, veig que encara li queda una espurna de seny. A partir d'aquí ja anem enfilant la ruta de tornada amb una pujada molt agradable i tranquil·la i una baixada final ràpida.

M'ho he passat molt bé i he aprés bastant, a més crec que cap dels quatre ens hem avorrit i hi ha hagut bon rotllo tot i la nostra visió tan diferent de la bici de muntanya. A veure si repetim i milloro una mica per no caminar tantes trialeres, baixar-ho tot en bici i em puc quedar per la cerveseta final que realment venia de gust.

Aquí el mini vídeo dela sortideta i el track de Garmin.

Cap comentari

Publica un comentari

Gràcies per deixar el teu comentari.

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món