Mont Rogneux

A finals de febrer vaig anar a Suïssa a visitar el Josep Castellet i el Claude Défago i de pas esquiar una mica. Un dels cims on em van portar i que em va agradar molt va ser el Mont Rogneux (3.084 m), situat al Valais, on ells viuen.

L'ascensió consisteix d'una sola pujada d'uns 1.860 m de desnivell que ens durà a un cim de més de 3.000 metres. A part del desnivell i l'alçada, l'excursió no té gaire dificultat tècnica i això propicia que ens hi trobem molta gent al camí. L'inici de la pujada es fa per un bosc molt bonic i puja fent ziga-zaga entre uns arbres immensos. Aquí l'ojectiu és guanyar alçada ràpidament i estalviar-nos la volta que fa la pista que surt des d'on deixem el cotxe. Al camí del bosc ens anem trobant gent de tota mena, fins-hi tot nens o competidors entrenant la cursa del proper cap de setmana. Tots molt simpàtics i amables, l'ambient és d'enveja.


Un cop sortim del bosc i arribem a la cabana girem a la dreta per anar a buscar l'aresta del Rogneux. Aquí se'ns mostra un paisatge magnífic que ens evoca una sensació de calma tot i la quantitat de gent que ens trobem. El cim és encara lluny i no es veu fins que no hi ets molt a prop. Aquesta part de la pujada és més suau en general perquè es fa molta distancia i la traça és molt còmode. La qualitat de la neu ja ens fa pensar en un descens memorable.

Quan arribem a l'aresta ens hi enfilem tanquil·lament amb una traça més dreta però amb molta tracció ja que permet posar l'esquí ben pla sobre la neu. Des d'aquí ja es veu el cim i la gent que hi ha. El vessant nord est ens mostra les traces dels que ens han precedit i que hen descendit. Les traces perfectament definides i regulars em recorden una mica els cabells de Venus del quadre "El naixement de Venus" de Sandro Boticelli.



Un cop a dalt de l'atapeït cim podem gaudir d'unes vistes magnífiques on sobresurt la visió de les Grandes Jorasses, la Dent du Géant i el Mont Blanc. És un cim on poder gaudir d'una estona de la vista assegut tranquil·lament, però com està molt atapeït acabem xerrant de peu dret i al cap mitja hora comencem el descens. La baixada és preciosa però molt llarga i em canso una mica. A la primera part baixem per pales amples i molt boniques amb neu pols fins als genolls. Després hi ha un petit pla abans d'entrar al bosc i gira al nord oest per baixar pel mig del bosc per un tallafocs molt divertit. Finalment sortim a la pista que ens durà fins al cotxe.



És una excursió preciosa i totalment recomanable si esteu per Suïssa.