Little annoyances

En un país com el nostre on tradicionalment s'ha parlat un anglès de nivell relativament baix i on l'acento de Valladolid era una marca de la casa (molt útil per identificar ciutadans del reino quan estem de viatge), hi havia paraules que es pronunciaven sistemàticament malament. Bé, més que malament es pronunciaven a l'espanyola, o catalana, segons el cas. Això no és un problema només peninsular, però la majoria de països diferencien molt clarament quan les paraules s'han de pronunciar en l'idioma original o si s'han adaptat.

La majoria d'aquests mots rebels són neologismes tecnològics. Per això estàvem acostumats, jo com a mínim, a referir-me al iPod, iTunes, email, Excel, Skype o SAP de manera que pronunciés ipod, ituns, email, éxcel, skaip o sap per poder fer-me entendre. El que no sé es perquè de cop s'ha posat de moda, almenys al meu entorn, pronunciar aquests termes en l'idioma original de manera que sonen aipod, aituns, imeil, excél·l, skaipi o eseipi (aquest té delicte dir-ho pedantment en anglès quan SAP és una empresa germànica).
De fet, sovint, segons amb qui parlo pronuncio les coses d'una manera o d'una altra però molts cops quedo com un garrulo o un pedant. Tinc problemes de comunicació.