2n Viatge a Japó: Dia 4

Avui hem dedicat el dia a Hiroshima i l'illa de Miyajima que està al costat. El primer que fem és meravellar-nos de la ciutat. Per als que vagin MOLT malament d'història, durant la segona querra mundial, els americans van bombardejar Hiroshima amb una bomba atòmica. Va ser el famós vol de l'Enola Gay. Doncs bé, ens passejem per una ciutat Japonesa quasi com qualsevol altra. Dic quasi perquè és evident l'absència d'edifics antics, n'hi ha molt pocs de supervivents d'abans de la bomba. De fet, te n'adones que la ciutat és un gegantí anunci per la pau i el desarmament atòmic mundial.
Molts de vosaltres us preguntareu, si la radiació dura tants anys, i les millors prediccions ens diuen que com a molt d'hora al cap de 75 anys no s'hauria de començar a recuperar la vida, com és que després de menys de 65 anys tenim una urbs nipona de primera instància? Doncs això ho deuen a que al cap de pocs mesos d'explotar la bomba un tifó molt poderós va arrassar el que quedava de la zona. Això va ser una sort perquè va netejar tot el terra, encara que s'ho va endur tot cap al mar i va contaminar les afamades ostres de la badia. El rebrot dels vegetals va mostrar que netejant la zona es podria reconstruir la ciutat i s'hi van posar amb tot l'esforç que van poder. Ara ja no queda radiació ni a les ostres, que continua sent el producte estrella.

Bé, després de la introducció, ara expliquem què hem visitat. Primer ens hem dirigit al castell d'Hiroshima, que el van reconstruir després de la bomba. Hem esmorzat al costat dels jardins que són bonics i tranquils. Per cert, en aquest país a qualsevol lloc que hi hagi aigua hi ha carpes com les de la foto de dalt. També hem vist com les escoles de primaria treien els nens al carrer, concretament als jardins hem vist la curiosa foto de que les professores porten els nens petits en uns carros per treure'ls a passejar. A Catalunya la gent posaria el crit al cel, ho denunciarien i farien cartes als diaris.

Ens hem endinsat al nucli històric i hem acabat davant la placa de l'hypocentre (a la vertical d'on va explotar la bomba, que ho va fer a 600 metres d'alçada) on ens ha descobert una guia turística gratuïta. Aquí la gent que vol aprendre anglès o perfeccionar-lo fa de guia turístic voluntari. Nosaltres normalment no n'agafem perquè hem vist més d'un que parla molt malament i és un drama. La dona que se'ns ha ofert, la podiem entendre prou bé o sigui que hem acceptat. Ens ha resumit la història de la bomba (que més tard comprovaríem al museu de la Pau) i ens ha explicat la cruesa que va representar el moment. La veritat és que ha estat molt bé explicant-nos els punts clau. Fins-hi tot ens ha donat una grúa (és un ocell) d'origami que és el seu símbol de la pau.

Després de la introducció de la guia hem visitat el Museu de la Pau on hi ha una extensa explicació no només de com era Hiroshima abans de la bomba, què va passar a l'explosio i com s'han recuperat, sinó que inclou una denúncia àmplia de l'armament nuclear en general. Si fós americà em faria vergonya donar una volta per Hiroshima i menys entrar al museu. És molt emotiu i es nota en que tothom està callat i llegint les explicacions atentament en qualsevol dels 10 idiomes (aprox) que s'ofereixen, l'únic museu japonés amb tantes traduccions.

Per recuperar-nos de la tristesa que et deixa el museu ens n'hem anat cap a l'illa de Miyajima on pensàvem trobar una de les fotografies més famoses del Japó: La Torii flotant. És tant gran que ja des del ferry que ens portava cap a l'illa es veia la Torii. Per cert, una torii és una mena de porta sagrada que sempre es troba als camins o entrades que duen als temples o recintes de temples. Poden haver-hi camins llargs plens de toriis, normalment mai està sola. La illa és un gran centre turístic, ple de gent (la majoria japonesos) que van a fer totes les fotos possibles de la Torii flotant i dels cèrvols de l'illa. Per cert, l'anècdota del dia ha estat que un cèrvol m'ha robat el mapa de Hiroshima que portava a la motxilla. Els cèrvols japonesos i jo no ens entenem, a l'anterior viatge un cèrvol de Nara se'm va menjar uns altres papers.

La Torii l'hem trobat amb marea baixa, per tant ens hi hem pogut apropar fins tocar-la i d'aprop es veu encara més el descomunal tamany que té aquesta porta que és l'entrada marítima al temple que hi ha a la platja. Ens ha encantat el bosc de cirerers que hi ha redera el temple. A l'illa hi hem dinat un plat de kakiudon (ostres en una sopa amb fideus udon) que estava boníssima i un dorayaki acabat de fer en forma de flor de sakura.


Hem acabat el dia a Okayama, de camí cap a Shikoku. Volíem anar més lluny, pero com se'ns feia tard i allà on anem hem de buscar allotjament hem decidit quedar-nos a Okayama i demà entrar a la illa de Shikoku.