L'amant perillosa (Haruki Murakami)

El títol original del llibre que m'acabo de llegir de Haruki Murakami és "Al sud de la frontera, a l'oest del sol", no se perquè en aquesta edició s'ha posat el títol de "l'Amant perillosa", un títol que directament es podien haver estalviat. A part de l'anècdota de l'edició en català cal dir que ens trobem amb un llibre típicament "murakamià". Amb això què vull dir? Doncs que té tots els ingredients necessaris: joventut, història d'amor, Tokio, un bar, jazz, mort/suïcidi (encara que no es diu explícitament) i unes relacions un xic peculiars entre els personatges encara que ens ho pinti de la manera més natural possible.

La novel·la és curta i es llegeix molt ràpidament. L'acció transcorre a un ritme adequat encara que té una durada inusitadament llarga (des de la infància fins l'edat adulta). La història és d'aquelles en que Murakami n'és un expert: sembla que al principi no passi gran cosa i es limiti a mostrar-nos els personatges en una primera visió relativament llunyana (encara que es narra en primera persona, com és normal en ell), després a poc a poc la cosa es complica, les relacions comencen a tenir més subtileses i la ment del protagonista comença un procés de transició que el portarà a l'obligatorietat d'escollir una opció de les que se li presenten, però potser la desició no triada no té la trascendència que n'havia esperat.

En definitiva, bon llibre encara que per mi no és el millor dels que he llegit de Murakami.

L'amant perillosa  (al sud de la frontera, a l'oest del sol)
Editorial: labutxaca
Idioma: Català (traducció del japonès per Concepció Iribaren i Andreu Nolla)
1ª edició en català: 2003 (ed. Empúries) 
1ª edició en japonès: 1992 
aquesta edició: febrer 2010
ISBN: 978-84-9930-063-4
Pàgines: 237
Preu: 8,95 €

M'he comprat una GoPro Hero2

Doncs, tal i com diu el títol que hi ha sobre aquest text, m'he comprat una càmera GoPro Hero2 versió Outdoor, és a dir, amb accessoris per portar-la fent esports a l'aire lliure (les altres versions són Surf i Motorsport). He començat a fer alguna prova i aquí us poso un vídeo d'una sortida en MTB. És una mica llarg, però es per mostrar una mica el que es pot fer, amb més temps es pot fer millor i planificar més les preses de video.

Sailfish half triatló de Berga

El dia 25 de setembre el tenia marcat al calendari d'esport com a objectiu de fi de temporada. Es feia el primer Sailfish half triatló de Berga i era un prova que havíem quedat amb tots els del C.E.T. Distance com a objectiu de temporada. De fet jo ja vaig fer un "half" (mig IM) al maig a Mallorca però aquest queia més a prop i creia que el podria entrenar més o menys correctament. Res més lluny de la realitat. Em vaig presentar amb un entrenament mínim, havent nedat un parell de dies, dues sortides en bici i una corrent. A l'estiu que creia que tindria una bona setmana d'entrenament, em vaig lesionar al quàdriceps i em vaig quedar amb dues sortidetes curtes. No era el primer cop que em presentava a una cursa amb poc entrenament però confiava en el meu entrenament acumulat històric i en la meva capacitat de patiment/tossuderia.

Ens presentem a Berga amb el Pep, que també és del club de triatló, el dissabte a la tarda amb unes expectatives de pluja elevades però amb incertesa de cara a diumenge. Fa un temps estrany però s'aguanta i anem a buscar els companys a la fira del triatleta. És petita però ens anem trobant tots, hi ha bon ambient i ens anem animant els uns als altres. Plou lleugerament. Sopem a la "Pasta Party" que és petita però efectiva i anem a dormir a la furgo al costat de l'arribada.

Dia de cursa: fa bon dia, ens llevem i agafem tot el material per anar en bici fins a la sortida a la presa de la Baells. Són 6 km però es fan bé i serveixen per despertar-nos. deixem la bici als bonics boxes que han fet sobre la presa i ens mirem el recorregut de natació. Fa molts dies que no nedo massa i el recorregut em sembla llarg. Mentre estem fent els preliminars escoltem música clàssica de fons i passejant per la presa ens adonem que la música és en directe quan veiem un pianista, un violinista i una cantant al mig de la presa. Entre la música, la llum del matí i el fum que surt de l'aigua que està més calenta que l'aire, es presenta una cursa èpica.

Natació (1,9 km): Sortim molt malament, uns quants del club ens hem quedat al final de la cua per arribar a l'aigua i mentre la majoria encara estem al camí que ens porta a la sortida, els que estan dins de l'aigua ja neden abans que donin la sortida. Quan arribem a l'aigua ja ens porten bastant més de 200 metres. Començo a nedar i veig que no serà el meu dia perquè no tiro gens i sortint dels últims pot ser un sector de natació patètic. Em calmo i intento agafar el meu ritme. Em costa però vaig fent i començo a atrapar gent, quan faig la tornada m'animo perquè vaig dins un grup nombroset però hi ha molta gent que ja ha sortit. Surto de l'aigua amb un temps oficial de 38:09 (pos. 294) però el meu rellotge marca poc més de 35 minuts.

T1: m'encanta sortir de l'aigua envoltat de tambors. La transició és un pel llarga però es fa bé. Mentre corro per la presa veig que quasi tots els meus companys ja han sortit de l'aigua. Se'm torna a enganxar el neopré treient-me'l però surto sense perdre massa temps.

Gràcies a Triatló FisioRutPujol per la foto
Bici (90 km): surto molt animat ja que és el sector que m'ha d'anar millor. Atrapo el Pep poc després de sortir de la presa i pujant cap a Berga i tiro endavant amb totes les forces per recuperar temps. El circuit són dues voltes amb una primera part de baixada, una segona de pujada lleugera i després baixem un altre cop cap a Berga. La primera volta la faig molt bé, a bon ritme i pedalant força bé. A la baixada aprofito el 54x11 i pedalo fins als 70 km/h, en pla mantinc velocitats de 35-40 i pujo a més de 20 km/h acoblat sobre la bici. A la segona volta es posa de manifest el meu curt entrenament i em sobren 20 km, casualment els de la pujada que faig com puc. A Berga arribem a la T2 per una rampa bastant forteta. Acabo en 2:48:28 (pos. 95 i 32,05 km/h de mitjana).

T2: molt curta, canvio ràpid amb les sabatilles de còrrer i surto corrent amb ganes però la primera rampa  ja m'avisa que patiré, com si no ho sabés.

Córrer (21 km): la secció a peu transcorre per un circuit de 7 quilòmetres que el fem tres cops. Estaria molt bé si no fos per les dures rampes que es troben cap al final del circuit. Corro la primera volta, i troto les altres dues. Al final acabo pujant caminant les rampes. No se'm fa excessivamet llarg però els fet de creuar-me amb els companys que van acabant i els que em recuperen temps em desanima una mica. Em trobo just de panxa i paro de menjar però a la última volta ja m'he recuperat. Espero una mica el Pep però no m'atrapa i faig els últims metres pel passeig fins l'arribada una mica sol però content d'acabar i fent un paper lleugerament menys penós a la secció de còrrer, tot i així és clarament el meu punt dèbil. Acabo al cap de 2:13:52 (pos. 318)

Temps final: 5:40:29 (pos. 245 de 358 finishers) és el meu millor temps en un "half" però sé que el podria millorar considerablement i fàcil si entrenés millor el còrrer. No em queda un bon gust de boca però amb l'entrenament insuficient que he fet tampoc podia esperar més. Tot i així m'ho he passat molt bé com tots el del CET Distance i estic content d'haver acabat un altre triatló de llarga distància.

Classificacions oficials a la web de la federació.

PS: per cert, a veure si el pròxim cop acabo el post quan toca i no dos mesos després ¬_¬

Léon l'Africain (Amin Maalouf)

Acabo de llegir un llibre d'aquells que en sentim a parlar molt bé, però que pocs de nosaltres acabem llegint. En aquest cas es tracta de "Lleó l'Africà" d'Amin Maalouf. He de reconèixer que tot i haver tastat diversos cops la gastronomia libanesa, no havia sentit curiositat per la literatura d'aquest país. Cal mencionar que Maalouf és un autor francès que havent nascut al Líban, té l'àrab com llengua nadiua. Seguint el meu criteri de "si entenc la llengua, llegeixo la versió original" aquesta obra l'he llegit en francès: Léon l'Africain.

Però qui va ser Lleó l'Africà? És un personatge històric de nom Hassan al-Wazzan, que va viure a cavall dels segles XV i XVI a la Mediterrània. Granadí de naixement va ser expulsat d'Andalusia pels reis catòlics a l'edat de 4 anys i passà la infantesa a Fes. Des d'allà i de la mà del seu oncle s'inicia en la diplomàcia mentre encara és estudiant a una madrassa de Fes. Comença a viatjar pel nord d'Àfrica on a més de diplomàtic esdevindrà explorador i geògraf. Les adversitats de la vida el porten al Caire i més tard a Roma on, tornant a fer gala d'una excel·lent habilitat per sortir-se'n, és adoptat com si fos un fill pel papa Lleó X i esdevé Jean-Léon de Medicis conegut com Lleó l'Africà que, tot i ser batejat, no girà mai l'esquena al seus orígens àrabs i la seva tradició islàmica.

El llibre és una biografia novel·lada de la vida de Hassan estructurada en quatre llibres: el llibre de Granada, el llibre de Fes, el llibre del Caire i el llibre de Roma. És una lectura molt amena ja que els capítols adopten l'estructura dels anys de la seva vida, d'aquesta manera anem veient com creix i com evoluciona l'entorn que li toca viure. Amb el viatge iniciàtic a Timbuctu veiem com aprén la diplomàcia i arran de la seva descripció esdevé també geògraf i explorador. Maalouf ens porta d'any en any molt gràcilment i ens mostra les amistats, els negocis, la política, les guerres, els amors i la religió d'una època històrica. Una delícia de llibre per llegir amb pensament històric i fer volar la imaginació.

Amin Maalouf ha estat guardonat amb diversos premis entre els quals es troba el Goncourt (1993) o el Princep d'Astúries de la Literatura (2010), aquest any (2011) ha esdevingut posseïdor de la cadira 29 de l'Academia Francesa succeïnt l'antropòleg Claude Lévi-Strauss. La novel·la Lleó l'Africà va obtenir el premi de l'Amistat franco-àrab.
Léon l'Africain
Editorial: Le Livre de Poche
Idioma: Francès
1ª edició: juny 1987
32ª edició: agost 2010
ISBN: 978-2-253-04193-1
Pàgines: 350
Preu: 6,90 €

Soy un Gato (Natsume Sōseki)

Hi ha un autor japonès que no és el mediàtic Murakami que també m'agrada molt com escriu. A més sé que els seus libres els ha llegit mig Japó i ha tingut influència en el caràcter actual dels japonesos, tant és així que si us cau a les mans un bitllet de mil iens hi trobareu un retrat seu per embellir-lo. Aquest autor és en Natsume Sōseki i en aquest mateix bloc hi trobareu el comentari sobre un altre llibre seu, "Botxan", que ens va influenciar en escollir el recorregut del nostre segon viatge a per les seves terres.

"Soy un gato" (吾輩は猫である), també traduït com "jo, el gat" és una novel·la satírica que es va publicar a principis del segle XX en deu capítols a la revista literària Hototogisu fundada per Masaoka Shiki, un poeta del període Meiji. La primera part de la història va tenir molt èxit i el seu amic, poeta i editor de la revista Takahama Kyoshi el va persuadir per continuar la primera part que en principi havia de ser la única. Així entre 1905 i 1906 Sōseki va escriure els deu capítols que s'editarien per primer cop de forma conjunta el 1911.

El protagonista de la novel·la és un gat sense nom que comenta la seva vida amb aquests éssers tan estranys i cruels que són els humans de la casa on li ha tocat viure. De fet el gat és el narrador de la història i ens descriu la burgesia de finals de l'època Meiji on el Japó ja està en contacte amb occident (durant el període Edo Japó es va tancar de l'exterior) i comencen a canviar els costums. El gat viu amb un mestre d'anglès bastant incompetent (Kushami) que té per amics un impresentable xerraire (Meitei), un universitari a punt de doctorar-se per poder casar-se (Kangetsu), un amic de la infantesa (Toito) o un filòsof vingut a menys (Dokusen). Cada personatge té un punt de patetisme que és explotat en en diverses parts de la història.

Encara que els capítols siguin llargs són de fàcil lectura i molt agradables de llegir. Tots els personatges són absolutament creïbles i la descripció mes aviat costumista que en fa facilita visualitzar totes les situacions com absolutament reals i, sovint, ridícules. El gat ens presenta diferents temes del canvis socials com la introducció de l'esport, la música clàssica occidental, la cultura occidental representada per l'idioma anglès o filòsofs alemanys, però també ens mostra la cultura japonesa qüestionant-ne els costums com els onsen, el vestuari, les relacions entre classes o es protocols a l'hora de triar parella per casar-se. Els temes s'enllacen molt naturalment i té uns quants passatges absolutament delirants que de ben segur han contribuït a l'èxit d'aquesta novel·la. Aquesta obra va assentar les bases per Natsume Sōseki cap a la fama i després va publicar la novel·la de consagració que va ser Botxan.
Soy un gato
Editorial: Impedimenta
Idioma: Castellà
1ª edició: abril 2010
10ª edició: desembre 2010
ISBN: 978-84-937601-5-1
Pàgines: 648
Preu: 28,00 €

De què parlo quan parlo de córrer (Haruki Murakami)

El llibre que aquest cop comento de Haruki Murakami és molt diferent dels altres que he llegit. Perquè ho dic això? Doncs perquè no es tracta d'una novel·la ni d'un conte sinó de la seva experiència com a corredor. En aquest llibre Murakami repassa una faceta seva desconeguda per la immensa massa dels seus lectors i alhora l'ajuda a ordenar les idees sobre "De què parlo quan parlo de córrer".

Aquest llibre el podríem catalogar com una autobiografia esportiva d'un amateur però té l'encant de ser escrit per un professional de la narració. En Murakami ens explica les seves intimitats amb l'esport i sobretot l'atletisme de fons i ultrafons. Veiem com la seva vida professional s'entrellaça amb els seus ritmes d'entrenament i les marques. Com l'edat no el permet assolir una marca desitjada en un determinat moment de la seva vida i quina decisió pren no estancar-se ni preocupar-se en excés. Per Murakami córrer cada dia és una cosa tan normal com respirar i ho necessita per poder escriure.

Com a esportista amateur no gaire corredor he trobat el llibre bastant interessant perquè s'hi reflexen pensaments i actituds que hem tingut tots els esportistes aficionats. D'altra banda m'ha mostrat una mica la mentalitat del corredor d'ultrafons que lluita en solitari per arribar a meta i que a mi em fa una mica de mandra (amb un trail de muntanya no me'n fa tanta, eh!). Un dels passatges que em fa gràcia és el de l'entrevista per Runners World de cara a la Marató de Nova York i com l'incomoda ser una entrevistat per l'esport i no per la literatura.
De què parlo quan parlo de còrrer
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
1ª edició: març 2010
ISBN: 978-84-9787-621-6
Pàgines: 152
Preu: 17,00 €

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Oferta de Feina

Oferta de Feina
Becari de Control de Gestió per una multinacional

Etiquetes

Arxiu

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món