Ironman Wales 2016

Aquesta és una petita crònica de com em va anar l'Ironman Wales 2016. En fer 40 anys l'Agnès em va regalar una inscripció a un Ironman i vaig triar-ne un allunyat en el temps que em permetés recuperar la forma ja que portava quasi un any i mig parat per qüestions de feina, estudis i família. D'aquesta manera el 14 de novembre passat m'inscrivia a l'Ironman Wales, que es fa a la localitat de Tenby (UK).
L'estratègia d'allargar-ho en el temps per poder entrenar no ha funcionat gaire i aquest és el minso volum d'entrenament que segons Garmin Connect he fet des de la meva inscripció fins a la cursa. Com podeu veure els que teniu experiència, amb això amb prou feines hauria de poder fer un mig Ironman.

Entrenament: (14/11/2015 a 17/9/2016)

Activitats Distància Durada Desnivell
Córrer 24 230 km 20 h 55 min 2.910 m
Bici 41 1.265 km 60 h 46 min 20.066 m
Nedar 18 24 km 7 h 44 min -

Tota la família vam fer el viatge fins allà amb la furgo. Incloent alguna parada de turisme i el nefast trànsit britànic vam arribar divendres al vespre, per tant al dia següent al matí ho havia de fer tot. Dissabte vaig anar a registrar-me (no vaig poder registrar la meva filla per a l'IronKids perquè estava ple). Vaig tornar a l'hotel i vaig posar a punt la bici: canvi de cinta de manillar i canvi de portabidons perquè en un pàrking a França em vaig carregar l'apèndix de carboni que va al seient per portar dos bidons, ho vaig deixar en un portabidó al quadre i el bidó aero al manillar. Vaig anar a deixar la bici al parc tancat i vam anar a donar una volta per la Expo i el poble. A la tarda vaig assistir a l'últim briefing disponible que em va acollonir una mica.

Race Day:
Previsió del dia: minima de 14 ºC i màxima de 17 ºC, temperatura de l'aigua 18,3 ºC. Núvols i clarianes i cap al vespre possibilitat de pluja

SWIM:
Hem d'estar tots a les 6:30 davant de la transició, ordenats per temps esperats a la natació (em col·loco entre 1:10 i 1:15). Anem tots caminant travessant el poble i baixant per la rampa del penya-segat fins la platja. Deixem les sabatilles de la pre-T1 perquè de la platja a la zona de transició de les bicis hi ha més d'un quilòmetre per un empedrat del casc antic del poble. Hi ha moltíssima gent animant i es canta l'himne de Gal·les, impressiona. La sortida esglaonada fa que no hi hagi aglomeracions i l'inici és tranquil. Primera volta ok, conservant energia. Segona volta amb unes quantes desorientacions, un ensurt per una medusa de més de mig metre i una aturada per haver tragat massa aigua. Surto una mica decebut per la segona volta però quan veig el crono m'animo al veure que acabo amb 1:09, un temps bastant correcte per mi.


T1:
Llarga però mola molt l'ambient.

BIKE:
La part de bici no em generava massa confiança perquè la sortida més llarga que havia fet era de 82 km. A més semblava que hi havia poca caosa plana i hi ha un punt (on hi passavem dos cops) amb uns pendents molt forts (que ja havia vist perquè estaven al costat de l'hotel). Surto bé, a ritme sense forçar i veig que l'estratègia de basar-me en la potència no podrà ser perquè un dels pedals Vector 2 no funciona (intueixo que s'ha acabat la pila). La primera part està molt bé, i és bonica però veig que la qualitat de l'asfalt posarà problemes per anar ràpid.
Em salto el primer avituallament perquè està just a la sortida d'una corba i no em dona temps a fer res, en el segon estaré més atent. El segon avituallament està a la dreta enlloc de l'esquerra de la carretera com hauria d'estar, a més els avituallaments són considerablement més curts que els que havia vist en altres IM, freno per posar-me a ladreta entre altres ciclistes, deixo una ampolla, agafo una altra i quasi sense adonar-me se m'acaba l'avituallament, freno més fort per agafar una barreta que m'ofereix una dona però com només aguanto el manillar amb una mà i no miro endavant se'm creua el manillar i faig una tombarella a l'aire per acabar estirat a terra amb la bici a sobre. M'aixeco ho poso tot a lloc i me'n vaig amb la barreta. Me n'adono de les conseqüències de la caiguda: cop al genoll esquerre a l'alçada de la ròtula, cop al quàdriceps dret amb un morat i després veuré que tinc una esgarrapada al pit. La bici ha sortit pitjor parada perquè el desviador de darrera insisteix a no funcionar bé i em quedo amb els dos pinyons petits i el gran com a únics funcionant. El problema del canvi el consegueixo minimitzar uns 30 km més endavant quan aconsegueixo que funcioni per fricció i no sincronitzat. Mentrestant em pica una abella al quàdriceps dret (la picada em farà mal tres dies).
La resta segueix molt millor excepte que el principi em costa menjar i vaig baixant el rendiment a poc a poc. Quan a la segona volta aconsegueixo menjar m'atipo de barretes i començo a tornar a sentir les cames amb més energia, sobretot de cara al final de la bici i inici de la marató.
Les rampes de Saundersfoot (on tenim l'hotel) són fortes però hi ha un munt de gent, hi ha valles com al Tour i al final quan s'acaben les valles només hi ha espai per passar un ciclista. Pujo bé, a ritme i el desenvolupament triat de 42x28 el trobo encertat. Em cau una llagrimeta.
Acabo la bici amb 6:30, el temps màxim que m'havia marcat mentalment si les coses m'anaven malament.


T2:
Normal, veig a l'Agnès i els nens.

RUN:
La part de la marató em feia impressió perquè quasi no hi havia cap pla, tot eren pujades i baixades, algunes fortes. M'ho prenc amb calma i em dic a mi mateix d'anar regulant. Faig la primera volta bé de sensacions i per sota l'hora i m'animo. La segona volta quasi la corro tota (més lent) excepte una petita rampa que en 10 m puja uns quatre (veig que la majoria de gent també ho fa). A la tercera i quarta voltes camino en part d'altres dues pujades curtes per assimilar el menjar tranquilament i per reservar una mica de forces per fer tota la part del casc antic de Tenby sempre corrent i a ser possible a bon ritme. Em surt bé i allà sempre avanço algú, ara, fer la marató passant per davant de bars amb gent prenent cerveses (que s'aparten per deixar-te passar) i gent fent cua als restaurants de fish and chips és tota una tortura. Al final entrada a meta poc després de fer-se fosc amb molta energia i molt content de com he gestionat la marató comtant que sempre és la part més fluixa, i tancant el parcial de córrer amb 4:35.
Per cert, el Fénix 2 se'm va penjar a la mitja marató.


Temps total: 12:31:53 la meva segona millor marca en un IM. El dia que entreni com Déu mana fliparé.

Temps oficial de Ironman resumit i amb detall de parcials (dorsal 1326).

Per cert, el viatge amb la furgoneta va durar 50 h i 4 min per fer 3.913 km! Incloent un mínim de turisme.

Oriol Garrote




Overall Rank: 585
Div Rank: 126
Gender Rank: 540
General Info
BIB1326
Division40-44
Age40
StateES
CountryESP
Profession---
Points3031
Race Summary
Swim01:09:09
Bike06:30:07
Run04:35:45
Overall12:31:53
SWIM DETAILS | Division Rank: 188
SPLIT NAMEDISTANCESPLIT TIMERACE TIMEPACEDIVISION RANKGENDER RANKOVERALL RANK
Total3.9 km01:09:0901:09:0901:47/100m188793871
BIKE DETAILS | Division Rank: 120
SPLIT NAMEDISTANCESPLIT TIMERACE TIMEPACEDIVISION RANKGENDER RANKOVERALL RANK
Total180.2 km06:30:0707:50:1627.72 kph120499531
RUN DETAILS | Division Rank: 126
SPLIT NAMEDISTANCESPLIT TIMERACE TIMEPACEDIVISION RANKGENDER RANKOVERALL RANK
Total42.2 km04:35:4512:31:5306:32/km126540585
Transition Details
T1: Swim-to-bike00:11:00
T2: Bike-to-run00:05:52

Sortida en bici amb esperit d'Enduro

Fa poc vaig canviar de feina i a la empresa de consultoria on treballo ara hi ha gent que surt en bici i em van dir de quedar. Òbviament per qüestions d'integració vaig dir que sí, l'únic problema es que l'organitzador de la sortida fa enduro, territori inexplorat per mi que tinc la tècnica d'una patata bullida.

Quedem un diumenge al matí al velòdrom d'horta. Jo decideixo portar-me un aliat i el Ferran, que oportunament també volia sortir, s'hi afegeix. Quan quedo amb ell a les 7 acabava de ploure, tronava i llampegava. Li dic que sortim igualment i ens trobem poc més tard. Mentre pugem cap al velòdrom li comento que no he sortit mai amb l'Alberto i els seus amics i que és una sortida de compromís de feina. Ell va amb una rígida després de diversos canvis de bici en els últims anys, però com segueix amb un nivell elevat de tècnica i de tant en tant queda amb un amic endurero no li veig cap problema. Pujant tinc alguna molèstia als abdominals i no em sento massa àgil. Arribem al velòdrom i ens trobem l'Alberto i el seu còmplice company, el Vicente. Semblen uns guerrers medievals sota unes cuirasses amb els cavalls esperant-los. Impressionen una mica i ens preguntem perquè han d'anar tan protegits. Ens presentem i comencem a pujar.

Pujada tranquil·la per Mundet que ens serveix per situar-nos. El Vicente fa el ploricó a la pujada amb l'excusa de l'edat i que li fa mal l'esquena. Més endavant veiem que l'excusa no li val quan a la primera baixada el perdem de vista. Just abans d'aquesta comentem el fet que els dos endureros porten motxilla però que totes les proteccions ja les porten posades. Ens diuen que porten un taller a l'esquena, més menjar, aigua i alguna altra cosa però que avui havien deixat a casa les serres, esmorteïdors de recanvi i suposo que el banc de treball i la barbacoa. Al Ferran se li acut sospesar-la i s'espanta, estic segur que ell per fer la Transpyr portava una cinquena part del material que hi havia en aquelles motxilles. No m'extranya que al Vicente li faci mal l'esquena, jo moriria aixafat sobre la bici. Ells fan l'entrenament del follet tortuga ;-)


Entrem en matèria: primera trialera. Baixada molt tècnica i humida on tant el Ferran com jo patim de valent, sobretot després de l'acolloniment de les històries de caigudes que ens expliquen, a més l'Alberto & Co. tenen la baixada molt apamada i es nota. Això no va bé, hem d'agafar ritme i no vull anar a peu a les baixades. El Ferran va millor que jo (i a més porta pedals de plataforma!) que vaig patint perquè sembla que la bici no frena. De fet la bici se'n va recta quan encara estic mirant la trajectòria, però ho trampejo com puc. Abans d'anar a buscar la segona baixada (ells tenen noms per totes) fem una parada on l'Alberto entra en mode demo i baixa el que ells en diuen P6 i jo en diria "paret d'on cauen pedres". Flipem com baixa i lo controlat que ho fa (veure el vídeo). Comencem a entendre lo de les proteccions. Anem a buscar la segona baixada Raíces que és un maldecap per mi i que acabo com puc. Comento que la bici no frena i l'Alberto després de provar-la i confirmar-ho diu d'intercanviar les pastilles de fre. Posen les seves habilitats (i taller) en marxa a la Font Groga i em posen a punt els frens que a partir d'aquell moment comencen a funcionar mínimament (i a ser més silenciosos).

Després del reset del dia les coses comencen a anar millor. El Ferran i jo anem agafant confiança (però deixem el cervell engegat) i el terra es va assecant a poc a poc alhora que comencem a fer algunes baixades que coneixem. Ara només posem el peu a terra quan està realment xungo per nosaltres i no per acolloniment. l'Alberto i el Vicente ens esperen menys en cada tram i anem més enganxats, tot i així en les zones més trencades no hi ha manera que ens puguem apropar. Cal remarcar que malgrat la nostra reticència inicial, el Ferran i jo anem baixant el seient a cada trialera per poder ser més àgils. No estic acostumat a pedalar amb el seient tant baix i crec que m'afecta una mica quan al final de la sortida noto un dolor bastant molest als abdominals inferiors.

La sortida ara ja és més divertida per nosaltres, potser el Ferran és qui pateix més al anar amb la rígida però anem enllaçant corriols a bon ritme i sense que els endureros s'avorreixin massa. En un d'aquests trams, i un dels més fàcils del dia, jo caic. És a baixa velocitat apartant-me per deixar passar un corredor que puja i tiro cap a la paret esquerra que sembla prou seca però que en realitat cedeix pel fang i no se com acabo amb la cara al terra. M'aixeco rient per la tonteria de la caiguda i no sento cap dolor, només quatre rascades. Després, uns minuts per tornar a agafar confiança i a seguir com abans. Ja cap al final ens porten a una altra paret (la seva P1) i ens ensenyen dos reguerots verticals, un dels quals l'Alberto ha baixat, en el que es podria descriure com "suicidi fallit per culpa de la bici". El Vicente diu que ell no l'ha baixat ni creu que ho intenti, veig que encara li queda una espurna de seny. A partir d'aquí ja anem enfilant la ruta de tornada amb una pujada molt agradable i tranquil·la i una baixada final ràpida.

M'ho he passat molt bé i he aprés bastant, a més crec que cap dels quatre ens hem avorrit i hi ha hagut bon rotllo tot i la nostra visió tan diferent de la bici de muntanya. A veure si repetim i milloro una mica per no caminar tantes trialeres, baixar-ho tot en bici i em puc quedar per la cerveseta final que realment venia de gust.

Aquí el mini vídeo dela sortideta i el track de Garmin.

Panorama de la Cerdanya (304 Mpx)

Enllaç a la versió a máxima resolució: http://goo.gl/VRLdf2 (135 MB) a Flickr (63999 x 3724 píxels, 147 Mpx)
Està fet molt ràpid i sense planificar, però per ser el primer a tanta resolució està prou bé.

Actualització: Versió de 304 Mpx (91345 × 3323 píxels) navegable amb Gigapan: http://goo.gl/c94scG

Finisher al Ironman Austria (Klagenfurt)

El meu últim IM full distance va ser al 2010 a l'Ironman France-Nice, un Ironman on vaig patir moltíssim a la marató per la calor (la meva part més feble) i on potser per primer cop em vaig sentir còmode en aquesta distància. Quan l'any passat a la reunió del club Distance parlàvem dels possibles IM a fer junts em vaig il·lusionar un altre cop a fer-ne un de complert però volia conèixer un recorregut diferent. Li vaig dir a l'Agnès que m'apuntaria al grup que anava a fer l'Ironman d'Àustria a Klagenfurt mentre un altre grup tornava a Niça. Em va dir que d'acord però que hauria d'entrenar molt, jo li vaig contestar que sí, almenys per entrar a meta amb la Tanit que llavors tenia un any.

Els jocs de la fam III: L'ocell de la revolta (Suzanne Collins)

Bé, també m'he llegit el tercer i últim llibre dels jocs de la fam, l'ocell de la revolta, i si seguiu el meu bloc us preguntareu: després de les crítiques als dos primers llibres (veure entrades pel primer i pel segon) perquè s'ha comprat el tercer i l'ha llegit? Doncs pel simple fet que els vaig comprar tots tres alhora en una oferta d'Amazon, pel preu del primer llibre en paper tenia els tres en format ebook pel Kindle. Encara que l'hagis comprat, perquè l'has llegit? Doncs perquè sóc molt català i si pago per una cosa la faig servir.

I com és el tercer llibre? doncs com calia esperar igual que els primers. Em sorprèn bastant que els llibres de Suzanne Collins hagin tingut premis literaris. sí que tenen una història que explicar però literàriament, jo crec que ho fan malament i no haurien de passar de moda adolescent. De fet, com Andreu Sotorra (crític literari del Grup 62 per la revista de literatura juvenil Cornabou) apunta en la crítica del primer llibre l'acció està sobredimensionada i descrita amb massa detall per poder arribar als estàndards del gènere i poder-ne fer una trilogia, que sempre ven més. De fet jo segueixo pensant que és un guió de cine o de serie de televisió i tota aquesta acció descrita es resumeix en un pla general o primer pla de la protagonista disparant una fletxa o fent esclatar quelcom, punt. Si aquest és l'exemple que s'ha de donar als adolescents sobre com escriure o explicar una història anem malament ja que el text està ple de dramatisme exageradament inútil, seguiment d'una única trama, torna el recurs Deus Ex Machina per solucionar algunes situacions i no diguem del ús qüestionable dels capítols, signes de puntuació i l'ús de la dimensió temporal. No entenc com els americans poden dir que és un dels finals més emocionants o que és un dels millors libres per nens (deu ser per fills de membres de l'associació del rifle, que els agrada la violència). Hi ha molt poc ensenyament o transmissió de valors més enllà que la mera acció i pel fet que la revolució és violenta per se sense plantejar altres solucions.

Bé, i què hi passa en aquest llibre? [ALERTA DE SPOILER] Ras i curt: la revolució. Al contrari que els dos primers que descriuen uns jocs de gladiadors en versió Mad Max però fashion, aquests descriuen una guerra. Perquè en la lògica americana els rebels plantegen una guerra directament pel control de tot i per "alliberar" els districtes, no es plantegen una sortida no violenta i molt més constructiva com seria recolonitzar la resta del territori com van fer els Americans fa segles en una natura que ja viu salvatge, els deu fer mandra. És una d'aquelles coses que comento sobre els valors que es transmeten en un llibre per adolescents que s'estan formant una visió del món.
Un cop al districte 13 i ja amb els rebels (que van aparèixer per generació espontània al llibre anterior) la Katniss s'adona que en Peeta el té capturat al capitoli i això li causa alguna mena de problema interior ja que el capitoli l'usa com a arma propagandística (l'únic ensenyament: no us cregueu la propaganda). Però els rebels la convencen que ha de fer la seva feina com a heroïna de la revolució. Aquí  es mostra el comportament un xic irracional i bastant erràtic de la protagonista que transmet el missatge als adolescents que si estan confosos per una situació poden passar de tot i anar a la seva que igualment els adults els faran cas i se'n sortiran. Al final, com era d'esperar, rescaten en Peeta i fan una incursió, sempre televisada, al capitoli on intentaran matar l'Snow. Hi ha morts a tort i a dret com en qualsevol pel·lícula d'acció americana de diumenge a la tarda i els nanos a hores d'ara estaran acostumats a la sang i el fetge. L'última cosa que em rebenta del llibre és el típic epíleg de les pel·lícules americanes on, un cop acabada l'acció, ens mostren els protagonistes que queden vius a casa sans i estalvis per la nostra calma espiritual i perquè veiem que tots els temes s'ha tancat ja.

Si encara el voleu llegir aquí en teniu les dades, però que consti que us recomano que no us gasteu ni un euro més en la trilogia ni perdeu ni una hora més. Tranquils que ja en faran la pel·lícula d'aquí a un temps.

Els Jocs de la fam III: L'ocell de la revolta 
Editorial: Grup62
Idioma: Català
2ª edició: desembre de 2010
Format: Paper, kindle, epub
Tamany: 432 pàgines | 629 KB
ASIN: B0065KJHCQ
ISBN: 978-84-9932-309-1
Preu: 16,00 € (paper) | 12,34 € (kindle) | 5,99 € - 12,99€ (epub)

Nova bici: Stevens Fluent I

M'he comprat una nova bici de muntanya, una Stevens Fluent I del 2012 que cau en la categoria de "marató" (suspensió total amb 120 mm de recorregut però que permet pedalar còmodament). L'he comprada a Distance on em tracten molt bé. Volia canviar de bici però no sabia ben bé quina perquè n'hi ha moltes d'interessants. Buscava una bici de suspensió total tipus Specialized Epic (l'altra que tinc que ara passarà a mans de l'Agnès) però amb més suspensió i, sobretot, de la meva talla. Dic això perquè per la Epic, que ja és una "mtb de marató", vaig agafar una M (17") perquè estava acostumat a la rígida de mitjans dels 90 i tendia a anar molt estirat sobre la bici. No m'ha anat gens malament, però reconec que a vegades sóc poc àgil amb la Epic.

Dins el meu pressupost hi entraven unes quantes bicis però que tot i que semblaven correctes (com la Canyon Nerve XC 7.0) no acabaven de convèncer-me, a més les 29" les vam descartar de seguida perquè per la meva alçada i talla de bici no veiem massa avantatges i potser algun inconvenient. En Marcel de Distance em va dir que també podriem mirar altres marques i em va mencionar la alemanya Stevens. Després de mirar una mica em va agradar molt la Stevens Fluent SX i encara que se'n anava de pressupost estava disposat a fer un esforç. No va caldre perquè no n'hi havia disponibles de la meva talla, però si que tenien la Fluent I que a més encaixava perfectament en el pressupost al tenir components una mica més senzills, per tant em vaig decidir per aquest model d'entrada de gama. I aquí us escric el meu anàlisi, amb video inclós, sense ser-ne un expert. Llegiu tot l'anàlisi aquí!

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Actualment llegint

  • El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (Haruki Murakami)
  • Foundation (Isaac Asimov) [ebook]
  • NGM June issue

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món