Panorama de la Cerdanya (304 Mpx)

Enllaç a la versió a máxima resolució: http://goo.gl/VRLdf2 (135 MB) a Flickr (63999 x 3724 píxels, 147 Mpx)
Està fet molt ràpid i sense planificar, però per ser el primer a tanta resolució està prou bé.

Actualització: Versió de 304 Mpx (91345 × 3323 píxels) navegable amb Gigapan: http://goo.gl/c94scG

Finisher al Ironman Austria (Klagenfurt)

El meu últim IM full distance va ser al 2010 a l'Ironman France-Nice, un Ironman on vaig patir moltíssim a la marató per la calor (la meva part més feble) i on potser per primer cop em vaig sentir còmode en aquesta distància. Quan l'any passat a la reunió del club Distance parlàvem dels possibles IM a fer junts em vaig il·lusionar un altre cop a fer-ne un de complert però volia conèixer un recorregut diferent. Li vaig dir a l'Agnès que m'apuntaria al grup que anava a fer l'Ironman d'Àustria a Klagenfurt mentre un altre grup tornava a Niça. Em va dir que d'acord però que hauria d'entrenar molt, jo li vaig contestar que sí, almenys per entrar a meta amb la Tanit que llavors tenia un any.

Els jocs de la fam III: L'ocell de la revolta (Suzanne Collins)

Bé, també m'he llegit el tercer i últim llibre dels jocs de la fam, l'ocell de la revolta, i si seguiu el meu bloc us preguntareu: després de les crítiques als dos primers llibres (veure entrades pel primer i pel segon) perquè s'ha comprat el tercer i l'ha llegit? Doncs pel simple fet que els vaig comprar tots tres alhora en una oferta d'Amazon, pel preu del primer llibre en paper tenia els tres en format ebook pel Kindle. Encara que l'hagis comprat, perquè l'has llegit? Doncs perquè sóc molt català i si pago per una cosa la faig servir.

I com és el tercer llibre? doncs com calia esperar igual que els primers. Em sorprèn bastant que els llibres de Suzanne Collins hagin tingut premis literaris. sí que tenen una història que explicar però literàriament, jo crec que ho fan malament i no haurien de passar de moda adolescent. De fet, com Andreu Sotorra (crític literari del Grup 62 per la revista de literatura juvenil Cornabou) apunta en la crítica del primer llibre l'acció està sobredimensionada i descrita amb massa detall per poder arribar als estàndards del gènere i poder-ne fer una trilogia, que sempre ven més. De fet jo segueixo pensant que és un guió de cine o de serie de televisió i tota aquesta acció descrita es resumeix en un pla general o primer pla de la protagonista disparant una fletxa o fent esclatar quelcom, punt. Si aquest és l'exemple que s'ha de donar als adolescents sobre com escriure o explicar una història anem malament ja que el text està ple de dramatisme exageradament inútil, seguiment d'una única trama, torna el recurs Deus Ex Machina per solucionar algunes situacions i no diguem del ús qüestionable dels capítols, signes de puntuació i l'ús de la dimensió temporal. No entenc com els americans poden dir que és un dels finals més emocionants o que és un dels millors libres per nens (deu ser per fills de membres de l'associació del rifle, que els agrada la violència). Hi ha molt poc ensenyament o transmissió de valors més enllà que la mera acció i pel fet que la revolució és violenta per se sense plantejar altres solucions.

Bé, i què hi passa en aquest llibre? [ALERTA DE SPOILER] Ras i curt: la revolució. Al contrari que els dos primers que descriuen uns jocs de gladiadors en versió Mad Max però fashion, aquests descriuen una guerra. Perquè en la lògica americana els rebels plantegen una guerra directament pel control de tot i per "alliberar" els districtes, no es plantegen una sortida no violenta i molt més constructiva com seria recolonitzar la resta del territori com van fer els Americans fa segles en una natura que ja viu salvatge, els deu fer mandra. És una d'aquelles coses que comento sobre els valors que es transmeten en un llibre per adolescents que s'estan formant una visió del món.
Un cop al districte 13 i ja amb els rebels (que van aparèixer per generació espontània al llibre anterior) la Katniss s'adona que en Peeta el té capturat al capitoli i això li causa alguna mena de problema interior ja que el capitoli l'usa com a arma propagandística (l'únic ensenyament: no us cregueu la propaganda). Però els rebels la convencen que ha de fer la seva feina com a heroïna de la revolució. Aquí  es mostra el comportament un xic irracional i bastant erràtic de la protagonista que transmet el missatge als adolescents que si estan confosos per una situació poden passar de tot i anar a la seva que igualment els adults els faran cas i se'n sortiran. Al final, com era d'esperar, rescaten en Peeta i fan una incursió, sempre televisada, al capitoli on intentaran matar l'Snow. Hi ha morts a tort i a dret com en qualsevol pel·lícula d'acció americana de diumenge a la tarda i els nanos a hores d'ara estaran acostumats a la sang i el fetge. L'última cosa que em rebenta del llibre és el típic epíleg de les pel·lícules americanes on, un cop acabada l'acció, ens mostren els protagonistes que queden vius a casa sans i estalvis per la nostra calma espiritual i perquè veiem que tots els temes s'ha tancat ja.

Si encara el voleu llegir aquí en teniu les dades, però que consti que us recomano que no us gasteu ni un euro més en la trilogia ni perdeu ni una hora més. Tranquils que ja en faran la pel·lícula d'aquí a un temps.

Els Jocs de la fam III: L'ocell de la revolta 
Editorial: Grup62
Idioma: Català
2ª edició: desembre de 2010
Format: Paper, kindle, epub
Tamany: 432 pàgines | 629 KB
ASIN: B0065KJHCQ
ISBN: 978-84-9932-309-1
Preu: 16,00 € (paper) | 12,34 € (kindle) | 5,99 € - 12,99€ (epub)

Nova bici: Stevens Fluent I

M'he comprat una nova bici de muntanya, una Stevens Fluent I del 2012 que cau en la categoria de "marató" (suspensió total amb 120 mm de recorregut però que permet pedalar còmodament). L'he comprada a Distance on em tracten molt bé. Volia canviar de bici però no sabia ben bé quina perquè n'hi ha moltes d'interessants. Buscava una bici de suspensió total tipus Specialized Epic (l'altra que tinc que ara passarà a mans de l'Agnès) però amb més suspensió i, sobretot, de la meva talla. Dic això perquè per la Epic, que ja és una "mtb de marató", vaig agafar una M (17") perquè estava acostumat a la rígida de mitjans dels 90 i tendia a anar molt estirat sobre la bici. No m'ha anat gens malament, però reconec que a vegades sóc poc àgil amb la Epic.

Dins el meu pressupost hi entraven unes quantes bicis però que tot i que semblaven correctes (com la Canyon Nerve XC 7.0) no acabaven de convèncer-me, a més les 29" les vam descartar de seguida perquè per la meva alçada i talla de bici no veiem massa avantatges i potser algun inconvenient. En Marcel de Distance em va dir que també podriem mirar altres marques i em va mencionar la alemanya Stevens. Després de mirar una mica em va agradar molt la Stevens Fluent SX i encara que se'n anava de pressupost estava disposat a fer un esforç. No va caldre perquè no n'hi havia disponibles de la meva talla, però si que tenien la Fluent I que a més encaixava perfectament en el pressupost al tenir components una mica més senzills, per tant em vaig decidir per aquest model d'entrada de gama. I aquí us escric el meu anàlisi, amb video inclós, sense ser-ne un expert. Llegiu tot l'anàlisi aquí!

Els jocs de la fam II: En flames (Suzanne Collins)

Després de llegir-me el primer llibre dels jocs de la fam vaig continuar amb la segona entrega, titulada "Els jocs de la fam II: En flames" de l'autora Suzanne Collins. La meva conclusió és que la cosa no ha millorat. El seu èxit segueix basant-se en els lectors adolescents i l'autora segueix escrivint de la mateixa manera que fa guions per dibuixos a les series de TV.

[Advertència: conté spoilers del llibre anterior]
La història segueix un altre cop amb molt ritme per a que els adolescents no es distreguin i vulguin continuar llegint el següent capítol ràpidament. De fet es fa tan ràpid que el llibre s'acaba de seguida. El segon llibre comença de manera natural on s'acaba el primer: [atenció spoiler] la Katniss i en Peeta tornen a casa però el govern que s'ha enfadat amb la seva jugada els té preparada una venjança. Fins aquí ja ens ho havia deixat evident al primer llibre. En la venjança del Capitoli afortunadament hi apareixen més personatges, la majoria guanyadors dels jocs, que es mostraran rellevants per la història d'aquest llibre i del següent. No hi ha més crítica política que la ja existent i només incita els adolescents a no refiar-se de ningú i que si hi pots confiar serà una sorpresa o que encara vol alguna cosa de tu encara més rebuscada.

La estructura del llibre segueix sent molt bàsica: una sola línia temporal amb ínfimes referències al passat llunyà i més al passat proper (el primer llibre) sense capacitat d'inventar gaire cosa més sobre el passat dels personatges existents però afortunadament una mica sobre els nous. Segueix sense mostrar cap trama paral·lela (que n'han d'existir) i es treu solucions Deus ex machina que no ho serien si s'haguessin desenvolupat correctament les històries paral·leles encara que fos a costa de fer el llibre més llarg. A més, pel meu gust, fa servir de forma incorrecta els punts i a part i canvis de capítol que es poden traduir per canvis d'escena i fos a negre per posar anuncis i seguir després de la publicitat. Cada capítol podria ser perfectament un episodi d'una serie de dibuixos animats ja que tots tenen més o menys la mateixa longitud i punts i a part. Sort en té que la història està més o menys bé perquè literàriament es de nen d'institut, crec.

Els Jocs de la fam II: En flames 
Editorial: Grup62
Idioma: Català
2ª edició: desembre de 2010
Format: Paper, kindle, epub
Tamany: 424 pàgines | 606 KB
ASIN: B0065KJ2DK
ISBN: 978-84-9932-052-6
Preu: 16,00 € (paper) | 12,34 € (kindle) | 5,99 € - 12,99€ (epub)

Qui vol una vida millor! (Marcel Zamora)

Fa uns mesos, quan vaig saber que en Marcel Zamora havia escrit un llibre titulat Qui vol una vida millor!, vaig pensar que era un altre llibre oportunista d'un esportista que aprofitava la tirada de literatura d'esport que tant èxit li ha donat a en Kilian Jornet o a en Josef Ajram (que ven llibres d'ultrafons i especulació borsàtil com xurros), no parlem ja dels futbolistes. Però després de llegir el llibre d'en Kilian vaig pensar que un llibre d'un gran esportista com ell bé mereixia ser llegit per saber què pensa i, quan un company del club Distance em va dir que estava estructurat com un triatló, em vaig decidir a llegir-lo.

Vaig conèixer en Marcel al 2008, poc després de ser conscient de la seva existència. Va ser preparant l'Ironman de Lanzarote en el projecte de Probike de portar-nos a uns quants sonats sense experiència a debutar en el triatló de llarga distància. Abans, en una Pedals de Foc non-stop, recordo com en Pere Cahué ens deia a tots els participants que estava molt content perquè un esportista patrocinat per la seva botiga acabava de guanyar l'Ironman de Niça i que li sabia greu no poder estar amb ell allà. Ara, després d'haver fet l'Ironman de Niça l'any que en Marcel va aconseguir guanyar-lo per cinquè any consecutiu i veure com em passava corrent pel costat mentre tothom l'animava, entre ells el Pere, entenc què volia dir aquell dia a Viella.

Amb els projectes dels Ironman de Lanzarote i Niça vaig entrenar alguns cops, pocs, amb en Marcel i sempre em va semblar una gran persona. Jo pensava "que fa aquest monstre del triatló ajudant a entrenar a una colla de pringats?". Jo en aquests casos sóc molt tímid i no se mai que preguntar a aquestes personalitats esportives però en Marcel es mostra proper i comunicatiu de manera que si tens problemes amb coses que poden semblar bàsiques no té cap problema per ajudar-te. De fet, parlant amb el seu germà Pau als entrenaments de córrer del CET Distance em vaig adonar que l'amabilitat i proximitat és cosa de família.

El llibre, com ja he dit, està estructurat com si fos un triatló: Preparació, sortida, natació, transició a bici, ciclisme, transició a córrer i la marató final. Repassa la seva progressió com a esportista a mesura que avança el triatló i ens exposa una mica la manera com van i venen els pensaments i les imatges al cap d'un corredor d'elit mentre fa una cursa de més de 8 hores. Veiem com recorda els moments durs dels entrenaments i com es sobreposa a les adversitats de les curses pensant en els seus i en els rivals. Com, encara que sigui un guanyador de proves tan dures com l'Embrunman, encara pot tenir problemes i com els afronta. El text ens transmet la seva força i l'energia que comparteix amb amics i familia. Un bon llibre per entenre'l una mica més.

Qui vol una vida millor!
Editorial: Deu i onze edicions
Idioma: Català
1ª edició: abril de 2012
ISBN: 978-84-939402-2-5
Pàgines: 176
Preu: 16,95 €

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món